Migracions casolanes
20 Juny 2009 at 19.50 4 comentaris
El diari Avui està fent una promoció aquests dies consistent en obtenir a bon preu un aparell convertidor de vídeos VHS a format digital.
Em sembla una excel·lent iniciativa per dos motius:
- perquè recorda, en un moment oportú, la necessitat de migrar els arxius personals audiovisuals
- perquè facilita una eina per fer-ho possible.
Les persones del carrer, qualsevol de nosaltres, generem un munt d’informació. I molta d’aquesta informació fa anys que va deixar d’estar sobre paper. Especialment les històries personals documentades en imatges en moviment. Què en quedarà de tota aquesta abundància? Cal que en quedi gran cosa?
La història de segles enrere està feta dels retalls de documents oficials i dels arxius particulars de famílies poderoses. Poca cosa queda en record de la gent senzilla. El què ens n’expliquen els rics, alguns objectes humils, alguna comèdia ridiculitzadora.
La impremta va canviar força el panorama. Les tecnologies de la informació i de les comunicacions han portat una nova revolució. Tots som creadors. Sabrem ser també arxivers i preservar allò que és important per a la nostra – única – petita història?
Entry filed under: Preservació.
4 comentaris Add your own
Deixa un comentari
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
Gamoia 
1.
Eli Ramirez | 21 Juny 2009 a les 0.51
He vist l’anunci recentment i també crec que és una bona idea… ara bé, nosaltres a casa no crec que ho comprem perque mai hem tingut càmara de video i els nostres arxius VHS són minsus (exemple: el dia de la meva comunió, jajaja!). Suposo però, que hi ha molta gent amb moltes històries per explicar guardades en VHS i que crec que en faran bon servei (que no pas anar a una botiga i et facin la clavada del segle!).
Jo crec que esperaré que algú proper a mi s’ho compri i aniré a casa seva a fer-ne ús 😀
2.
gamoia | 22 Juny 2009 a les 1.11
Si alguna cosa és important, com a record personal, no ho deixis per gaire enllà. El problema sol ser que quan ho vols recuperar ja és gairebé impossible o excessivament costós.
3.
Daniel Gil | 22 Juny 2009 a les 8.59
És cert: ara com a productors d’informació que som, també hem de ser conscients de què cal conservar-la. I la tendència ha variat: si abans les històries de la gent senzilla no eren massa importants, crec que ara en la Història hi ha un canvi de mentalitat que està portant a tenir en compte aquesta mena d’històries. Tenim tot un repte davant nostre, i segurament els professionals hi tenim molt a dir i a jugar.
4.
gamoia | 22 Juny 2009 a les 23.22
Fa uns anys es parlava de recollir la història oral. Però no he sentit a dir que les biblioteques hi participessin gaire. Algú en coneix col·leccions?
Es tractava de projectes de l’estil de l’Archivo de la experiencia actual, amb entrevistes enregistrades en cassettes. M’agradaria saber on han anat a parar. S’hauran digitalitzat?