Amb ulleres de gènere

2 Juliol 2009 at 23.40 13 comentaris

A la feina s’ha posat en marxa un pla d’acció per intentar promoure la igualtat d’oportunitats entre gèneres, després d’anys d’anàlisi i observacions que han evidenciat biaixos importants, des d’àrees en què les dones pràcticament no hi participen fins a llocs que possiblement pateixen de barreres de vidre.

Pel meu lloc de treball, he de prendre part activa en aquest pla i això m’ha dut a posar-me unes noves ulleres de gènere amb les quals veig contrastos que abans em passaven desapercebuts. I sembla que avui m’he oblidat de treure-me-les abans de posar-me a fullejar, amb alegria i curiositat, l’Anuario ThinkEPI 2009 que molt amablement m’han fet arribar els seus editors.

Pels lectors que no sou del ram bibliotecari ni documentalista, ThinkEPI (Grupo de Análisis sobre Estrategia y Prospectiva de la Información) és un grup de professionals de la informació al voltant de la llista de discussió Iwetel, els membres del qual promouen debats interessants llançant periòdicament un text de base amb reflexions personals. Al cap de l’any recullen aquestes notes, més els comentaris de major rellevància, hi afegeixen algunes notícies importants i es publica l’Anuario ThinkEPI que ofereix un bon panorama de tendències de la professió: bibliotecaris, documentalistes i experts en informació.

De fet, ThinkEPI i Iwetel formen part d’un entramat informatiu on també es troben la revista El profesional de información, la plataforma de promoció de notícies Documenea i el registre de professionals Exit.

2009 Análisis de tendencias en información y documentación és el volum que signen Tomàs Baiget, editor i Javier Guallar, coordinador. En el sumari, sota sis grans apartats hi tenen presència destacada la web 2.0, la tecnologia, la reflexió sobre formació dels professionals i les noves formes d’edició.

M’han sorprès tanmateix algunes xifres al marge dels continguts específics de la publicació i relacionades amb les meves ulleres de gènere: dels 34 autors presents, 28 són homes i 6 dones. Dels 42 textos publicats, 8 i mig són signats per aquestes 6 dones en dues àrees molt concretes: Formació i professió i Gestió de la informació.

Potser és casualitat, he pensat. I he anat a mirar la composició dels membres del grup ThinkEPI: 37 homes i 9 dones. Mmmmm, la branca hereva dels documentalistes predomina, he pensat.

Però donant un cop d’ull a números recents de les revistes BiD, EPI i Item la veritat és que la nostra professió està canviant acceleradament. Els bibliòmetres ens en podrien aportar moltes més dades.

La visibilitat s’està decantant cap a la part masculina. I aquí voldria que penséssim per què. Hi treballem moltes dones en el sector de la informació. Els càrrecs encara estan prou ben repartits però dubto que ho continuïn estant d’aquí uns anys al pas que anem. Què ens està passant? És la tecnologia, com en tants altres àmbits? Per què ens ha de tirar enrere? A les grans potser tindria una mica de sentit però entre les professionals joves, com pot ser? Noies, feu el favor d’espavilar-vos i agafar el lloc que us pertoca. Ningú no us ha de regalar res però tampoc no teniu perquè deixar el camp abandonat. Si cal tocar màquina i aprendre a fer números, feu-ho, caram, que no n’hi ha per tant. Si cal escriure articles, si cal manar, feu-ho. No renuncieu a posar en pràctica les vostres habilitats ni a fer visibles els vostres coneixements. El futur també el decidiu vosaltres amb la vostra actitud.

Entry filed under: Biblioteques. Tags: .

Migracions casolanes Evolució

13 comentaris Add your own

  • 1. Eli Ramirez  |  3 Juliol 2009 a les 0.45

    M’agrada l’últim paràgraf🙂
    Dones al poder, clar que sí!😉

    Respon
  • 2. Ferran - Un que passava  |  3 Juliol 2009 a les 11.43

    És curiós, perquè aquesta professió ha tingut durant molt de temps una presència important, diria majoritària, de dones -i no entro a valorar-ne les raons. Potser el que hi ha és un canvi de tendència causat per al irrupció d’homes? O potser per què alguns d’aquests projectes els han posat en marxa homes i reprodueixen, encara que sigui involuntàriament, tics masclistes que encara arrosseguem? O potser, com apuntes, per què les dones estan deixant perdre oportunitats?

    Respon
  • 3. gamoia  |  4 Juliol 2009 a les 16.18

    @Eli Comptem amb tu i les teves col·legues😉 I sense deixar de donar la benvinguda als xicots que s’ho mereixin, que consti!

    @Ferran per mi és molt sorprenent. A les biblioteques el predomini femení era, fins fa ben pocs anys, abassegador. Els escassos homes que hi havia eren els conserges, els especialistes – informàtics, restauradors, etc – i algun director. Amb algunes excepcions, molt poques. Avui, i hem de felicitar-nos-en, ja no és així.

    Ara bé, amb una presència tan aclaparadora de dones a la professió, com podem explicar una tendència evident en sentit invers pel que fa a visibilitat? La combinació dels factors que esmentes segur que està a la base. La irrupció de la tecnologia, imprescindible i dominada per homes, segur que hi té a veure.

    El perill és que bibliotecària = dona passi a formar part d’un sector obsolet i gestor d’informació = home esdevingui un sector emergent. Si la percepció arriba a ser aquesta, ja hem begut oli. I en bona part dependrà de com ens posicionem ara les dones.

    Respon
  • 4. Tomàs Baiget  |  6 Juliol 2009 a les 10.12

    A la composició dels grups de treball esmentats per Gamoia sempre, desde fa anys, hem tingut en compte la proporció homes/dones ja que lògicament el tema ha sortit i s’ha tractat moltes vegades.
    I les coses són així. No sóc prou bon sociòleg per determinar-ne les causes.

    Tomàs

    Respon
  • 5. Ferran - Un que passava  |  6 Juliol 2009 a les 10.24

    Tomàs, i les dones amb qui us heu posat en contacte, com han justificat no participar als grups? Això podria donar una pista de les causes del fenomen que descriu la Gamoia.

    Gamoia, podria ser que l’entrada “massiva” d’homes a la professió hagi agafat les dones que ja hi eren en càrrecs en què tenen poc temps per fer altres coses?

    En fi, segur que si continuem, podrem anar proposant causes probables sense arribar a una resposta satisfactòria.

    Respon
  • 6. Tomàs Baiget  |  6 Juliol 2009 a les 11.24

    Diuen que no tenen res a dir, o que no saben què poden aportar. De fet no cal preguntar: ja es veu si són actives o no en revistes, congressos, llistes de correu, etc. Nosaltres només som un pur reflex de la realitat, fins i tot “optimista” perquè sempre em “forçat” que entressin dones en els grups, per això que deia abans, que ens hem plantejat la desproporció homes-dones des de ja fa anys.

    Respon
  • 7. Tomàs Baiget  |  6 Juliol 2009 a les 11.33

    I també potser les dones estan treballant en àrees més tradicionals i clàssiques dins de les biblioteques públiques i universitàries. Tant a EPI com a ThinkEPI intentem reflectir els temes més innovadors, on les dones hi són menys ficades. Aquí estaria el “quid”, com ja deia Gamoia: poc esperit enginyeril de resoldre reptes, de curiositat per les novetats. Les dones són més conservadores, de fer el què està establert.
    I encara diria més: a moltes dones no els agrada (i critiquen) l’esperit inquiet i innovador si el tenen altres dones, como si no fos propi d’aquest sexe.

    Respon
  • 8. gamoia  |  7 Juliol 2009 a les 0.17

    @Tomàs si porteu anys intentant atreure dones i heu arribat a la proporció actual, el fracàs és estrepitós.

    Jo no crec que les dones siguem més conservadores ni menys curioses de les novetats. Diria que simplement es reflecteix la major proporció de dones grans a la professió, no pas alguna qualitat intrínseca del gènere femení.

    A mi em preocupa conèixer les causes per les quals bones professionals al càrrec de projectes innovadors i amb responsabilitats importants dins les biblioteques no consideren oportú explicar els seus treballs a través de les publicacions del ram.

    Em preocupa també que proporcionalment es veuen poques noies entre les figures joves emergents dins la professió. I parlo de professió perquè és el meu àmbit. El món acadèmic, amb les seves capelletes i la pressió per publicar de cara a la promoció personal, potser també hi té alguna cosa a veure.

    Respon
  • […] fa uns dies la Gamoia ens oferia una visió de l’Anuario amb ulleres de gènere, en què palesava una aclaparadora majoria d’homes respecte dones en els autors presents a […]

    Respon
  • 10. Tomàs Baiget  |  15 Juliol 2009 a les 11.33

    > si porteu anys intentant atreure dones i
    > heu arribat a la proporció actual, el fracàs
    > és estrepitós.

    No sé de qui és el fracàs que dius, però en tot cas no és nostre. El nostre objectiu no és tenir dones a la Redacció sinó produir una bona revista i un bon anuari. El que els autors siguin homes-dones, vells-joves, alts-baixos és completament secondari.

    > reflecteix la major proporció de dones
    > grans a la professió
    No és veritat. Hi ha moltes dones joves a la professió.

    Respon
  • 11. Jaume Julià  |  16 Juliol 2009 a les 20.03

    Des de que estic fent feina al Consell de Mallorca col·laborant en la gestió de la formació de bibliotecaris i bibliotecàries de la xarxa hem fet 6 cursos, dels quals 5 han impartit dones.
    D’aquesta dada no he deduït que les dones es dediquin preferentment a la docència i els homes al treball de camp, simplement entenc que és una casualitat.
    Si d’aquí a 5 anys la proporció és la mateixa, potser podré arribar a alguna conclusió útil, i mirar de discriminar positivament😛
    I la visibilitat no crec que sigui una qüestió de gènere, sinó de persones.
    En tot cas, enhorabona per la reflexió!!! Encara que no sempre estigui d’acord amb el que exposes😉

    Respon
  • 12. gamoia  |  16 Juliol 2009 a les 21.02

    @Tomàs gràcies per opinar. Crec que ha quedat prou clara la teva postura.

    @Jaume m’apunto que d’aquí 5 anys ens faràs un petit informe sobr el tema si encara ets al Consell😀

    I la visibilitat no crec que sigui una qüestió de gènere, sinó de persones

    Es ben cert. Però si estàs d’acord que som una major proporció de dones dins aquesta professió (o ja no ho som?), seria lògic (no entro en que sigui bo o dolent) que hi hagués una major proporció de dones visibles en les publicacions professionals. Exactament es correspon amb el que expliques sobre la realització de cursos en el Consell.

    Per què s’està invertint la proporció de visibilitat és la pregunta. En Tomàs, en Ferran i jo hem apuntat algunes possibles causes. Si algú més en té de diferents, estaria bé que les compartís.

    Ei, i gràcies per contribuir al debat. No pretenc pas que estiguis d’acord amb tot. De les diferents opinions s’aprèn molt.

    Respon
  • 13. gamoia  |  17 Juliol 2009 a les 18.06

    Tot just per tenir clares les proporcions, he buscat algunes dades.

    A la llista del COBDC de 22 de juny de 2009, hi he comptat 1858 col·legiats dels quals 319 homes (5,82 a 1).

    Gràcies al Dídac també he localitzat un article en dues parts publicat a l’Item fa alguns anys:
    M. Argente, N. Lora, M. Perpiñán. De com i per què biblioteca s’escriu en femení.
    Primera part. Item, núm. 29, 2001, pp. 88-100.
    Segona part. Item, núm. 30, 2002, pp. 65-80.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,277

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: