La seducció de les cobertes

7 Abril 2009 at 2.02 7 comentaris

Fa dies que dedico bona part del meu lleure a afegir cobertes a la meva col·lecció de llibres inclosa dins LibraryThing. Resulta que m’he compromès a explicar una mica en què consisteix això de les plataformes per compartir la biblioteca personal a la xarxa i en la preparació he descobert la importància de la coberta en la identificació del llibre.

Quan vaig a la llibreria és evident que els ulls se me’n van primer de tot cap a la presentació gràfica, el títol i l’autor. Un cop l’atenció fixada, la descripció de l’editor i la biografia de l’autor acaben de decantar la balança (llevat que el preu sigui excessiu o la bossa ja estigui prou plena, és clar).

Però a la biblioteca i en el seu catàleg la coberta pràcticament desapareix de l’imaginari. La brometa sobre els usuaris que arriben demanant el llibre marró d’economia és un clàssic. Treure la coberta per facilitar el processament del llibre. Enquadernar-lo perquè allargui la seva vida útil (imprescindible des que va arribar l’enquadernació americana, fins que ara ja els guixots dels usuaris aconsellen reposar l’exemplar per una nova edició: vida de consum!). Centrar-se en la informació que prové del catàleg i no pas en el suport físic és el nostre dia a dia.

Havia entrat doncs uns quants llibres a LibraryThing com qui cataloga, deixant-hi una coberta per defecte quan no trobava l’adequada, a partir de la feina feta per altres membres o de les opcions d’alguna llibreria virtual. En la revisió em vaig adonar que la majoria de llibres tenien aquesta coberta i que l’efecte era ben poc atractiu.

Un dels problemes és que he començat per l’apartat de literatura catalana i aquesta no està gens ben representada en la base de dades. De manera que l’única forma d’afegir aquest contingut tan important era fer-me jo mateixa el servei. Mans a l’obra i aquí podeu veure l’efecte.

Biblioteca a LibraryThing

I ara em ve al cap que potser estic cometent un delicte sense adonar-me’n. La coberta és la identificació visual del llibre i està feta expressament per a publicitar-lo, fer-lo atractiu i vendible. Amb aquest objectiu l’editor encarrega i paga al dissenyador i/o l’artista que prepara aquest embolcall. La xarxa, com en tantes altres ocasions, dóna nova vida al material i n’amplia l’ús. La coberta escanejada continua servint als objectius pels quals fou creada però ha sigut reproduïda i transformada i ha passat a mans diferents.

En fi, espero que la petita promoció de la lectura que faig compartint la biblioteca personal, amb les seves corresponents cobertes, no sigui considerada una explotació dels artistes. Només em faltaria això!

Entry filed under: Usuaris. Tags: .

Lluïsa Núñez en el Dia d’Ada Lovelace La propera Nit a l’àtic ens vestim de gala

7 comentaris Add your own

  • 1. Ferran  |  7 Abril 2009 a les 7.51

    Doncs jo també seria un criminal, en aquest cas! Tot i que tinc una mica aturat el tema cobertes, per causa d’un escàner una mica repatani… Potser en podré aprofitar alguna de teva😉

    Tornant als temes legals, he trobat això: Book jackets – can libraries put pictures of book covers on the websites?. Caldria veure si la legislació espanyola s’hi ha pronunciat.

    Respon
  • 2. mestressa  |  7 Abril 2009 a les 10.01

    Estic com el Ferran i com tu… Però a sobre també tinc l’anobii i tres criatures!!! No es pot ni comparar la col·lecció quan hi poses les cobertes.

    Respon
  • 3. gamoia  |  7 Abril 2009 a les 14.39

    @Ferran Aprofita, aprofita, que és una bona feinada! Si els editors fessin bé la seva feina no ens caldria dedicar-hi tot aquest esforç.
    No he estat capaç de trobar informació al respecte dins de vLex. Potser no n’he sabut prou. A veure si algun entès ens orienta.

    @mestressa pel que fa a aNobii, les mateixes cobertes ja serveixen. Jo he pujat miniatures de 140 pp d’amplada i escalades perquè no es perdin les proporcions de la imatge. Crec que es veu prou bé i no substitueixen cap ús professional de l’obra artística. A partir d’ara també afegiré el nom del dissenyador de la coberta a la descripció a LT ja que ho permet. I crec que amb això hauria de ser suficient.
    Aprofita tu també, que ets una bona lectora🙂

    Respon
  • 4. Llibreria l'Aranya  |  7 Abril 2009 a les 19.06

    Tant de bo es poguessin veure totes les cobertes, és un element de màrqueting visual increible. De fet, en retail marqueting aquesta pràctcica s’anomena “facing”; i els senyors de la FNAC en són uns grans especialistes.

    Recomanem també aquest article:

    http://llibreter.blogspot.com/2009/02/portades.html

    Respon
  • 5. puigmalet  |  7 Abril 2009 a les 19.10

    Jo sóc nou en el Librarything. M’ho va recomanar la també bibliotecària Imma, del Bloc de Lletres, i em va convèncer. En el meu cas estic entrant llibres antics i molts no tenen cap informació bibliogràfica a les cobertes. En aquests casos, estic posant imatges de les portades, però no sé quina és la “política” del LT en aquests casos. Et sembla que faig bé?

    Respon
  • 6. gamoia  |  7 Abril 2009 a les 21.16

    @l’Aranya gràcies per la informació! Saps què m’agradaria? Que els editors creessin una base de dades amb cobertes incloses, comuna a tots ells i oberta a l’ús per a qualsevol. Vaja, l’ISBN amb cobertes i lincable i reproduïble sense limitacions.

    Si a més a més, segons el context geogràfic, ens proporcionés informació de la llibreria i de la biblioteca més properes i les llibreries, potser de forma cooperativa, oferíssiu el doble servei de venda presencial i venda en línia, seria l’èxtasi😉

    Em crea neguit veure que, segons com, m’és més fàcil encarregar un llibre a una de les llibreries que apareixen a LT que no pas venir a casa vostra. Jo voldria que també hi fóssiu allí.

    @puigmalet no he vist cap política explícita a LT sobre el tema coberta vs portada. La meva opinió és que si la coberta no identifica el llibre, és millor posar la portada.
    Que bé que t’hagis apuntat!

    Respon
  • 7. Llibreria l'Aranya  |  8 Abril 2009 a les 8.11

    No és pas ciència ficció això que tant desitges. De fet, “Cegal en Red” ve a ser una mica aquesta plataforma, i no és descabellat que ho obrin a tothom.

    De moment, però, té un us estríctament per a professionals del sector.

    Pel que fa a apareixer a LT, …., jejeje, poc a poc i bona lletra.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,277

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: