Homenatge a Jesús Moncada

Des del bloc Provisionals ens convoquen a recordar Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort.

He aprofitat per llegir la novel·la Estremida memòria de la qual extrec aquest fragment:

A més de la feina, devia als Segarra una cosa inestimable: saber llegir i escriure. Quan el professor de la Severiana acabava la lliçó amb la senyoreta i la Cinta, començava amb ella. Havia estat duríssim. Tanmateix, el senyor, provocant més d’un comentari verinós de la cuinera, que sostenia que allò no era cosa d’afaitapobres i encara menys de dones, havia aconseguit a força de paciència que perseverés i se’n sortís.

La lectura ha estat, efectivament, estremidora i un plaer que recomano de tot cor.

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 19-5-2010

Un any més he tingut l’oportunitat d’assistir a les jornades professionals que organitza el nostre Col·legi. Que justament enguany compleix 25 anys d’existència. Felicitem-nos!

Us deixo les meves notes d’una sessió del matí.

Taula: Un nou model d’accés a la informació. Els continguts a internet. Amb Manuel Almeida, periodista, Joan Carles Doval, productor de música, Juan Alía, entitat de gestió, Ernest Folch, editor. Moderador: Julián Figueres, bibliotecari.

No hi ha hagut cap debat sinó respostes a preguntes que anava fent el moderador. Tots evidenciaven el gran canvi que ha suposat internet en el seu àmbit professional i com s’hi van adaptant. M’ha resultat especialment interessant comparar les visions del productor de música i de l’editor.

Doval parlava des del punt de vista de qui ja ha assumit la duresa del canvi i veu les oportunitats del nou entorn. Constatava la fragmentació de la venda (cançons individuals) i que el comprador realment tria, ajunta i decideix com vol consumir la música i, això sí, en consumeix en molta més quantitat que abans. Com a mancança ha esmentat que s’ha perdut la possibilitat de fer discs conceptuals. Actualment donar-se a conèixer pel mitjans convencionals és molt més difícil que abans. Les ràdios importants s’aferren als èxits establerts enlloc de crear-ne de nous. Ha recordat que la defensa de la propietat intel·lectual és imprescindible per als productors perquè d’altra manera no podrien invertir en aquest sector.

Folch parlava des del punt de vista de qui sap que ha de canviar, ja està disposat a fer passes però encara no assumeix la radicalitat del canvi. Vol traspassar el model vell al nou entorn. És la situació del món editorial. Algunes notes:
. pantalles de tinta electrònica per a llegir literatura
. iPad i similars per a llibres infantils, guies de viatge, còmics, continguts que requereixen color, gràfics i elements interactius.
. l’oferta actual és de prova pilot, no és el futur.
. es farà una plataforma de llibres-e per a cada comunitat autònoma, per a ús de les biblioteques. Estan en estudi les condicions.
. xifres de l’oferta de llibres-e a Espanya: uns 3.000 títols ara mateix; 6.000 al mes de juny; 10.000 a finals d’any.
. un 20% de novetats i un 80% de fons (més de 6 mesos a la venda)
. amb les plataformes de consulta els llibres-e passen a perdre la condició legal de llibre, han de sotmetre’s al 16% d’IVA i deixen d’estar subjectes al preu fix. Es transformen en servei.
. compten a oferir preus d’un 20% a 30% més barats que la versió paper.
. en sis mesos oferiran la comercialització per capítols de llibres tècnics i universitaris.
. molt escèptic pel que fa a Google editions

Doval constata que en aquest país no hi ha plans per a fer fonoteques digitals, i que en el seu sector (la música) sempre s’ha aplicat l’iva del 16%.

Almeida diu que el repte està en fer rendible la gratuïtat.

Fusionitis

Això de les fusions és un mal que jo coneixia pels diaris. Anys enrere era cosa d’empreses que havien de créixer i ara apareix a primera plana amb motiu de les caixes que, vulgues no vulgues, han d’acabar fusionades o enfonsades segons manen les autoritats econòmiques. I vés per on que sense pensar-m’ho la fusionitis em toca de ben a prop.

Els símptomes són clars: les autoritats competents, vistes les circumstàncies del moment i després d’unes anàlisis prospectives, arriben a la conclusió que dues entitats diferents, un cop unides per una sola direcció i esporgades de personal mantindran la seva funció i encara guanyaran pes. Se suposa que les ments pensants tenen un projecte clar i una visió estratègica de com dur a terme aital objectiu.

Si la fusió en qüestió deriva en opa hostil ja es pot basquejar el personal de l’entitat afectada perquè l’operació es transforma en assalt i destrucció amb el corresponent botí per a l’entitat ocupant. La fissió de la matèria és inevitable quan s’arriba al punt d’efervescència de l’acció i la desafecció sura entre les restes del naufragi.

Haurem d’afegir al nostre fons guies per a supervivents. R.I.P. els caiguts.

Campanya Posa cara al teu perfil

Fa un parell de setmanes que hem engegat una campanya per intentar millorar la presència d’autors catalans a LibraryThing demanant-los una foto, amb un missatge d’autorització, per afegir-la a la pàgina d’autor corresponent dins d’aquesta plataforma.

Podeu llegir els detalls de la campanya Posa cara al teu perfil en el bloc de la comunitat catalana de LibraryThing i, si us sembla d’interès, podeu copiar el text en el vostre bloc i web, i fer-vos-en ressò amb els autors que conegueu. Alguns autors ja fan bona cara 😉

LibraryThing és una plataforma molt completa, que atorga una gran capacitat als seus membres per poder enriquir els continguts. El seu abast és internacional en tot el sentit de la paraula ja que permet importar dades de catàlegs de biblioteques d’arreu del món, disposa d’interfície en totes les llengües en què els seus membres estan disposats a traduir-la i facilita la difusió d’activitat del món del llibre a partir de les dades que aporten els seus membres. És a dir, que si s’aconsegueix una comunitat involucrada, qualsevol autor té gairebé les mateixes oportunitats, estigui on estigui i pertanyi a la cultura que pertanyi. L’àrea de joc és comuna.

Avui m’hi han fet pensar els comentaris sobre la creació d’un Premi Llibreter per a autors catalans. És important tenir eines pròpies però també ho és sortir de casa i mostrar-nos en qualsevol altre lloc.

Els membres de la comunitat catalana de LibraryThing volem que els nostres autors llueixin tant com els altres. Ens ajudeu?

Patricia Russo en el Dia d’Ada Lovelace

En el Dia d’Ada Lovelace es pretén fer visibles les dones que treballen en camps tecnològics i científics amb l’objectiu d’encoratjar a les noies joves a seguir aquest camí tot donant-los referents.

Aquest any la meva proposta és na Patricia Russo Gallo, una bibliotecària que no s’espanta davant la tecnologia i que promou el programari lliure des del grup del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya que ella coordina.