Impressions acústiques
20 Juliol 2009 at 0.24 6 comentaris
Estem d’obres a la biblioteca. Sí, no som gens originals. És estiu i cal aprofitar que hi ha pocs usuaris.
El primer dia arriben els obrers de les diferents empreses que hi han d’intervenir i l’aparellador que els dirigeix. Els transportistes ja havien deixat el material el dia anterior. Tothom sap què ha de fer. L’aparellador repassa els encàrrecs amb els responsables i dóna les instruccions d’última hora. Van i vénen. I tots parlen cridant.
Travessen la sala de la biblioteca que no està en obres. I jo, que sé que encara hi ha estudiants preparant segones convocatòries d’exàmens, els demano que baixin el to de veu.
L’aparellador abans de marxar passa pel despatx i m’indica una mica esverat:
– M’han dit que els has fet callar. Ja saps que hi ha d’haver soroll? Són obres!
– És clar però és que parlaven cridant mentre travessaven la sala.
– Ah, és que sempre es parla cridant a les obres.
– !!!!
Després d’uns dies de convivència, l’obrer surt per anar a esmorzar i m’ho diu en veu baixa. Just en aquell instant es creua amb un altre obrer i el saluda … a crits!!!
—————-
Un estudiant sermoneja un altre estudiant. Un tercer els fa callar. Surt el sermonejador indignat:
– Just quan estic parlant d’un tema tan important i em fa callar. Doncs molts altres dies aquí hi ha més soroll. I aquest és… Segur que la norma és el silenci? Això que deia és molt important, tan important que …
—————-
Les obres, senyors, les fem per disminuir el soroll. No sé pas si ens en sortirem.
Entry filed under: General.
6 comentaris Add your own
Deixa un comentari
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
Gamoia 
1.
Anna | 20 Juliol 2009 a les 10.28
T’acompanyo en el sentiment, Gamoia…Les obres sempre són un tràngol!
Les obres, senyors, les fem per disminuir el soroll. No sé pas si ens en sortirem.
Glups… Quin contrasentit..
Ara…això que a les obres sempre s’hagi de parlar cridant… Ostres… No ho sabia.. .(surt al manual del bon paleta?)
2.
gamoia | 20 Juliol 2009 a les 20.35
Sembla ser que sí. I al dels fusters, manyans, vidriers, transportistes i instal·ladors de tota mena. Ens mirem amb cara de veure éssers d’un altre planeta 😀
3.
bibliosort | 20 Juliol 2009 a les 20.50
Doncs si voleu veure un altre tema que és típic de les obres, a més de parlar a crits… http://pirineuweb.blogspot.com/2009/05/cal.html
4.
gamoia | 20 Juliol 2009 a les 23.58
Nosaltres tenim serveis en condicions i a mà. Aquest problema no es dóna.
La veritat és que les condicions de treball en algunes obres no arriben als mínims exigits en aquest país.
5.
Daniel Gil | 21 Juliol 2009 a les 9.32
Hi ha una llegenda urbana arquitectònica que diu que pels arquitectes és un suplici anar a les obres… no ho suporten, ells estan per sobre de tot això… 🙂 Mireu: http://www.plusarquitectura.info/arch-maaik/1912
@bibliosort… Molt bo l’enllaç!
6.
Llibreria l'Aranya | 21 Juliol 2009 a les 13.13
Vaja, ens sentim bastant identificats amb tot plegat.