Competència, cooperació i preservació

La setmana passada vaig assistir al VIII Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales que es va celebrar a Múrcia. El tema estrella en aquesta ocasió era la preservació de recursos digitals. Durant el segon dia, com ja és habitual, es van presentar experiències de diverses biblioteques universitàries espanyoles en l’àmbit digital; majoritàriament es tractava de digitalitzacions de fons propis.

Vaig tenir ocasió d’escoltar i conèixer per primera vegada a Joaquín León, responsable de Dialnet, el servei d’alertes de la Universidad de la Rioja que en cinc anys ha crescut i evolucionat d’una manera espectacular convertint-se en una base de dades que recull la producció científica de l’àrea hispana, incloent-hi la catalana. Incorpora referències d’articles de revistes, articles d’obres col·lectives, llibres i tesis. Ofereix allotjament per al text complet dels documents. I planeja oferir serveis a partir de la informació acumulada com el portal de matemàtics, Documat, el projecte del qual també fou presentat durant el workshop. Dialnet s’ha consolidat com un referent de cooperació i innovació ben enfocats. Tot un èxit.

A Catalunya tenim la Base de dades de sumaris en funcionament des de l’any 1999. Molt més àmplia pels seus continguts, basats primordialment en els sumaris que aportaven els acords amb agències de subscripció subministradores de revistes a les institucions del CBUC, sempre ha patit de càrregues endarrerides i irregulars que l’han fet poc aconsellable com a servei d’alerta, malgrat la seva utilitat com a gran base de dades de referència dels fons de les biblioteques del CBUC. Finalment els acords amb els proveïdors es van trencar i el manteniment actual prové de les aportacions de les biblioteques participants i d’importacions de Dialnet i de Compludoc. Ara es troba en fase de renovació de la plataforma i de redefinició de l’abast dels continguts.

Dialnet i Sumaris CBUC es poden percebre com a serveis en competència ja que l’usuari tant pot adreçar-se a un com a l’altre. És una mostra d’aquest nou entorn en què estem immersos el serveis públics. És també la demostració clara que un projecte impulsat per una universitat nova i petita pot, fins i tot, avançar a un projecte sostingut per un conjunt d’universitats de llarga tradició i poder. La competència és prou saludable i ens ha de fer espavilar.

Hi ha un segon aspecte prou important a considerar que apel·la per contra a la cooperació. He comentat que el tema estrella era la preservació (jo hi estic involucrada). Es van presentar algunes propostes d’acció recomanades l’any passat al CBUC que incloïen la necessitat de disposar de rèpliques vives dels continguts digitalitzats. I la reflexió que llanço aquí és que una estratègia viable per a disposar d’aquestes rèpliques podria ser la còpia sistemàtica de continguts entre serveis similars. La competència podria quedar en el nivell de serveis de valor afegit: interfície multilíngüe, personalització, interoperabilitat, localització, etc. Però la preservació de col·leccions digitals és un repte i una obligació global de les biblioteques i de la resta d’entitats amb responsabilitats patrimonials. Només amb esforços de cooperació, fins i tot entre serveis en competència, podrem sortir-nos-en amb èxit.