Posts filed under ‘Digitalització’

Celebració a les biblioteques UAB

Aquesta setmana va ser festa grossa en el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona. Se celebrava el primer milió de documents dins la seva col·lecció. Concretament, per als entesos, el primer milió de registres d’ítem en el catàleg. També s’hi va afegir els primers quinze anys de catàleg automatitzat.

Recordeu les fitxes? I els tracings? Els jovenets d’avui dia se’n riuen. Sí, sí, molt riure però els registres que omplen no són altra cosa que aquelles fitxes en modern i a més a més amb una pila de codificacions que abans ens estalviàvem. És clar que per l’usuari no hi ha color. Abans calia anar obrint calaixos i calaixons. I ara, només cal encertar la paraula clau i desitjar que no sigui extremadament popular.

Desbarro. No em feu cas. Jo no enyoro el catàleg de fitxes. Ben al contrari, estic meravellada dels avenços que hem fet. Però em comença a costar de seguir aquest ritme trepidant. Tingueu paciència jovencells. Les grans hi som i hi volem ser. Però cal avançar amb una certa pausa. Empenyeu però no massa, entesos?

Tornant a les celebracions de la UAB, s’ha inaugurat el DDD o Dipòsit Digital de Documents. I la gràcia està en el continguts:

  • les publicacions de la pròpia universitat (revistes, butlletins, produccions d’àudio i vídeo)
  • materials de curs (guies, programes i exàmens)
  • bases de dades de llengua i literatura catalanes
  • premsa política
  • documentació empresarial
  • arxius personals

Variats, oi? Poti-poti interessant. D’altra banda la institució gestiona les seves tesis i els documents de treball a través del CBUC, amb els dipòsits col·lectius TDX i RECERCAT. Quant al material docent, segur que n’hi ha un munt dispers entre les webs de departament i el campus virtual. Són temps de transició, de pas de les estructures velles a unes de noves que es van definint a cops i empentes. Tothom s’ha de resituar i, com en el joc de les cadires, algú pot quedar-se sense. En tot cas, el Servei de Biblioteques UAB amb la nova plataforma DDD deixa ben clar que vol ser-hi comptat. Endavant, doncs! Felicitats pel milió i cap al següent!

DDD de la UAB: http://ddd.uab.cat/

(Avís: tinc lligams amb la UAB, espero que això no m’inhabiliti per a fer aquests comentaris personals)

7 Octubre 2006 at 20.03 Deixa un comentari

Públic-privat: model UCM

L’any 1995 la Universidad Complutense de Madrid (UCM) iniciava un projecte de digitalització del seu fons històric de Medicina i Farmàcia. Era el Proyecto Dioscórides, finançat per la Fundación de Ciencias de la Salud. Comprenia obres anteriors a 1800 de les quals es buscava millorar-ne la conservació i la difusió.

Durant els primers anys les imatges obtingudes només foren consultables des dels locals de la Complutense però l’any 2003 es va obrir a tot el públic a través d’internet amb el nom de Biblioteca Digital Dioscórides.

Mentrestant l’equip de la Biblioteca Complutense ha sabut trobar aliances i recursos per fomentar l’edició electrònica dels resultats de la recerca pròpia, per crear i desenvolupar bases de dades interconnectades que en millorin la difusió, i ara, setembre 2006, ens anuncien l’acord signat amb Google per a digitalitzar la totalitat de la seva col·lecció que estigui lliure de drets d’autor.

Bravo! I gràcies, UCM. És un gran servei a tota la comunitat investigadora i a la ciutadania en general de l’àmbit lingüístic romànic.

Biblioteca Complutense: http://www.ucm.es/BUCM/

Biblioteca Digital Dioscórides: cerques Arnau de Vilanova i Ramon Llull

1 Octubre 2006 at 23.47 Deixa un comentari

Regulació urbanística a Barcelona s. XIX

L’enderroc de les muralles de Barcelona, l’urbanització de l’Eixample i la reforma de la ciutat antiga varen moure molts interessos en el segle XIX. No hi ha dubte que van ser fites importants en el desenvolupament de la ciutat. I que van requerir grans esforços i recursos.

L’èxit del projecte d’Ildefons Cerdà per a l’Eixample barceloní no va arribar sense una llarga i dura polèmica prèvia en què s’hi barrejaven des d’interessos especulatius fins a reclamacions d’autonomia. Barreges prou modernes com per tenir-ne present la història i intentar aprendre d’errors passats.

Gràcies a Google i als bibliotecaris de la Universitat de Harvard ara tenim a l’abast del nostre ordinador un parell d’obres que ens parlen directament dels problemes d’aquell temps.

El primer és Exámen del plan económico presentado al Gobierno de S. M. para el Ensanche y Reforma urbana de Barcelona, intimamente enlazado con el Proyecto de Ley general sobre reforma, saneamiento, ensanche y otras mejoras de las poblaciones. Barcelona, Imprenta del Diario de Barcelona, 1862. 36 p. En aquesta obra s’inclou el resum final del pla econòmic d’en Cerdà i la crítica d’un grup de prohoms catalans als quatre punts en què es basa:

  1. Obligacion de costear la calle con todos sus accesorios, los propietarios colindantes, en los terrenos del ensanche.
  2. Expropiación de dos zonas laterales de 20 á 30 metros de anchura cada una, á mas de la expropiable para via pública, en el interior de la ciudad.
  3. Concesion del aumento de contribucion cobrable durante 30 años respecto de todas las nuevas construcciones que se realicen en el período de 69 años. Y
  4. Concesion de privilegios y franquicias concernientes á los ferro-carriles.

La segona obra, Ordenanzas municipales de la ciudad de Barcelona. Barcelona, Imprenta nueva de Jaime Jepús y Ramon Villegas, 1857. 199 p., és el nou text presentat arrel de la destrucció de les muralles i descriu els principals temes de preocupació del consistori barceloní de l’època. Inclou, per exemple, el Reglament per a l’ús de les calderes i altres aparells que continguin vapor.

25 Setembre 2006 at 1.56 Deixa un comentari

LIBRO

Us interessa la història de la Península Ibèrica entre els segles V i XVII? Llegiu bé l’anglès? Doncs esteu de sort perquè LIBRO és l’acrònim de The Library of Iberian Resources Online i conté obres d’hispanistes americans que la University of Central Arkansas i l’American Academy of Research Historians of Medieval Spain han posat a l’abast dels estudiosos, en edició html, amb permís dels autors i de les editorials que els tenen descatalogats.

LIBRO: http://libro.uca.edu/title.htm

Us faig la relació dels títols relatius a l’àmbit de la Corona d’Aragó.

  • Charity and Welfare: Hospitals and the Poor in Medieval Catalonia by James William Brodman (Print Edition: University of Pennsylvania Press, 1998 )
  • The Chronicle of James I, King of Aragon, Surnamed the Conquerorr , translated by John Forster (Print edition, London: Chapman and Hall, 1883)
  • Consulate of the sea, and related documents, trans. and ed. by Stanley S.Jados(Print Edition: University of Alabama Press, 1975)
  • The Crusader Kingdom of Valencia: Reconstruction on a Thirteenth-Century Frontier by Robert Ignatius Burns , S.J. (Print edition: Harvard University Press, 1967)
  • The Development of Southern French and Catalan Society, 718-1050 by Archibald Ross Lewis: (Print Edition: University of Texas Press, 1965)
  • The Diocese of Vic: Tradition and Regeneration in Medieval Catalonia by Paul H. Freedman (Print edition: Rutgers University Press, 1983)
  • A History of Aragon and Catalonia by Henry J. Chaytor (Print edition: Methuen, 1933)
  • Honored Citizens of Barcelona : Patrician Culture and Class Relations, 1490-1714 by James S. Amelang (Print Edition: Princeton University Press, 1986)
  • Irrigation and Society in Medieval Valencia by Thomas F. Glick (Print Edition: Harvard University Press, 1970)
  • Jews in the Notarial Culture: Latinate Wills in Mediterranean Spain, 1250ö1350 by Robert Ignatius Burns, S.J. (A non-LIBRO book located at the University of California)
  • A Medieval Catalan Noble Family: the Montcadas, 1000-1230 by John C. Shideler (Print edition: The University of California Press, 1983)
  • Ransoming Captives in Crusader Spain: The Order of Merced on the Christian-Islamic Frontier by James William Brodman (Print edition: University of Pennsylvania Press, 1986)
  • The Royal Treasure: Muslim Communities under the Crown of Aragon in the Fourteenth Century by John Boswell (Print edition: Yale University Press, 1977)
  • Templars in the Corona de Aragón by A. J. Forey (Print Edition: Oxford University Press, 1973)
  • The Usatges of Barcelona: The Fundamental Law of Catalonia. Trans. and intro. by Donald J. Kagay (Print Edition: University of Pennsylvania Press, 1994)
  • The Worlds of Alfonso the Learned and James the Conqueror: Intellect and Force in the Middle Ages , ed. by Robert I. Burns, S.J. (Print edition: Princeton University Press, 1985)

M’ha cridat l’atenció el cas dels Usatges de Barcelona. Es tracta d’una recopilació d’usos i costums que es troba en els fonaments del dret català. Els manuscrits conservats estan redactats en llatí o en la traducció catalana. I en el mercat editorial es troben edicions crítiques modernes.

Doncs bé, en línia i de lliure accés només he estat capaç de localitzar la traducció a l’anglès de Donald J. Kagay que apareix dins la petita col·lecció LIBRO. El mateix llibre es troba en els paquets de llibres electrònics de pagament Questia i NetLibrary i també es pot comprar en versió impresa a través d’Amazon.

No n’he sabut trobat en línia cap versió catalana, tot i que la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes anunciava fa uns anys que tenia prevista la seva digitalització i que fins i tot es pot localitzar una fitxa en el portal Universia amb una url que sembla enllaçar-hi però que a mi sempre em dóna error. Algú sap què ha passat amb aquesta digitalització?

14 Setembre 2006 at 0.58 Deixa un comentari

Mapa antic de Barcelona

La digitalització del fons antic de les biblioteques nacionals porta sempre sorpreses perquè s’hi troben fons de procedències molt diverses i és com obrir la capsa dels tresors i a veure què en sortirà.

Avui he tafanejat en el fons de la Biblioteca Nacional Digital de Portugal, iniciativa modèlica amb un equip tècnic molt actiu i avançat sota la coordinació de José Borbinha.

I remenant, remenant, m’he trobat un plànol de la ciutat de Barcelona editat l’any 1706 a Amsterdam, a càrrec del cartògraf Nicolaas Visscher o dels seus hereus.

És preciós. Es veu el detall de la ciutat emmurallada i tota la plana fins a Gràcia, l’Hospitalet, el castell de Montjuïc i les marismes que ocupaven l’actual zona olímpica. Les Rambles son una muralla interior que separa la Ciutat vella – del Portal de l’Àngel a la Plaça Palau d’ara – de la Ciutat nova que s’estén cap a on es troben avui dia el mercat de Sant Antoni i el Paral·lel. Fa gràcia veure els camps cultivats ben delimitats, zones de molins, totes les carreteres, la precisió en mostrar els turons.

Es distingeixen en el port uns vaixells des dels quals s’enlairen… ai! m’agradaria pensar que són focs artificials i no pas canonades. I no, 😦 el catàleg de la Biblioteca Nacional de España, que té també el document original, precisa en una nota que es tracta de l’atac d’una esquadra francesa durant la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya.

Recomanat per a qualsevol enamorat de la història de la ciutat o dels mapes antics.

VISSCHER, Nicolaas, I, 1618-1679, Le plan de Barcelonne et de ses environs. Très-exactement Levés sur les Lieux, par un Ingenieur, en 1706. – http://purl.pt/3663

Biblioteca Nacional Digital (Portugal) – http://purl.pt/ o http://bnd.bn.pt/

3 Setembre 2006 at 0.35 6 comentaris

Entrades antigues Newer Posts


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria en Plany
gamoia en Mapa antic de Barcelona

Estadístiques

  • 30.883
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing