Agafada a la barana

24 Agost 2009 at 1.59 6 comentaris

Fa alguns dies vaig assistir a la presentació virtual del llibre de poemes Totes les baranes dels teus dits a càrrec de l’escriptor Jesús M. Tibau que n’ha estat el promotor i ha tingut cura de l’edició. Es tracta d’un recull fruit d’una juguesca literària jovialment entomada per la comunitat que s’aplega al voltant del seu bloc Tens un racó dalt del món.

La nova editorial Petròpolis de Jaume Llambrich en fa la publicació aprofitant tecnologies i plataformes que li permeten difondre àmpliament el contingut i adaptar el format a les preferències del lector. És a dir, que aquest pot comprar el llibre en paper i també pot llegir-lo en línia o descarregar-lo en pdf gratuïtament.

El resultat és sorprenent. Si us agrada la poesia, no deixeu de donar-hi un cop d’ull i de ben segur que trobareu aquell poema que us enganxa. Ara només em queda encomanar el llibre que n’és a l’origen, A la barana dels teus dits de Jesús M. Tibau.

Passant a un ordre més prosaic rumiava l’altre dia els problemes de preservació que ens plantegen aquestes edicions, aquesta mena d’incunables del segle XXI. Per què… d’aquests llibres virtuals, qui es fa càrrec de conservar-los? En quin format? Se’n fa dipòsit legal? De quin(s) format(s)? Les biblioteques nacionals en fan una còpia d’arxiu? Només si l’editor els ho fa saber? O automàticament?

Ja veig les corredisses d’aquí uns quants anys! Jo per si de cas, ben agafada a la barana, ja tinc la meva còpia personal😀

Entry filed under: Preservació, Publicació. Tags: .

Elegia Catàlegs per a nous usuaris

6 comentaris Add your own

  • 1. Ferran - Un que passava  |  24 Agost 2009 a les 8.13

    No diràs que no és casualitat: el meu apunt d’avui també és sobre Totes les baranes dels meus dits!

    Respon
  • 2. Jacme  |  24 Agost 2009 a les 12.54

    trobo que sí, que heu quedat els dos alhora en fer-lo!😀

    en un principi se’n podria demanar un dipòsit legal electrònic. amb tot, demanar un DL per a un document electrònic és de tot meys fàcil: no només has de donar una adreça a on es trobe el document i notificar-ne’n els canvis si s’escau, a més a més cal que els adjuntes una còpia amb cd…

    Crec que si realment es vulgués agilitzar i facilitar la feina, hi hauria un registre de DL via electrònica a on s’hi hauria de poder sumar tothom, no només els editors, i que alhora guardés una còpia electrònica de tot. Però és clar, la cosa no és tant fàcil… o no te’n recordes de la “problemàtica” de demanar un ISSN per als blocs?

    Respon
  • 3. Jesús M. Tibau  |  24 Agost 2009 a les 16.42

    Planteges un tema interessant, i que potser ja s’està fent tard per a recollir tota la informació que es troba a la xarxa. No només dels llibres digitals, sinó, per exemple, tota la literatura que s’està creant als blogs

    Respon
  • 4. gamoia  |  24 Agost 2009 a les 20.10

    @Ferran – Un que passava Ostres! però ja està bé. Tu fas una ressenya literària molt ben feta i jo tiro més cap a casa😉

    @Jacme jo trobo que ja han passat prou anys des que s’ha començat a publicar a la xarxa com perquè encara no s’hagi posat en marxa un sistema de dipòsit legal en línia. Que us demanin un cd obligatòriament, no ho trobo raonable. S’està perdent massa temps.

    Per a il·lustració de tothom, aquí es troben les instruccions del Dipòsit Legal: http://www.bnc.cat/sprof/dl/dl.php

    @Jesús M. Tibau La Biblioteca de Catalunya té en funcionament el projecte Padicat que conserva mostres de la web catalana. Però són mostres únicament i amb força limitacions. Busca, com exemple, el teu bloc i veuràs què en quedarà per a la nostra història.

    Respon
  • 5. AlegriaDeLaHuerta  |  25 Agost 2009 a les 16.56

    Una opció es demanar un ISBN per la publicació, el que passa és que tampoc sé si per això s’ha de pagar. Una altra cosa és que moltes d’aquestes publicacions estan sota llicències CC i no sé quina relació hi entre tot aquest mar de llicències, drets,… Gràcies per fer-te’n resó de la iniciativa.

    Respon
  • 6. gamoia  |  25 Agost 2009 a les 23.51

    @AlegriaDeLaHuerta l’ISBN també s’hauria de demanar perquè permet identificar unívocament la publicació. Pel format paper és obligatori segons les instruccions de l’Agencia que el gestiona. De tots els tràmits en Jacme en sap un niu.

    Pel que fa a les llicències Creative Commons tenen a veure amb la voluntat dels autors i editors de donar facilitats en la utilització de la seva obra explicitant el permís per a determinats usos que d’altra manera quedarien restringits per la llei de propietat intel·lectual.

    Alguns d’aquests permisos explícits poden ajudar tant a una millor difusió com a una potencial facilitat de conservació. Però no sembla que les institucions amb responsabilitats sobre la preservació de les publicacions s’hagin adonat que el canvi en l’entorn i les condicions de publicació requereix una major proactivitat per la seva part. O potser simplement estan desbordades per la quantitat de materials publicats i els costa engegar protocols diferents per als nous materials.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,283

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: