Posts filed under ‘Temes legals’

Contra l’ampliació dels drets de les discogràfiques

A 16 de juliol de 2008 la Comissió Europea aprovava una proposta de Directiva per allargar el termini de protecció dels enregistraments sonors durant 45 anys addicionals, passant de 50 a 95 anys.

La proposta es troba al Parlament Europeu i ha de passar d’aquí poques setmanes per la Comissió d’Assumptes Jurídics.

Hi ha una campanya en marxa per demanar als parlamentaris que s’involucrin en el tema, que prenguin consciència del que significa pel futur, que coneguin els informes alternatius als dels encarregats per la indústria discogràfica i que escoltin els arguments de les entitats i associacions que s’hi oposen.

Us deixo un vídeo divulgatiu (en anglès) i un parell de declaracions del món bibliotecari.

[blip.tv ?posts_id=1690503&dest=-1]

Posicionament de la Biblioteca de Catalunya i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya sobre la proposta d’ampliació del termini de protecció dels drets dels enregistraments sonors (octubre 2008 )

IFLA joins pressure groups to condemn copyright extension. Missatge tramès a IFLA-L, 21-1-2009.

ACTUALITZACIÓ 13-2-2009: Music copyright to be extended to 95 years. European Parliament Press release, 12-2-2009.

Anuncis

22 gener 2009 at 0.43 4 comentaris

Els fotògrafs i els seus drets

Dimecres passat (26-11-2008), es va celebrar una jornada sobre Drets d’autor i digitalització organitzada per Aladda, Asociación Literaria y Artística para la Defensa del Derecho de Autor, grup espanyol d’Alai, a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació UB.

De les notes que en vaig prendre em crida l’atenció la descripció que es va fer de la gestió dels drets d’autor dels fotògrafs per part d’una empresa periodística. En un temps en què la imatge és omnipresent i en què una bona imatge o una imatge oportuna pot tenir un valor molt alt, és important entendre com es gestiona aquest valor.

Us deixo el resum del que jo vaig entendre:

El diari forma part d’un grup empresarial i publica edició impresa i digital. Té aproximadament 300 treballadors de redacció i administració, més uns 150 a la rotativa i uns 300 col·laboradors.

Des de 1997 es treballa amb fotografia digital. Les fotos de l’arxiu es van digitalitzant a mesura que es necessiten.

Les fotografies provenen de tres fonts: agències de notícies, fotògrafs de plantilla i fotògrafs col·laboradors.

1. El diari manté una subscripció mensual amb cinc agències de notícies que li permet utilitzar les fotografies de l’agència en la seva edició impresa i en el diari digital temporal però en queda exclosa la possibilitat d’incorporar-les a l’arxiu. Quan es vol tornar a usar alguna d’aquestes fotos, cal sol·licitar-ho a l’agència i pagar la tarifa que aquesta té estipulada. Per descomptat, el diari no pot cedir cap dret a ningú perquè les fotos són de l’agència i el diari és un client més.

2. Uns 24 fotògrafs treballen en plantilla pel diari. Per aquest cas la llei contempla que la gestió dels drets d’autor com a autor assalariat passi per les condicions del contracte o, si no és així, disposa que els drets d’explotació estan cedits a l’empresari per a les finalitats de la seva activitat habitual. Pel que sembla el diari en qüestió basa la cessió de drets dels seus fotògrafs en les condicions pactades en el conveni col·lectiu vigent. Pot passar les fotografies a d’altres edicions regionals del mateix grup i fins i tot cedir-les a altres empreses. Sempre n’informa als autors i els adjudica algun tipus de compensació.

3. El diari té acords amb fotògrafs col·laboradors que aporten reportatges de collita pròpia o bé treballen en encàrrecs del diari. Es disposa d’un contracte estàndard i en aquest s’estipula que si es cedeixen les imatges a una altra empresa, el fotògraf participarà en un 50% en l’import obtingut.

Aquest acord estàndard de participació proporcional és ben acceptat per col·laboradors literaris però no gaire per il·lustradors i fotògrafs que hi solen posar problemes o, simplement, no el signen.

Una empresa no és autor, és titular de drets. Té drets, per exemple, sobre els editorials, el disseny gràfic, portada, l’organització característica de la publicació.

Un diari es podria definir com una obra col·lectiva i una suma d’obres individuals.

Es va comentar també el disgust dels fotògrafs amb l’article de la LPI que parla de “meres fotografies” a les quals es dóna un termini de protecció de 25 anys des de la realització enfront dels 70 anys després de la mort del fotògraf que regeix de forma general per a qualsevol autor. Això dóna lloc a litigis entre fotògrafs i editors diversos que davant del jutge pretenen que les obres són meres fotografies quan el fotògraf n’està reclamant la protecció.

Es va esmentar la fotografia automàtica, és a dir, la realitzada per màquines com satèl·lits o càmeres de seguretat. Poden tenir molt valor periodístic en determinats moments però són objectes comercialitzables, no protegits per cap dret d’autor perquè no n’hi ha d’autor en aquest cas.

Pel que fa a l’explotació comercial de l’arxiu del diari, sembla que hauria de comportar un canvi en les condicions del contracte dels fotògrafs que contemplés d’alguna manera la seva participació en els beneficis obtinguts.

Per acabar la conferenciant ens donava aquestes recomanacions:

  • Tingueu clar l’objectiu de l’arxiu
  • Demaneu autorització
  • Compliu les lleis
  • No us bloquegeu davant d’una possible millora per culpa de dubtes respecte als drets d’autor. Si heu tingut en compte les condicions anteriors, sempre podreu resoldre una possible reclamació negociant el preu de l’ús.

29 Novembre 2008 at 1.13 7 comentaris

El sistema de propietat més ineficient

Així titllava el sistema de copyright el professor Lawrence Lessig en el vídeo que va preparar l’any 2006 per explicar el cas de la demanda de la Lliga dels Autors i de l’Associació d’Editors Americans contra Google Cerca de llibres. El vídeo és divulgatiu, l’autor parla lentament i es pot seguir força bé amb un nivell d’anglès no gaire alt.

Lawrence Lessig. Is Google Book Search fair use?. 8-1-2006

Fa ben poc, el 28 d’octubre passat, els demandants i Google van arribar a un acord que encara està pendent d’aprovar per part del jutge. Aquí us deixo els enllaços a les diferents informacions sobre aquest acord.

Google Book Search Copyright Settlement. I un resum en català.

The Authors Guild. Authors Guild v. Google Settlement Resources Page. 28-10-2008.

The Association of American Publishers. AAP, Authors Guild, Google Announce Groundbreaking Settlement over Google Book Search Library Project. 28-10-2008.

ACTUALITZACIÓ 17-11-2008

L. Gordon Crovitz. Markets declare truce in copyright wars. Google concedes that information isn’t free. The Wall Street Journal, 17-11-2008

16 Novembre 2008 at 18.36 Deixa un comentari

Copyright en l’economia del coneixement

Un cop transposades totes les directives europees sobre drets d’autor, de grat o per força, a les diferents legislacions nacionals, la Comissió Europea torna a llançar un Llibre verd sobre el Copyright en l’economia del coneixement amb consulta pública associada oberta a aportacions fins el 30 de novembre de 2008.

L’objectiu del Llibre verd és promoure el debat sobre la millor manera de difondre el coneixement per a la recerca, la ciència i l’educació en l’entorn digital.

De fet, la consulta es fa sobre les excepcions presents a la Directiva 2001/29/CE i, en concret, sobre aquestes:

  • Excepció en benefici de les biblioteques i els arxius.
  • Excepció que permet la difusió d’obres per a la docència i la recerca.
  • Excepció en benefici de persones amb discapacitats.
  • Una possible excepció [futura] que s’apliqui al contingut creat per usuaris.

Recordem que la llista d’excepcions de la Directiva és exhaustiva però no obligatòria, de manera que cada Estat l’ha transposat al seu gust dins dels límits del test de tres fases: en alguns casos especials, que no entrin en conflicte amb l’explotació normal de l’obra i que no perjudiquin fora mida els interessos legítims dels titulars dels drets.

Problemàtica de l’excepció a favor de les biblioteques:

  1. La digitalització de fons de les biblioteques: només per preservació? quantes reproduccions? quants canvis de format?.
  2. L’accés del públic a les obres digitalitzades dels fons de les biblioteques: actualment només possible legalment dins la mateixa biblioteca.
  3. La situació de les obres òrfenes: cal establir procediment i aclarir responsabilitats.

Problemàtica de l’excepció a favor dels discapacitats:

  1. Aplicable a totes les discapacitats?
  2. Subjecte a compensació?
  3. Obligació de proveir una còpia sense protecció tecnològica a determinades entitats?

Problemàtica de l’excepció per a docència i recerca:

  1. Cal cobrir l’educació a distància via internet.
  2. Dificultats en la negociació de llicències col·lectives allà on estan contemplades.
  3. Cobertura desigual de les activitats de recerca.
  4. Discrepàncies en la porció de l’obra inclosa dins l’excepció.

Possibilitats d’introduir una nova excepció aplicada a continguts creats pels usuaris (la Web 2.0):

  1. En quines condicions es pot permetre la creació d’obres derivades sota la cobertura d’una excepció?
  2. N’hi hauria prou amb l’excepció de les citacions i les paròdies?

Green paper Copyright in the Knowledge Economy COM(2008)466/3

Versions en altres llengües, inclòs el castellà.

Intellectual property. Commission adopts forward-looking package. 16-7-2008 (La notícia inclou la proposta d’allargar el termini de protecció dels enregistraments d’actuacions de 50 a 95 anys).

27 Juliol 2008 at 17.00 Deixa un comentari

Preservació, obres òrfenes i exhaurides

El 4 de juny va tenir lloc a Brussel·les la 5a reunió del Grup d’Experts d’Alt Nivell (HLEG) de la Iniciativa de Biblioteques Digitals i2010.

Es van presentar els següents documents:

A la pàgina del HLEG hi trobareu recollida tota la informació de les reunions amb els seus documents de treball i els informes finals.

16 Juny 2008 at 23.26 4 comentaris

Contra el préstec de pagament

A través del bloc The Geek Librarian de la bibliotecària italiana Bonaria Biancu arribo a un vídeo de Monica Mazzitelli que il·lustra la campanya contra la directiva europea que obliga al pagament per préstecs a les biblioteques.

Non paghi di leggere. The Disney trap atto secundo

N’hi ha versió en anglès: Monica Mazzitelli, We can’t get enough of reading.

La mateixa autora va crear el 2006 The Disney Trap. How copyright steals our stories on es denunciaven les pressions per ampliar el termini del dret d’autor.

(Recordem que a Espanya el termini de protecció de l’autor s’estén fins a 70 anys després de la seva mort i fins a 80 anys en el cas dels autors morts abans de 7-12-1987).

Enllaços relacionats:

[Apunt per celebrar la segona part de l’imminent Dia del llibre i del dret autor: 23-4-2008]

20 Abril 2008 at 18.26 2 comentaris

Llicències europees de música per internet

L’any 2005 la Comissió Europea va aprovar una Recomanació adreçada als Estats Membres i a tots els operadors econòmics involucrats en la gestió dels drets d’autor i drets afins sobre la música dins la Comunitat Europea, per tal que desenvolupessin els mecanismes per a una gestió clara, transparent i equilibrada dels drets que representen.

Es tractava d’intentar posar una mica d’ordre en la jungla de representants de drets i d’afavorir el desenvolupament d’un mercat comú sense traves innecessàries, fomentades per l’existència de fronteres nacionals que perden el seu sentit en un espai de xarxa.

L’any 2007 es va fer el seguiment dels efectes de la Recomanació a través d’una consulta als diferents sectors involucrats i ara, febrer del 2008, s’han publicat les conclusions extretes i les respostes que no van ser marcades com a confidencials.

S’han recollit un total de 89 respostes, de les quals se’n fan públiques 79. Corresponen a societats de gestió de drets d’autor o similars, editors de música en els seus diversos formats, usuaris comercials i alguns estats membres de la Comunitat Europea.

S’evidencia una situació encara molt inestable amb divergències de visió importants entre els diferents actors.

S’esmenta la signatura de la primera llicència d’abast europeu, el 26 de gener d’enguany, entre CELAS, representant del repertori musical d’EMI i l’operador de mòbils Omnifone per al servei MusicStation que, de moment, està disponible a Suècia i Gran Bretanya.

Alguns dels obstacles identificats per a la difusió de llicències europees són:

  • Disputes entre societats de gestió dels drets d’autor
  • Fiscalitat dels diferents estats
  • Identificació de les obres no resolta

Trobareu tot el dossier a: Management of Copyright and Related Rights

19 Març 2008 at 16.46 Deixa un comentari

Entrades antigues


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,528

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing