Agafada a la barana

Fa alguns dies vaig assistir a la presentació virtual del llibre de poemes Totes les baranes dels teus dits a càrrec de l’escriptor Jesús M. Tibau que n’ha estat el promotor i ha tingut cura de l’edició. Es tracta d’un recull fruit d’una juguesca literària jovialment entomada per la comunitat que s’aplega al voltant del seu bloc Tens un racó dalt del món.

La nova editorial Petròpolis de Jaume Llambrich en fa la publicació aprofitant tecnologies i plataformes que li permeten difondre àmpliament el contingut i adaptar el format a les preferències del lector. És a dir, que aquest pot comprar el llibre en paper i també pot llegir-lo en línia o descarregar-lo en pdf gratuïtament.

El resultat és sorprenent. Si us agrada la poesia, no deixeu de donar-hi un cop d’ull i de ben segur que trobareu aquell poema que us enganxa. Ara només em queda encomanar el llibre que n’és a l’origen, A la barana dels teus dits de Jesús M. Tibau.

Passant a un ordre més prosaic rumiava l’altre dia els problemes de preservació que ens plantegen aquestes edicions, aquesta mena d’incunables del segle XXI. Per què… d’aquests llibres virtuals, qui es fa càrrec de conservar-los? En quin format? Se’n fa dipòsit legal? De quin(s) format(s)? Les biblioteques nacionals en fan una còpia d’arxiu? Només si l’editor els ho fa saber? O automàticament?

Ja veig les corredisses d’aquí uns quants anys! Jo per si de cas, ben agafada a la barana, ja tinc la meva còpia personal 😀

Migracions casolanes

El diari Avui està fent una promoció aquests dies consistent en obtenir a bon preu un aparell convertidor de vídeos VHS a format digital.

Em sembla una excel·lent iniciativa per dos motius:

1. perquè recorda, en un moment oportú, la necessitat de migrar els arxius personals audiovisuals
2. perquè facilita una eina per fer-ho possible.

Les persones del carrer, qualsevol de nosaltres, generem un munt d’informació. I molta d’aquesta informació fa anys que va deixar d’estar sobre paper. Especialment les històries personals documentades en imatges en moviment. Què en quedarà de tota aquesta abundància? Cal que en quedi gran cosa?

La història de segles enrere està feta dels retalls de documents oficials i dels arxius particulars de famílies poderoses. Poca cosa queda en record de la gent senzilla. El què ens n’expliquen els rics, alguns objectes humils, alguna comèdia ridiculitzadora.

La impremta va canviar força el panorama. Les tecnologies de la informació i de les comunicacions han portat una nova revolució. Tots som creadors. Sabrem ser també arxivers i preservar allò que és important per a la nostra – única – petita història?

Competència, cooperació i preservació

La setmana passada vaig assistir al VIII Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales que es va celebrar a Múrcia. El tema estrella en aquesta ocasió era la preservació de recursos digitals. Durant el segon dia, com ja és habitual, es van presentar experiències de diverses biblioteques universitàries espanyoles en l’àmbit digital; majoritàriament es tractava de digitalitzacions de fons propis.

Vaig tenir ocasió d’escoltar i conèixer per primera vegada a Joaquín León, responsable de Dialnet, el servei d’alertes de la Universidad de la Rioja que en cinc anys ha crescut i evolucionat d’una manera espectacular convertint-se en una base de dades que recull la producció científica de l’àrea hispana, incloent-hi la catalana. Incorpora referències d’articles de revistes, articles d’obres col·lectives, llibres i tesis. Ofereix allotjament per al text complet dels documents. I planeja oferir serveis a partir de la informació acumulada com el portal de matemàtics, Documat, el projecte del qual també fou presentat durant el workshop. Dialnet s’ha consolidat com un referent de cooperació i innovació ben enfocats. Tot un èxit.

A Catalunya tenim la Base de dades de sumaris en funcionament des de l’any 1999. Molt més àmplia pels seus continguts, basats primordialment en els sumaris que aportaven els acords amb agències de subscripció subministradores de revistes a les institucions del CBUC, sempre ha patit de càrregues endarrerides i irregulars que l’han fet poc aconsellable com a servei d’alerta, malgrat la seva utilitat com a gran base de dades de referència dels fons de les biblioteques del CBUC. Finalment els acords amb els proveïdors es van trencar i el manteniment actual prové de les aportacions de les biblioteques participants i d’importacions de Dialnet i de Compludoc. Ara es troba en fase de renovació de la plataforma i de redefinició de l’abast dels continguts.

Dialnet i Sumaris CBUC es poden percebre com a serveis en competència ja que l’usuari tant pot adreçar-se a un com a l’altre. És una mostra d’aquest nou entorn en què estem immersos el serveis públics. És també la demostració clara que un projecte impulsat per una universitat nova i petita pot, fins i tot, avançar a un projecte sostingut per un conjunt d’universitats de llarga tradició i poder. La competència és prou saludable i ens ha de fer espavilar.

Hi ha un segon aspecte prou important a considerar que apel·la per contra a la cooperació. He comentat que el tema estrella era la preservació (jo hi estic involucrada). Es van presentar algunes propostes d’acció recomanades l’any passat al CBUC que incloïen la necessitat de disposar de rèpliques vives dels continguts digitalitzats. I la reflexió que llanço aquí és que una estratègia viable per a disposar d’aquestes rèpliques podria ser la còpia sistemàtica de continguts entre serveis similars. La competència podria quedar en el nivell de serveis de valor afegit: interfície multilíngüe, personalització, interoperabilitat, localització, etc. Però la preservació de col·leccions digitals és un repte i una obligació global de les biblioteques i de la resta d’entitats amb responsabilitats patrimonials. Només amb esforços de cooperació, fins i tot entre serveis en competència, podrem sortir-nos-en amb èxit.

Preservació, obres òrfenes i exhaurides

El 4 de juny va tenir lloc a Brussel·les la 5a reunió del Grup d’Experts d’Alt Nivell (HLEG) de la Iniciativa de Biblioteques Digitals i2010.

Es van presentar els següents documents:

• Informe final sobre preservació digital, obres òrfenes i obres exhaurides.
• Informe final sobre col·laboracions público-privades.
• Memorandum d’entesa sobre les obres òrfenes. Acompanyat d’unes guies específiques per sectors sobre els criteris de cerca diligent per a les obres òrfenes.

A la pàgina del HLEG hi trobareu recollida tota la informació de les reunions amb els seus documents de treball i els informes finals.

Les eleccions municipals 2007 a Padicat

A finals de novembre PADICAT, el projecte de la Biblioteca de Catalunya i el Centre de Supercomputació de Catalunya dedicat a preservar la web catalana, ha fet públic el recull especial obtingut amb motiu de les darreres eleccions municipals del mes de maig.

Pot ser interessant de donar-hi un cop d’ull ara que s’acosten eleccions altra vegada, per allò d’anar comparant el discurs dels polítics i veure’n l’evolució.

Us recomano el resum de dades estadístiques que ha preparat l’equip de Padicat.

I també, encara que no té a veure amb l’especial Eleccions, l’enregistrament del programa L’internauta de Catalunya Ràdio del 13 d’octubre de 2007, en què va participar com a convidat en Ciro Llueca, el responsable del projecte.

Padicat. Esdeveniments: http://www.padicat.cat/esdeveniments.php

Catràdio.cat. El patrimoni digital de Catalunya. L’internauta, 13-10-2007: http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=133087

(En cas de dificultat, l’àudio del programa també el podeu trobar a la web de Padicat en mp3 i en el bloc L’home dibuixat)