No vull ser un CRAI!

27 Febrer 2010 at 1.12 10 comentaris

Doncs no, jo no vull ser una gestora de crai, ni de coneixement aliè, ni arquitecta d’informació. No. Jo vull continuar sent bibliotecària a la meva biblioteca. Fent callar quan cal fer callar i acompanyant quan cal acompanyar.

Connectada, adaptada, oberta, oferint serveis nous, esperonant perquè es coneguin i s’usin, coordinant, inspirant, agombolant, incitant.

I vull llibres vells i nous, que facin olor de tinta, tant se val si oxidada o si electrònica. Benvinguts siguin els recursos, les webs, els blocs, els wikis, els readers i tota mena de lletra oral i impresa.

Però no vull canviar de nom. Ja sóc massa vella. No vull vestits i marques que no m’escauen. BIBLIOTECÀRIA, per servir-vos.

Entry filed under: Biblioteques. Tags: .

Homenatge a Salvador Espriu Dia Mundial de la Poesia 2010

10 comentaris Add your own

  • 1. Jaume  |  27 Febrer 2010 a les 10.18

    Em sap greu Gamoia,
    no estic d’acord, ni de conya ets massa vella per canviar o fer allò que et vengui en gana 😀
    Ja voldríem molts tenir sa iniciativa que tens tú, independentment del nom que se li doni al teu lloc de feina i a la teva professió. A més a més, això de CRAI sona tan bé… (a veure si me cau el tema a les opos, jeje)
    Bon cap de setmana a tothom
    PS: Si al manco alguna ser Gestors del coneixement, arquitectes de la informació o qualsevol d0aquestes coses servís perquè ens prenguessin més seriosament…

    Respon
  • 2. Ferran - Un que passava  |  27 Febrer 2010 a les 12.19

    Com dirien en castellà, el mismo perro con distinto collar. No t’amoïnis, jo sóc CRAI des de fa sis anys… i això no m’ha fet ser menys bibliotecari😉 I estic tan d’acord amb el Jaume, que no repetiré el que ha dit, que ja ho ha dit prou bé.

    (Sent més sincer encara, això dels CRAI em sembla que és més per “estar a la moda” que per una altra cosa: continuem fent el mateix i el que fem de nou ho hauríem fet igualment encara que no ens diguéssim CRAI…)

    Respon
  • 3. teresa  |  27 Febrer 2010 a les 13.15

    Recomano a tots la lectura d’aquest diari d’una bibliotecària. Aixó si que era adaptar-se als temps que corrien!!

    http://diaridelabiblioteca.wordpress.com

    Respon
  • 4. Anna  |  27 Febrer 2010 a les 13.23

    Quina mania a canvia els noms de les coses… A mi em dóna la sensació que hi ha un cert complex dins de la professió i sembla ser que dir que ets bibliotecari/a no muda. I com que estem a l’era del “màrqueting”.
    Jo cada cop ho dic amb la boca més gran (ja com a acte de reivindicació / provocació)

    Tal com diu el Ferran, només és una nova etiqueta.

    Respon
  • 5. gamoia  |  27 Febrer 2010 a les 21.32

    Bé, m’he enfadat una mica :*) Ja sé que el nom no fa la cosa però la importància del canvi de marca evidencia com en són de forts els prejudicis.
    Em disgusta que la biblioteca hagi de maquillar-se per evitar el desdeny dels qui no saben què fa actualment aquest servei i no es molesten a esbrinar-ho. I si la sentència està dictada, ja us dic jo que la disfressa no servirà de res.

    @teresa el diari de la bibliotecària és una joia. Allò sí que va ser caure en temps de foscor. No ens en podem fer el càrrec del que devia significar per a les persones que ho van patir.

    Respon
  • 6. Ferran - Un que passava  |  28 Febrer 2010 a les 18.46

    De fet, i et parlo per l’experiència pròpia, després de tants any molts continuen sense saber què és el CRAI («ah, la biblioteca!») i fins i tot entre els membres del CRAI n’hi que pensen que el CRAI és la direcció i diuen coses com «avui vaig al CRAI» o «al CRAI han decidit que…».

    I tens tot la raó amb el darrer comentari: els que ignoraven la biblioteca la continuen ignorant ara.

    Respon
  • 7. Ferran - Un que passava  |  28 Febrer 2010 a les 18.48

    De fet, és una discussió paral·lela a la del nom de la professió: per no dir bibliotecari, perquè a alguns els sona antic, estan proposant una sèrie de denominacions que no diuen absolutament res a qui no és de la professió, i en canvi tothom sap què és un bibliotecari o un arxiver. Una altra cosa és que sàpiguen a què ens dediquem, però no perquè canviem el nom de la professió (ni tan sols amb l’excusa que ara fem coses que abans no les fèiem) ens coneixeran millor…

    (i perdoneu el rotllo)

    Respon
  • 8. Rosa  |  3 Març 2010 a les 23.46

    Tu ho dius ben clar, Gamoia, és una disfressa. Odio la mania que tot ara han de ser acrònims.
    Saps que em provoca CRAI? doncs cry!!!
    I crido i ploro per la nova parla.

    Respon
  • 9. miguel  |  9 Març 2010 a les 15.01

    thingamabrarian🙂

    Respon
  • 10. coiavalls  |  16 Març 2010 a les 1.41

    Molt maco, Gamoia! Gràcies!

    X. R. Trigo

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,283

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: