Contra el préstec

Ja sabem que el préstec de llibres no és gaire ben vist pels editors: segons com, els sembla una competència deslleial enlloc de prendre’l com a promoció de les obres i de la lectura. Però encara no m’havia trobat mai amb un atac tan i tan directe contra el préstec de tota mena.

La imatge prové del llibre de José Martín, Gengis-Kan. Barcelona, Ediciones G. P. [1952]. És el número 3 de l’Enciclopedia Pulga.

El món dels llibres

Descoberta diària a través dels actes programats per tota Catalunya. I doncs, què hi havia pels voltants de casa? Una barreja de biblioteques, llibreries i altres entitats oferint-me els seus atractius.

Encara que potser avui no era el millor dia per seduir-me 🙂

Agafada a la barana

Fa alguns dies vaig assistir a la presentació virtual del llibre de poemes Totes les baranes dels teus dits a càrrec de l’escriptor Jesús M. Tibau que n’ha estat el promotor i ha tingut cura de l’edició. Es tracta d’un recull fruit d’una juguesca literària jovialment entomada per la comunitat que s’aplega al voltant del seu bloc Tens un racó dalt del món.

La nova editorial Petròpolis de Jaume Llambrich en fa la publicació aprofitant tecnologies i plataformes que li permeten difondre àmpliament el contingut i adaptar el format a les preferències del lector. És a dir, que aquest pot comprar el llibre en paper i també pot llegir-lo en línia o descarregar-lo en pdf gratuïtament.

El resultat és sorprenent. Si us agrada la poesia, no deixeu de donar-hi un cop d’ull i de ben segur que trobareu aquell poema que us enganxa. Ara només em queda encomanar el llibre que n’és a l’origen, A la barana dels teus dits de Jesús M. Tibau.

Passant a un ordre més prosaic rumiava l’altre dia els problemes de preservació que ens plantegen aquestes edicions, aquesta mena d’incunables del segle XXI. Per què… d’aquests llibres virtuals, qui es fa càrrec de conservar-los? En quin format? Se’n fa dipòsit legal? De quin(s) format(s)? Les biblioteques nacionals en fan una còpia d’arxiu? Només si l’editor els ho fa saber? O automàticament?

Ja veig les corredisses d’aquí uns quants anys! Jo per si de cas, ben agafada a la barana, ja tinc la meva còpia personal 😀

Cartellera del llibre

Fa algun temps us explicava el meu interès per l’apartat Local de LibraryThing on és possible organitzar una gran agenda del llibre enriquida amb ressenyes i informacions sobre els autors.

Rumiant com obtenir la informació necessària d’una manera sostenible, he acabat muntant un quadre d’alerta utilitzant la plataforma Netvibes.

La meva Cartellera del llibre.

És tan sols un recull de fils rss d’editorials, llibreries, biblioteques i entitats culturals. La presentació conjunta facilita el seguiment de les novetats sense gaire esforç. Em sembla que em serà molt útil.

Espero que les editorials es posin al dia oferint canals rss de distribució de les seves notícies perquè, de moment, no en trobo tants com voldria.

Prou de llibres descatalogats

A la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana em trobo un tema a debat de força interès general: Manquen traduccions dels grans autors?

Es pot permetre una cultura com la nostra prescindir d’obres cabdals d’autors com Dostoievski, Woolf, Marx, Pascal, James, Proust o Marx, entre molts d’altres? Obres disponibles del primer com Els dimonis, L’adolescent o L’idiota estan descatalogades, igual que Al far o Orlando de Virginia Woolf. Quantes novel·les de Henry James en la nostra llengua es poden trobar ara mateix a les llibreries? A la recerca del temps perdut, quan es reeditarà? El panorama és potser més desolador pel que fa al pensament, amb clàssics com El capital de Karl Marx o els Pensaments de Pascal sense edicions contemporànies catalanes des de fa anys i panys.

[…]

Senyors de l’AELC, jo sí trobo que hi ha massa llibres descatalogats per les editorials catalanes i, en aquests temps que corren, en què l’edició sota demanda és una realitat a l’abast de qualsevol editor que la vulgui implantar, trobo que això és una vergonya i, fins i tot, m’atreviria a dir que una estafa.

Aquestes traduccions i moltes edicions s’han fet amb l’ajut de diners públics i en canvi les obres queden introbables i mortes sense cap motiu raonable avui dia.

Com a ciutadana reclamo, si és que encara no s’ha posat en marxa, que totes les convocatòries de subvencions públiques a editors portin una clàusula en què s’especifiqui que les obres han de quedar disponibles en el mercat indefinidament, com a mínim en edició sota demanda. Si l’editor no ho vol o no ho pot fer i la descataloga, l’entitat subvencionadora hauria de poder gestionar aquest o algun altre tipus d’edició a partir del fitxer digital que haurà rebut de l’editor dins dels tràmits per al cobrament de la subvenció.