12es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 19-5-2010

Un any més he tingut l’oportunitat d’assistir a les jornades professionals que organitza el nostre Col·legi. Que justament enguany compleix 25 anys d’existència. Felicitem-nos!

Us deixo les meves notes d’una sessió del matí.

Taula: Un nou model d’accés a la informació. Els continguts a internet. Amb Manuel Almeida, periodista, Joan Carles Doval, productor de música, Juan Alía, entitat de gestió, Ernest Folch, editor. Moderador: Julián Figueres, bibliotecari.

No hi ha hagut cap debat sinó respostes a preguntes que anava fent el moderador. Tots evidenciaven el gran canvi que ha suposat internet en el seu àmbit professional i com s’hi van adaptant. M’ha resultat especialment interessant comparar les visions del productor de música i de l’editor.

Doval parlava des del punt de vista de qui ja ha assumit la duresa del canvi i veu les oportunitats del nou entorn. Constatava la fragmentació de la venda (cançons individuals) i que el comprador realment tria, ajunta i decideix com vol consumir la música i, això sí, en consumeix en molta més quantitat que abans. Com a mancança ha esmentat que s’ha perdut la possibilitat de fer discs conceptuals. Actualment donar-se a conèixer pel mitjans convencionals és molt més difícil que abans. Les ràdios importants s’aferren als èxits establerts enlloc de crear-ne de nous. Ha recordat que la defensa de la propietat intel·lectual és imprescindible per als productors perquè d’altra manera no podrien invertir en aquest sector.

Folch parlava des del punt de vista de qui sap que ha de canviar, ja està disposat a fer passes però encara no assumeix la radicalitat del canvi. Vol traspassar el model vell al nou entorn. És la situació del món editorial. Algunes notes:
. pantalles de tinta electrònica per a llegir literatura
. iPad i similars per a llibres infantils, guies de viatge, còmics, continguts que requereixen color, gràfics i elements interactius.
. l’oferta actual és de prova pilot, no és el futur.
. es farà una plataforma de llibres-e per a cada comunitat autònoma, per a ús de les biblioteques. Estan en estudi les condicions.
. xifres de l’oferta de llibres-e a Espanya: uns 3.000 títols ara mateix; 6.000 al mes de juny; 10.000 a finals d’any.
. un 20% de novetats i un 80% de fons (més de 6 mesos a la venda)
. amb les plataformes de consulta els llibres-e passen a perdre la condició legal de llibre, han de sotmetre’s al 16% d’IVA i deixen d’estar subjectes al preu fix. Es transformen en servei.
. compten a oferir preus d’un 20% a 30% més barats que la versió paper.
. en sis mesos oferiran la comercialització per capítols de llibres tècnics i universitaris.
. molt escèptic pel que fa a Google editions

Doval constata que en aquest país no hi ha plans per a fer fonoteques digitals, i que en el seu sector (la música) sempre s’ha aplicat l’iva del 16%.

Almeida diu que el repte està en fer rendible la gratuïtat.

Fusionitis

Això de les fusions és un mal que jo coneixia pels diaris. Anys enrere era cosa d’empreses que havien de créixer i ara apareix a primera plana amb motiu de les caixes que, vulgues no vulgues, han d’acabar fusionades o enfonsades segons manen les autoritats econòmiques. I vés per on que sense pensar-m’ho la fusionitis em toca de ben a prop.

Els símptomes són clars: les autoritats competents, vistes les circumstàncies del moment i després d’unes anàlisis prospectives, arriben a la conclusió que dues entitats diferents, un cop unides per una sola direcció i esporgades de personal mantindran la seva funció i encara guanyaran pes. Se suposa que les ments pensants tenen un projecte clar i una visió estratègica de com dur a terme aital objectiu.

Si la fusió en qüestió deriva en opa hostil ja es pot basquejar el personal de l’entitat afectada perquè l’operació es transforma en assalt i destrucció amb el corresponent botí per a l’entitat ocupant. La fissió de la matèria és inevitable quan s’arriba al punt d’efervescència de l’acció i la desafecció sura entre les restes del naufragi.

Haurem d’afegir al nostre fons guies per a supervivents. R.I.P. els caiguts.