Posts filed under ‘General’

Plany

En la mort del pare

Ara que els dos sou morts, dintre de mi
hi ha una escletxa de llum sota una porta,
com si fóssiu a punt d’anar a dormir.

(Fragment del poema Crematori de Joan Margarit)

Anuncis

19 Juny 2014 at 20.05 1 comentari

Centenari d’Enric Valor

Centenari d'Enric Valor

Ahir, 22 d’agost de 2011, se celebrava el centenari del naixement de l’escriptor i lingüista valencià Enric Valor. Ha estat una bona ocasió per a conèixer-lo tot llegint la seva novel·la La idea de l’emigrant en què es retrata la vida de pagès a muntanya a inicis del segle XX i s’apunta la crua realitat de la immensa majoria dels que van fer les amèriques. L’autor proposa l’educació com la via real d’escapada d’un entorn on regnen l’analfabetisme, les supersticions i les pulsions més primitives.

Esgarrifen sentències com aquesta, perfectament creïbles en boca del personatge Vicent, l’amo del mas de la Til·lera:

-La lletra per a què? Això ens torba, ens fica al cap cabòries que no aprofiten per a res. Saber llaurar, sembrar, empeltar, batre, veremar… Això ha de saber un camperol! No lletres de senyoret, d’advocat de secà que series tu. Què et penses, babau, que arribaries a ministre?

Gràcies a la idea de l’emigrant però, un dels joves del mas arriba a estudiar, això sí, aprofitant, entre d’altres recursos, les biblioteques 😉

Et conec bé – el mirava molt afectuós de darrere la taula del despatx-: molts “excel·lents”, moltes matrícules d’honor que, a banda de l’honor indubtable que proporcionen, signifiquen que estalviaràs bona part de despeses universitàries. Faràs molts apunts que t’evitaran comprar alguns llibres; tafurejaràs per les biblioteques… Triomfaràs.

Un bon recordatori de la biblioteca com a servei públic per l’accés a la cultura i el combat de les desigualtats. Gràcies, Enric Valor!

23 Agost 2011 at 0.56 1 comentari

Recordança

Labors de dona amb les inicials A. M.

9 Agost 2010 at 1.35 Deixa un comentari

Homenatge a Jesús Moncada

Des del bloc Provisionals ens convoquen a recordar Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort.

He aprofitat per llegir la novel·la Estremida memòria de la qual extrec aquest fragment:

A més de la feina, devia als Segarra una cosa inestimable: saber llegir i escriure. Quan el professor de la Severiana acabava la lliçó amb la senyoreta i la Cinta, començava amb ella. Havia estat duríssim. Tanmateix, el senyor, provocant més d’un comentari verinós de la cuinera, que sostenia que allò no era cosa d’afaitapobres i encara menys de dones, havia aconseguit a força de paciència que perseverés i se’n sortís.

La lectura ha estat, efectivament, estremidora i un plaer que recomano de tot cor.

13 Juny 2010 at 19.57 3 comentaris

Fusionitis

Això de les fusions és un mal que jo coneixia pels diaris. Anys enrere era cosa d’empreses que havien de créixer i ara apareix a primera plana amb motiu de les caixes que, vulgues no vulgues, han d’acabar fusionades o enfonsades segons manen les autoritats econòmiques. I vés per on que sense pensar-m’ho la fusionitis em toca de ben a prop.

Els símptomes són clars: les autoritats competents, vistes les circumstàncies del moment i després d’unes anàlisis prospectives, arriben a la conclusió que dues entitats diferents, un cop unides per una sola direcció i esporgades de personal mantindran la seva funció i encara guanyaran pes. Se suposa que les ments pensants tenen un projecte clar i una visió estratègica de com dur a terme aital objectiu.

Si la fusió en qüestió deriva en opa hostil ja es pot basquejar el personal de l’entitat afectada perquè l’operació es transforma en assalt i destrucció amb el corresponent botí per a l’entitat ocupant. La fissió de la matèria és inevitable quan s’arriba al punt d’efervescència de l’acció i la desafecció sura entre les restes del naufragi.

Haurem d’afegir al nostre fons guies per a supervivents. R.I.P. els caiguts.

16 Mai 2010 at 17.59 3 comentaris

Campanya Posa cara al teu perfil

Fa un parell de setmanes que hem engegat una campanya per intentar millorar la presència d’autors catalans a LibraryThing demanant-los una foto, amb un missatge d’autorització, per afegir-la a la pàgina d’autor corresponent dins d’aquesta plataforma.

Podeu llegir els detalls de la campanya Posa cara al teu perfil en el bloc de la comunitat catalana de LibraryThing i, si us sembla d’interès, podeu copiar el text en el vostre bloc i web, i fer-vos-en ressò amb els autors que conegueu. Alguns autors ja fan bona cara 😉

LibraryThing és una plataforma molt completa, que atorga una gran capacitat als seus membres per poder enriquir els continguts. El seu abast és internacional en tot el sentit de la paraula ja que permet importar dades de catàlegs de biblioteques d’arreu del món, disposa d’interfície en totes les llengües en què els seus membres estan disposats a traduir-la i facilita la difusió d’activitat del món del llibre a partir de les dades que aporten els seus membres. És a dir, que si s’aconsegueix una comunitat involucrada, qualsevol autor té gairebé les mateixes oportunitats, estigui on estigui i pertanyi a la cultura que pertanyi. L’àrea de joc és comuna.

Avui m’hi han fet pensar els comentaris sobre la creació d’un Premi Llibreter per a autors catalans. És important tenir eines pròpies però també ho és sortir de casa i mostrar-nos en qualsevol altre lloc.

Els membres de la comunitat catalana de LibraryThing volem que els nostres autors llueixin tant com els altres. Ens ajudeu?

30 Març 2010 at 2.09 Deixa un comentari

Patricia Russo en el Dia d’Ada Lovelace

En el Dia d’Ada Lovelace es pretén fer visibles les dones que treballen en camps tecnològics i científics amb l’objectiu d’encoratjar a les noies joves a seguir aquest camí tot donant-los referents.

Aquest any la meva proposta és na Patricia Russo Gallo, una bibliotecària que no s’espanta davant la tecnologia i que promou el programari lliure des del grup del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya que ella coordina.

24 Març 2010 at 2.18 5 comentaris

Entrades antigues


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,528

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing