Posts filed under ‘Usuaris’

Transicions virtuals

Recullo el comentari d’una familiar meva, dona de mitjana edat, gran lectora de novel·les que li proveeix el quiosc de la cantonada. Està amoïnada amb els llibres digitals. Li agradaria comprar un lector perquè hi veu alguns avantatges: poc pes, lletres a mida. Però té dubtes i alguns desitjos. Com que sap que sóc del ram del llibre, me’ls aboca per si de cas pot servir d’alguna cosa.

  • té clar que vol comprar un suport físic, em diu: vull cada llibre en un llapis usb, que pugui col·leccionar tal com faig amb els volums en paper. Se’ls imagina amb el seu rètol/portada, de colors, que quedin ben ordenats en un calaix.
  • no vol saber res de compra en línia. No és dona de grans habilitats tècniques tot i disposar de connexió internet de primera a la seva llar. Ha llegit, crònica a crònica en el seu diari habitual, sobre els perills d’internet i no li ve de gust de córrer riscos per tal de mantenir la seva afició lectora. Seria una bona candidata a mantenir la seva relació amb la quiosquera que li guardaria els llapis usb de les noves novel·les que li poden agradar.
  • no sap res de formats ni de lectors. Per ella, comprar el llapis amb l’obra significa poder-lo llegir en qualsevol lector i sempre que vulgui. Com les novel·les impreses, ni més ni menys.

Bé, no és l’escenari que jo m’esperaria però el suggeriment és ben real, com real és que hi ha diferents expectatives i diferents necessitats. I que el llibre digital té un mercat popular per explotar si els nostres editors volen i saben fer-ho.

Anuncis

1 Agost 2010 at 22.41 6 comentaris

Encallada en la trama e-book

Aviat farà un any que parlava del meu interès pels aparells que permeten llegir llibres digitals en una pantalla de tinta electrònica de mida similar a un llibre en paper, els anomenats lectors de llibres digitals.

Durant aquests mesos les notícies de nous aparells lectors més perfeccionats no han parat de fer-se públiques. I els anuncis de noves ofertes editorials, algunes concretades i d’altres en perspectiva.

Ara torna a començar la campanya de Nadal.

Jo he tingut ocasió d’obtenir-ne un parell d’exemplars a la meva biblioteca i … reconec que m’he encallat.

Veig les imperfeccions evidents d’aquests lectors primitius: pantalles en blanc i negre, inservibles per determinats gràfics i informacions científiques, bateries limitades quan es pretén fer alguna cosa més que passar pàgines de text.

Veig el gran potencial per al meu entorn de treball: capacitat de portar la biblioteca personal de recerca al damunt i d’usar-la còmodament.

Veig grans avantatges ergonòmics cara a les persones d’edat com jo mateixa: menys pes i lletres grans al gust.

Veig un garbuix de formats i de plataformes que em desaconsellen invertir en continguts de pagament. Jo sóc una col·leccionista apassionada. Passen els anys i gaudeixo tornant a fullejar les obres que algun dia em van interessar, recuperant-ne paràgrafs. Com fer-ho si em posen DRMs als fitxers que compri?

Veig com la biblioteca està obligada a comprar i recomprar la mateixa obra, en la mateixa edició, per un canvi de format. Com ens neguen fer cap altre servei que un préstec d’estil tradicional.

Veig que comprar a través de la llibreria, per més homologada que sigui, interfereix en l’aprofitament de descomptes i oportunitats que fa l’editor. Els grans – consorcis, grups de llibreters – poden fer negociacions però els petits que requereixen comprar al detall queden desemparats.

Veig que si la biblioteca no pot o no vol fer col·lecció pròpia, gestionar-la i preservar-la, es transforma en un intermediari més aviat molest, el guardià de la legalitat, l’instructor per a les primeres passes i l’oficina de pagament de les llicències. Alguna cosa més? Mmm

ALTRES REFLEXIONS

12 Octubre 2009 at 0.34 9 comentaris

Catàlegs per a nous usuaris

D’una de les pre-conferències de la IFLA d’enguany, l’organitzada per la Secció de tecnologia de la informació amb el títol Emerging trends in technology: libraries between Web 2.0, semantic web and search technology m’ha interessat una presentació amb les conclusions del projecte beluga.

Cal que parem molta atenció a les opinions concretes dels usuaris.

1 Setembre 2009 at 0.57 1 comentari

Llibres, viatges i conversa

Tot remenant llibres ensopego amb aquest paràgraf d’Henry Miller a Aller retour New York:

Un fet espantós d’aquest viatge, fins ara, és la preponderància de llibres. És com si a bord arribés un eixam de formigues, totes elles proveïdes de farratge suficient per al més llarg viatge imaginable. Cas que no hagis portat un llibre, la senyoreta Pfeiffer, bibliotecària de la Línia Holando-Nordamericana, te’n prestarà un de la biblioteca circulant oceànica. Hi ha plètora de llibres. Tothom llegeix… fins i tot el boig del calabós. Ningú no diu res. Sembla com si tots tinguessin por de quedar-se sols l’un amb l’altre.
(Cita extreta de l’edició castellana Nueva York ida y vuelta. Buenos Aires: La Pléyade, 1972. Traducció de Fred Laborde que jo he passat al català)

La lectura és un plaer solitari i un refugi íntim. Però també pot esdevenir matèria de conversa i punt d’encontre i discussió. És el que s’intenta aconseguir des dels clubs de lectura, en què les biblioteques públiques són especialistes, així com amb les presentacions i activitats al voltant de les noves publicacions promocionades per editorials i llibreries.

Malgrat que no sempre és fàcil compartir les lectures tal com es comentava recentment en una Nit a l’àtic:

  • en clubs de lectura organitzats per biblioteques la majoria dels participants tenen més de 40 anys
  • la privacitat de les opinions és un aspecte important, una reunió presencial en petit grup aporta intimitat i crea confiança

També virtualment les lectures connecten les persones. Ho demostren els nombrosos blocs d’autors i d’afeccionats a la literatura amb les seves comunitats de seguidors fidels. Mentre que plataformes com LibraryThing i Què llegeixes? faciliten un espai virtual on trobar-se tothom i relligar amb la màxima facilitat les informacions disperses del món del llibre.

No sigueu tímids com els companys de viatge d’en Miller i expliqueu la vostra experiència lectora. O feu-ne fotos, ara que hi ha tants concursos oberts: Catorze, Frikitecaris, Biblioteca Nou Barris.

7 Agost 2009 at 0.40 Deixa un comentari

Filtres: de llengua

The Time of the Doves = La Plaça del Diamant = Colometa = La place du diamant = Auf der Placa del Diamant = La piazza del diamante = La Plaza del Diamante = Diamanttorget = Diamantplandsen. Aquestes són les diferents versions lingüístiques en què podem trobar els 150 exemplars dels membres de LibraryThing de l’obra de Mercè Rodoreda a 8 de juny de 2009. Per la màgia dels traductors la nostra Colometa viatja per diferents països a cavall de llengües diverses.

De llengua és el filtre més poderós que existeix, aquell que posa darrera una tanca inaccessible els tresors ocults de cultures, per nosaltres desconegudes. Aquell que ens converteix en turistes, tastaolletes superficials, fotògrafs aficionats i observadors ignorants davant l’activitat 2.0 de milions i milions de persones. La xarxa ens permet treure el nas on mai no hauríem estat convidats però arribar a entendre per damunt de la barrera lingüística requereix eines poderoses que es van bastint lentament. I que els parlants de les llengües minoritàries i minoritzades han d’estar ben a l’aguait d’endegar a risc de perdre totes les oportunitats que la xarxa brinda i quedar definitivament descavalcades de la cursa cap al futur.

Jo fa dies que us vull dir (i no me’n surto) que trobo de gran ajuda que a l’usuari se li presentin els continguts en la seva llengua sempre que sigui possible i amb el mínim esforç per la seva part.

  • I això ho fa LibraryThing presentant les obres en la llengua de l’entorn en què t’has registrat sempre que hi hagi alguna edició en aquesta llengua.
  • I és com crec que haurien de presentar les llibreries les novetats quan apareixen en dues llengües simultàniament, posant a portada  (l’aparador virtual) la versió en la llengua del comprador potencial.
  • I com hauríem de presentar els llibres en els catàlegs de les biblioteques, donant prioritat a l’edició en la llengua de l’usuari.
  • I és com ens presenta Google els resultats quan li hem definit una llengua com a preferent
  • I és el motiu pel qual s’ha endegat la campanya Navega en català.

La personalització ben entesa comença per fer sentir a l’usuari “com a casa“!

11 Juny 2009 at 1.44 2 comentaris

Filtres: de lloc

De fa anys sento a dir que s’ha d’anar cap a la personalització de la interfície web. De fet, establir filtres a mida de l’usuari és l’única manera d’ajudar-lo a digerir la quantitat d’informació que s’aplega en bases de dades descomunals.

Doncs ara estic descobrint i divertint-me amb el filtre de lloc de LibraryThing.

LibraryThing Local

Us imagineu una gran agenda literària col·laborativa mundial? Una agenda en què una lectura de poemes de Joan Salvat-Papasseit està enllaçada amb les obres del poeta, amb els seus lectors i amb les valoracions i ressenyes que aquests hi han afegit? Això és LibraryThing Local.

Quan entres a la plataforma reps avís de totes les activitats que es faran en un radi prèviament definit. I pots navegar entre noms i títols, comentaris i afeccionats, per esbrinar si t’acaba de fer peça o no. Sempre que algun membre de la comunitat hagi entrat la informació, és clar. Sigui l’organitzador, sigui el bibliotecari local, sigui un seguidor devot.

I si t’agrada viatjar, per què no proves de veure què s’està coent, literàriament parlant a París, Nova York, Amsterdam o Londres?

Us apunteu a enriquir aquesta experiència d’usuari? M’ajudeu a mantenir la nostra informació local al dia amb les activitats literàries que es fan a cada vila? No és mala tasca per a una colla de bibliotecaris i altres malalts de llibres!

20 Mai 2009 at 1.33 5 comentaris

La seducció de les cobertes

Fa dies que dedico bona part del meu lleure a afegir cobertes a la meva col·lecció de llibres inclosa dins LibraryThing. Resulta que m’he compromès a explicar una mica en què consisteix això de les plataformes per compartir la biblioteca personal a la xarxa i en la preparació he descobert la importància de la coberta en la identificació del llibre.

Quan vaig a la llibreria és evident que els ulls se me’n van primer de tot cap a la presentació gràfica, el títol i l’autor. Un cop l’atenció fixada, la descripció de l’editor i la biografia de l’autor acaben de decantar la balança (llevat que el preu sigui excessiu o la bossa ja estigui prou plena, és clar).

Però a la biblioteca i en el seu catàleg la coberta pràcticament desapareix de l’imaginari. La brometa sobre els usuaris que arriben demanant el llibre marró d’economia és un clàssic. Treure la coberta per facilitar el processament del llibre. Enquadernar-lo perquè allargui la seva vida útil (imprescindible des que va arribar l’enquadernació americana, fins que ara ja els guixots dels usuaris aconsellen reposar l’exemplar per una nova edició: vida de consum!). Centrar-se en la informació que prové del catàleg i no pas en el suport físic és el nostre dia a dia.

Havia entrat doncs uns quants llibres a LibraryThing com qui cataloga, deixant-hi una coberta per defecte quan no trobava l’adequada, a partir de la feina feta per altres membres o de les opcions d’alguna llibreria virtual. En la revisió em vaig adonar que la majoria de llibres tenien aquesta coberta i que l’efecte era ben poc atractiu.

Un dels problemes és que he començat per l’apartat de literatura catalana i aquesta no està gens ben representada en la base de dades. De manera que l’única forma d’afegir aquest contingut tan important era fer-me jo mateixa el servei. Mans a l’obra i aquí podeu veure l’efecte.

Biblioteca a LibraryThing

I ara em ve al cap que potser estic cometent un delicte sense adonar-me’n. La coberta és la identificació visual del llibre i està feta expressament per a publicitar-lo, fer-lo atractiu i vendible. Amb aquest objectiu l’editor encarrega i paga al dissenyador i/o l’artista que prepara aquest embolcall. La xarxa, com en tantes altres ocasions, dóna nova vida al material i n’amplia l’ús. La coberta escanejada continua servint als objectius pels quals fou creada però ha sigut reproduïda i transformada i ha passat a mans diferents.

En fi, espero que la petita promoció de la lectura que faig compartint la biblioteca personal, amb les seves corresponents cobertes, no sigui considerada una explotació dels artistes. Només em faltaria això!

7 Abril 2009 at 2.02 7 comentaris

Entrades antigues


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,558

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing