Gamoia a l’Item

El número 49 de la revista Item, publicada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, inclou una contribució de Gamoia Catteneo (aka una servidora) on intento fer una reflexió i compartir la meva experiència de blocaire amb els lectors de la revista, tal com se’m va demanar fa alguns mesos.

Forma part d’un dossier anomenat Blocaires: els emprenedors del segle XXI i es troba en un número dedicat especialment als bibliotecaris emprenedors i innovadors. M’acompanyen en el dossier blocaires il·lustres, alguns dels quals ja han fet el seu comentari al respecte:

• Un que passava. Un que passava a la revista Ítem. 27-1-2009
• Deakialli DocuMental. Deakialli en la revista Item: bloggers los emprendedores del s.XXI. 28-1-2009
• El Documentalista Enredado. Entrevista en la revista Ítem. 29-1-2009
• DosPuntoCero

En primer lloc vull agrair al consell editorial de la revista Item que es fixés en Gamoia com un dels blocs a incorporar. Ha estat tot un honor.

En segon lloc, voldria aprofitar l’ocasió per fer algunes reflexions al voltant de la publicació Item, com a membre del Col·legi que sóc des de fa molts anys i com a autora col·laboradora en diverses ocasions.

Arrel de l’article i coneixent l’entorn blocaire, vaig demanar farà unes tres setmanes que es posés en accés lliure el dossier dels blocaires malgrat ser conscient que la publicació té un embargament en l’accés electrònic d’un any. Em va semblar que el sacrifici de permetre aquesta excepció podia quedar compensat amb escreix per la promoció que faríem tots nosaltres en parlar-ne als nostres blocs. Bé, la resposta, encara no oficial, és negativa. El meu contacte es va declarar inicialment favorable a la proposta però avui m’anuncia que no podrà ser. I em remet a les condicions de publicació que apareixen a la revista i en el seu web:

La presentació d’originals a Item per a la seva publicació implica la cessió a la revista Item del dret de publicar-los, tant en la seva versió impresa com en l’electrònica, en cas que l’original sigui acceptat pel Comitè editorial de la revista. Implica també l’acord mutu de no publicar el mateix treball a un altre lloc o mitjà sense l’autorització escrita de la revista Item i de l’autor de l’original; en qualsevol cas, si l’article es publica posteriorment en un altre mitjà, haurà de citar la font original.

Al web d’Item, apartat Presentació, Altres observacions:

El copyright de les contribucions publicades és dels autors, llevat que s’hagin acordat altres condicions. Sols poden reproduir-se, totalment o parcial, quan s’obtingui una autorització del consell de la revista i de l’autor i se citi la font original.

L’assumpte s’està resolent com es resolen avui dia aquests temes a la xarxa. Estem publicant les nostres contribucions en la versió preprint o oferim als nostres lectors la separata digital en un intercanvi personal de correus electrònics. D’aquesta manera el contingut arriba als seus destinataris, resultat tremendament positiu per a l’autor, malgrat la imatge de l’editor de la publicació queda un xic malparada.

Aquest és un afer a què s’enfronten cada cop més sovint els col·legis professionals i totes les entitats que publiquen de forma no estrictament comercial.

La revista és un dels atractius de la pertinença al Col·legi juntament amb l’oferta formativa, la borsa de treball i la defensa jurídica. La revista és també un aparador dels professionals, una palestra on publiquem membres i no membres del Col·legi i on anem desgranant els temes que ens preocupen, els avenços que fem en la millora dels nostres serveis, les últimes tendències en l’evolució de les eines professionals. Els autors rebem com a compensació el prestigi (o desprestigi) i cinc exemplars de la revista. Els membres del Consell de redacció fan un servei pel qual són recompensats amb prestigi i alguns disgustos. Aquesta part fonamental de l’edició de la revista és totalment voluntària i gratuïta.

La publicació tanmateix té un cost considerable que ha de cobrir com a mínim aquests aspectes:

• Edició professional (mireu els números de l’any 2008 d’Item i us adonareu del que vol dir un disseny professional).
• Impressió dels exemplars (pels membres del Col·legi, pels subscriptors i un petit estoc per atendre comandes puntuals).
• Distribució dels exemplars als membres del Col·legi i als subscriptors. Inclou manipulació, ensobrat i correu.

Els ingressos de les subscripcions, si no han canviat molt les coses, no arriben a cobrir ni la tercera part dels costos. Atraure publicitat del sector és molt difícil ja que també està passant per una etapa de renovació important i no està gens clar que una revista d’aquest tipus sigui avui dia la font d’informació idònia per a trobar proveïdors. De manera que les quotes dels membres del Col·legi i altres entrades, com els ingressos per Formació, han de proporcionar els recursos necessaris per a fer la publicació.

I jo em pregunto si, amb aquest panorama, continua sent la millor opció una revista publicada de forma tradicional. No seria potser un bon moment per a plantejar-se el pas a una edició electrònica de lliure accés acompanyada d’edició impresa sota demanda? És viable una proposta com aquesta? S’ha contemplat i desestimat?

Com sempre he dit als joves professionals que es queixaven d’algun aspecte del Col·legi, aquest és de tots els seus membres i, si una cosa no ens agrada o no ens convenç, cal participar i col·laborar per fer que millori. Valgui, doncs, aquesta reflexió com una petita contribució al debat.

PS. Demano disculpes als col·legues del Col·legi si se senten d’alguna manera dolguts per la meva posició. No és res personal. I puc entendre perfectament que les normes no es canvien per un individu, tot i que qualsevol norma sol tenir les seves excepcions quan estan ben fonamentades. Quant estem disposats a pagar des del Col·legi per una promoció entre el jovent de la professió?

Item núm 49, juliol-desembre 2008 dedicat als bibliotecaris emprenedors