Homenatge a Jesús Moncada

13 Juny 2010 at 19.57 3 comentaris

Des del bloc Provisionals ens convoquen a recordar Jesús Moncada, l’escriptor de Mequinensa, amb motiu del cinquè aniversari de la seva mort.

He aprofitat per llegir la novel·la Estremida memòria de la qual extrec aquest fragment:

A més de la feina, devia als Segarra una cosa inestimable: saber llegir i escriure. Quan el professor de la Severiana acabava la lliçó amb la senyoreta i la Cinta, començava amb ella. Havia estat duríssim. Tanmateix, el senyor, provocant més d’un comentari verinós de la cuinera, que sostenia que allò no era cosa d’afaitapobres i encara menys de dones, havia aconseguit a força de paciència que perseverés i se’n sortís.

La lectura ha estat, efectivament, estremidora i un plaer que recomano de tot cor.

Advertisements

Entry filed under: General.

12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 19-5-2010 Transicions virtuals

3 comentaris Add your own

  • 1. Víctor Pàmies i Riudor  |  14 Juny 2010 a les 0.35

    Saber llegir i escriure. De vegades només amb això ja es pot anar pel món! 🙂

    Resposta
  • 2. teresa  |  15 Juny 2010 a les 22.31

    En la meva opinió, hi afegiria PENSAR. El que admiro de Jesús Moncada és l’estima i respecte que sentia per la llengua catalana, pels seus orígens, per si mateix i per les persones. I el seu sentit de l’humor.

    Resposta
  • 3. gamoia  |  15 Juny 2010 a les 23.39

    Aprendre a llegir i escriure ara ens sembla un fet inexcusable i normal però no fa pas tant de temps que la major part de la població era analfabeta i les dones van ser les darreres a poder incorporar-se a l’educació.

    Anar a servir era una etapa força habitual en la vida de les noies de pagès. Amb una mica de sort algunes acabaven aprenent de lletra gràcies a fer de mainaderes. Com una de les meves àvies.

    És veritat que es pot saber escriure i llegir i tenir ben poc criteri. Tanmateix és un pas molt important per obrir la ment.

    D’aquesta novel·la de Moncada m’ha resultat curiós que un fet violent sigui explicat per tantes veus femenines. O que les opinions dels senyors ens arribin per via dels seus servidors. Fa protagonistes de la narració als personatges habitualment secundaris.

    Em sembla que tens raó en les teves consideracions sobre Jesús Moncada, teresa.

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,354

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: