Posts filed under ‘Usuaris’

Filtres: de lloc

De fa anys sento a dir que s’ha d’anar cap a la personalització de la interfície web. De fet, establir filtres a mida de l’usuari és l’única manera d’ajudar-lo a digerir la quantitat d’informació que s’aplega en bases de dades descomunals.

Doncs ara estic descobrint i divertint-me amb el filtre de lloc de LibraryThing.

LibraryThing Local

Us imagineu una gran agenda literària col·laborativa mundial? Una agenda en què una lectura de poemes de Joan Salvat-Papasseit està enllaçada amb les obres del poeta, amb els seus lectors i amb les valoracions i ressenyes que aquests hi han afegit? Això és LibraryThing Local.

Quan entres a la plataforma reps avís de totes les activitats que es faran en un radi prèviament definit. I pots navegar entre noms i títols, comentaris i afeccionats, per esbrinar si t’acaba de fer peça o no. Sempre que algun membre de la comunitat hagi entrat la informació, és clar. Sigui l’organitzador, sigui el bibliotecari local, sigui un seguidor devot.

I si t’agrada viatjar, per què no proves de veure què s’està coent, literàriament parlant a París, Nova York, Amsterdam o Londres?

Us apunteu a enriquir aquesta experiència d’usuari? M’ajudeu a mantenir la nostra informació local al dia amb les activitats literàries que es fan a cada vila? No és mala tasca per a una colla de bibliotecaris i altres malalts de llibres!

20 Mai 2009 at 1.33 5 comentaris

La seducció de les cobertes

Fa dies que dedico bona part del meu lleure a afegir cobertes a la meva col·lecció de llibres inclosa dins LibraryThing. Resulta que m’he compromès a explicar una mica en què consisteix això de les plataformes per compartir la biblioteca personal a la xarxa i en la preparació he descobert la importància de la coberta en la identificació del llibre.

Quan vaig a la llibreria és evident que els ulls se me’n van primer de tot cap a la presentació gràfica, el títol i l’autor. Un cop l’atenció fixada, la descripció de l’editor i la biografia de l’autor acaben de decantar la balança (llevat que el preu sigui excessiu o la bossa ja estigui prou plena, és clar).

Però a la biblioteca i en el seu catàleg la coberta pràcticament desapareix de l’imaginari. La brometa sobre els usuaris que arriben demanant el llibre marró d’economia és un clàssic. Treure la coberta per facilitar el processament del llibre. Enquadernar-lo perquè allargui la seva vida útil (imprescindible des que va arribar l’enquadernació americana, fins que ara ja els guixots dels usuaris aconsellen reposar l’exemplar per una nova edició: vida de consum!). Centrar-se en la informació que prové del catàleg i no pas en el suport físic és el nostre dia a dia.

Havia entrat doncs uns quants llibres a LibraryThing com qui cataloga, deixant-hi una coberta per defecte quan no trobava l’adequada, a partir de la feina feta per altres membres o de les opcions d’alguna llibreria virtual. En la revisió em vaig adonar que la majoria de llibres tenien aquesta coberta i que l’efecte era ben poc atractiu.

Un dels problemes és que he començat per l’apartat de literatura catalana i aquesta no està gens ben representada en la base de dades. De manera que l’única forma d’afegir aquest contingut tan important era fer-me jo mateixa el servei. Mans a l’obra i aquí podeu veure l’efecte.

Biblioteca a LibraryThing

I ara em ve al cap que potser estic cometent un delicte sense adonar-me’n. La coberta és la identificació visual del llibre i està feta expressament per a publicitar-lo, fer-lo atractiu i vendible. Amb aquest objectiu l’editor encarrega i paga al dissenyador i/o l’artista que prepara aquest embolcall. La xarxa, com en tantes altres ocasions, dóna nova vida al material i n’amplia l’ús. La coberta escanejada continua servint als objectius pels quals fou creada però ha sigut reproduïda i transformada i ha passat a mans diferents.

En fi, espero que la petita promoció de la lectura que faig compartint la biblioteca personal, amb les seves corresponents cobertes, no sigui considerada una explotació dels artistes. Només em faltaria això!

7 Abril 2009 at 2.02 7 comentaris

Percepcions

A través del perfil a Facebook rebo un missatge de la New York Public Library anunciant una exposició sobre dones dissenyadores que em crida l’atenció. Visito la seva pàgina i segueixo l’enllaç que hi apareix. Oh, desil·lusió, no n’hi ha versió digital ni cap perspectiva d’incorporació de materials accessibles en línia. Vaja, m’han decebut 😦

Aquesta anècdota em fa adonar del gran canvi que s’ha produït en la meva percepció del que és raonable esperar en l’accés a la informació des de casa. Fa dos anys ni se m’hauria acudit que la NYPL hagués de pensar en usuaris potencials a distància quan munta una exposició a les seves sales i convoca a la ciutadania de Nova York a assistir a diverses conferències. De fet, tampoc m’hauria apuntat a rebre notícia de les seves activitats, tan llunyanes i inaccessibles.

Navegar per la xarxa ha transformat aquest panorama. Cada dia descobreixo vídeos amb conferències que puc escoltar tranquil·lament asseguda al meu sofà. Cada mes assisteixo en directe a les que m’ofereixen els Atictes des d’Amposta, on m’és permès d’intervenir fins i tot. De mica en mica començo a sentir-me menystinguda quan se celebren unes jornades bibliotecàries i no se m’ofereix aquesta possibilitat.

És una barbaritat això que exposo? Segur que alguns de vosaltres ho pensareu. Però us asseguro que la meva percepció és real, que el canvi en les expectatives m’afecta i que estic convençuda que aquestes percepcions són compartides per una part significativa dels meus usuaris.

1 Març 2009 at 22.24 7 comentaris

Usuaris rebecs

Muchas bibliotecarias danone (por lo caducadas, no por el cuerpo) y muchos gestores gastan cantidades ingentes en bibliotecas virtuales que luego no funcionan -o incluso abandonan- Desprecian así una herramienta gratuita que es ya el futuro por donde pasa la resolución de las preguntas que surgen en la práctica clínica.  [Les negretes són meves].

Primum non nocere. ,tenyarsol. 27-9-2008

Via els amics Frikitecaris, que ja li han contestat, arribo a aquestes afirmacions d’un metge d’atenció primària que es descriu apassionat per les tic i la medicina.

Com podeu suposar no m’agrada gens fer-li publicitat, sobretot pel to que empra, però toca un tema important que no convé passar per alt. Actualment s’estan invertint quantitats molt elevades de diners públics en mantenir llicències que permetin l’accés a revistes i bases de dades, científiques i especialitzades, per part dels metges, els universitaris i els investigadors.

Per fer-nos una idea de què estem parlant mirem la categoria biblioteca virtual del blog de la Biblioteca Médica del Hospital Universitario de Getafe que es troba en el blogroll de l’autor del blog. Hi apareixen paquets editorials de primer ordre en el seu àmbit, acompanyats d’avisos d’incidències en els accessos; uns, probablement originats en les renovacions de les llicències i d’altres, en canvis i manteniment de les plataformes dels editors on es troben allotjats.

Aquesta és una realitat amb la qual convivim des de fa uns quants anys i que és causa d’un gran malestar entre els professionals de la biblioteca. Ens trobem donant la cara davant d’usuaris cada cop més exigents, sense tenir pràcticament cap control sobre les plataformes que gestionen la informació. Ens convertim en intermediaris que només apareixen quan hi ha problemes; perquè cal aclarir que tot sovint Google, el magnífic cercador, retorna articles rellevants que només són accessibles si en algun punt de la cadena s’ha pagat aquest accés pel rang d’adreces ip des d’on es connecta l’usuari rebec. L’accés és transparent per l’usuari, tal com ha de ser, tal com volem que sigui, perdent en el camí la marca de qui facilita l’accés.

Conclusions que extrec de la frase que he destacat de Rafael Bravo:

  • La conveniència d’ajudar als usuaris a aprofitar bé els recursos que es posen al seu abast amb molts esforços pressupostaris, escoltant-los curosament per saber si són els adequats i si se saben usar.
  • La conveniència de dedicar més atenció als recursos gratuïts, tot i ser gratuïts, fent-ne la tria tal i com faríem si els compréssim a preu d’or com els altres.
  • La necessitat d’avaluar en profunditat el rendiment de les plataformes editorials i, amb la complicitat dels usuaris, posar fre a determinades pràctiques que podríem titllar de monopolistes.

2 Octubre 2008 at 0.25 10 comentaris

Les citacions de Goodreads

“Be the Change that you wish to see in the world”

–Mahatma Gandhi

(Més de 2.500 persones han incorporat aquesta citació a la seva llista de frases preferides)

Si us agrada anotar les frases més agudes dels vostres escriptors favorits o els disbarats pescats en un text que no hi ha per on agafar-lo i, a més, us ve de gust compartir les vostres troballes i fer-ne de noves a l’atzar, a Goodreads hi teniu un espai preparat.

Amb més de 20 milions de llibres i més d’un milió de comptes oberts en poc més d’un any i mig, es pot ben dir que Goodreads és un èxit rotund en el seu camp.

Característiques principals:

  • Prestatgeries personalitzables.
  • Les recomanacions arriben a través dels amics o explorant les crítiques de llibres.
  • Comparació de biblioteques personals.
  • Citacions preferides.
  • Publicació de textos propis.
  • Concursos i jocs.
  • Agenda local d’activitats.
  • Grups variats.
  • Venda i intercanvi de llibres.
  • Pàgines d’autors enriquides amb vídeos, promoció d’activitats, entrevistes exclusives, lligam amb e-books.
  • Interfície clara, fils rss a dojo, widgets, plugins, api.

L’entrada de llibres nous es fa recuperant les dades directament de Goodreads o bé d’Amazon. No cal dir que els llibres en català no estan gens ben coberts, de manera que cal arromangar-se i entrar-ne una bona pila manualment.

L’edició i correcció de dades dels llibres està reservada als “bibliotecaris”, que són membres amb un mínim de 50 llibres a la seva col·lecció personal i que sol·liciten aquest privilegi.

Hi ha publicitat de Google i els llibres estan enllaçats a una diversitat de llibreries: Amazon, Barnes & Noble, Half.com, Abebooks (ara Amazon), Alibris, Powells, IndieBound, Indigo.ca, Audible i, també, al catàleg col·lectiu de biblioteques WorldCat. Sembla que manté molt bons lligams amb tot el món del llibre inclosos llibreters i bibliotecaris.

Pel que fa a l’abast territorial, Goodreads és fonamentalment nord-americà però té un percentatge molt significatiu de membres d’Iran i d’Indonèsia. No sembla, en canvi, gaire popular entre els hispanoparlants (el grup Books en español té 156 membres) i és pràcticament desconegut entre els catalans que no hi han obert cap grup específic.

Altres informacions:

ACTUALITZACIÓ 31-8-2008

26 Agost 2008 at 17.39 1 comentari

Entrades antigues Newer Posts


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria en Plany
gamoia en Mapa antic de Barcelona

Estadístiques

  • 30.883
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing