Archive for Octubre, 2008

Competència, cooperació i preservació

La setmana passada vaig assistir al VIII Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales que es va celebrar a Múrcia. El tema estrella en aquesta ocasió era la preservació de recursos digitals. Durant el segon dia, com ja és habitual, es van presentar experiències de diverses biblioteques universitàries espanyoles en l’àmbit digital; majoritàriament es tractava de digitalitzacions de fons propis.

Vaig tenir ocasió d’escoltar i conèixer per primera vegada a Joaquín León, responsable de Dialnet, el servei d’alertes de la Universidad de la Rioja que en cinc anys ha crescut i evolucionat d’una manera espectacular convertint-se en una base de dades que recull la producció científica de l’àrea hispana, incloent-hi la catalana. Incorpora referències d’articles de revistes, articles d’obres col·lectives, llibres i tesis. Ofereix allotjament per al text complet dels documents. I planeja oferir serveis a partir de la informació acumulada com el portal de matemàtics, Documat, el projecte del qual també fou presentat durant el workshop. Dialnet s’ha consolidat com un referent de cooperació i innovació ben enfocats. Tot un èxit.

A Catalunya tenim la Base de dades de sumaris en funcionament des de l’any 1999. Molt més àmplia pels seus continguts, basats primordialment en els sumaris que aportaven els acords amb agències de subscripció subministradores de revistes a les institucions del CBUC, sempre ha patit de càrregues endarrerides i irregulars que l’han fet poc aconsellable com a servei d’alerta, malgrat la seva utilitat com a gran base de dades de referència dels fons de les biblioteques del CBUC. Finalment els acords amb els proveïdors es van trencar i el manteniment actual prové de les aportacions de les biblioteques participants i d’importacions de Dialnet i de Compludoc. Ara es troba en fase de renovació de la plataforma i de redefinició de l’abast dels continguts.

Dialnet i Sumaris CBUC es poden percebre com a serveis en competència ja que l’usuari tant pot adreçar-se a un com a l’altre. És una mostra d’aquest nou entorn en què estem immersos el serveis públics. És també la demostració clara que un projecte impulsat per una universitat nova i petita pot, fins i tot, avançar a un projecte sostingut per un conjunt d’universitats de llarga tradició i poder. La competència és prou saludable i ens ha de fer espavilar.

Hi ha un segon aspecte prou important a considerar que apel·la per contra a la cooperació. He comentat que el tema estrella era la preservació (jo hi estic involucrada). Es van presentar algunes propostes d’acció recomanades l’any passat al CBUC que incloïen la necessitat de disposar de rèpliques vives dels continguts digitalitzats. I la reflexió que llanço aquí és que una estratègia viable per a disposar d’aquestes rèpliques podria ser la còpia sistemàtica de continguts entre serveis similars. La competència podria quedar en el nivell de serveis de valor afegit: interfície multilíngüe, personalització, interoperabilitat, localització, etc. Però la preservació de col·leccions digitals és un repte i una obligació global de les biblioteques i de la resta d’entitats amb responsabilitats patrimonials. Només amb esforços de cooperació, fins i tot entre serveis en competència, podrem sortir-nos-en amb èxit.

29 Octubre 2008 at 2.38 3 comentaris

Hores lentes

És una altra dimensió. Aparco les presses, els neguits del dia a dia, les petites feines que prenen tanta importància sense que me n’adoni.

Aquí compten les funcions essencials: respirar, dormir, menjar, moure’s. Tot ben net, bona assistència, excel·lent companyia. Tot això perquè les hores continuïn passant, lentes, amb una fi segura, en una data incerta.

Ja no hi ha somriures. Gairebé no hi ha mirades. El cos es consumeix lentament. Es deforma, es torna rígid, tot mantenint les funcions essencials: respirar, dormir, menjar.

Aquí s’acaben les presses i arriben les preguntes essencials: fins on abasta el concepte de vida? fins on han de decidir els professionals de la medicina? fins on pateix la persona postrada? fins on puc imaginar una fi similar per a mi mateixa?

No tinc respostes. Només tristesa. Mentre les hores passen amb una lentitud estremidora.

18 Octubre 2008 at 15.25 17 comentaris

Biblioteca i immigració (Dia d’Acció dels Blocs 08)

Aquest any el Dia d’Acció dels Blocs està dedicat a la pobresa. Es demana que blocaires, podcasters i videocasters dediquin un apunt a aquest tema des del punt de vista de la temàtica habitual del bloc.

Els immigrants pobres ocupen avui dia els esglaons més baixos de la nostra societat i les biblioteques públiques, al servei de tota la població sense distincions, obertes i integradores, també s’hi adrecen. Vegeu una magnífica i sincera anàlisi del director de la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat, de la qual us copio les dues últimes diapositives:

Serveis que funcionen

  • Document per als nouvinguts amb totes les adreces i indicacions que els podrien servir en els primers moments. Aquest document està a la seva disposició a les biblioteques i al web de la Xarxa.
  • El servei que més utilitzen és el correu electrònic.
  • Visites escolars especials per a les aules d’acollida de secundària.
  • Visites de les Escoles d’adults.
  • Sales de reunions per les dones paquistaneses (La Bòbila).
  • Col·laboració amb el Centre de Normalització Lingüística (Gimcana de les llengües, parelles lingüístiques)

Conclusió

  • El tema de la immigració es tracta des del punt de vista de la societat acollidora, falta la mirada dels protagonistes.
  • Desconeixem les realitats, les necessitats i l’origen de les comunitats de nouvinguts.
  • Fem moltes accions ben intencionades però ens falta informació i reflexió.
  • Falta un model d’incorporació de la nova ciutadania.

Pedro A. Bravo. Els immigrants a les biblioteques públiques de L’H. 2008 (format pdf)

Biblioteca pública i immigració: una eina per a la incorporació de la nova ciutadania. 30-1-2008. Cartell publicat a Biblio cartellera. 25-1-2008.

15 Octubre 2008 at 1.13 1 comentari

Usuaris rebecs

Muchas bibliotecarias danone (por lo caducadas, no por el cuerpo) y muchos gestores gastan cantidades ingentes en bibliotecas virtuales que luego no funcionan -o incluso abandonan- Desprecian así una herramienta gratuita que es ya el futuro por donde pasa la resolución de las preguntas que surgen en la práctica clínica.  [Les negretes són meves].

Primum non nocere. ,tenyarsol. 27-9-2008

Via els amics Frikitecaris, que ja li han contestat, arribo a aquestes afirmacions d’un metge d’atenció primària que es descriu apassionat per les tic i la medicina.

Com podeu suposar no m’agrada gens fer-li publicitat, sobretot pel to que empra, però toca un tema important que no convé passar per alt. Actualment s’estan invertint quantitats molt elevades de diners públics en mantenir llicències que permetin l’accés a revistes i bases de dades, científiques i especialitzades, per part dels metges, els universitaris i els investigadors.

Per fer-nos una idea de què estem parlant mirem la categoria biblioteca virtual del blog de la Biblioteca Médica del Hospital Universitario de Getafe que es troba en el blogroll de l’autor del blog. Hi apareixen paquets editorials de primer ordre en el seu àmbit, acompanyats d’avisos d’incidències en els accessos; uns, probablement originats en les renovacions de les llicències i d’altres, en canvis i manteniment de les plataformes dels editors on es troben allotjats.

Aquesta és una realitat amb la qual convivim des de fa uns quants anys i que és causa d’un gran malestar entre els professionals de la biblioteca. Ens trobem donant la cara davant d’usuaris cada cop més exigents, sense tenir pràcticament cap control sobre les plataformes que gestionen la informació. Ens convertim en intermediaris que només apareixen quan hi ha problemes; perquè cal aclarir que tot sovint Google, el magnífic cercador, retorna articles rellevants que només són accessibles si en algun punt de la cadena s’ha pagat aquest accés pel rang d’adreces ip des d’on es connecta l’usuari rebec. L’accés és transparent per l’usuari, tal com ha de ser, tal com volem que sigui, perdent en el camí la marca de qui facilita l’accés.

Conclusions que extrec de la frase que he destacat de Rafael Bravo:

  • La conveniència d’ajudar als usuaris a aprofitar bé els recursos que es posen al seu abast amb molts esforços pressupostaris, escoltant-los curosament per saber si són els adequats i si se saben usar.
  • La conveniència de dedicar més atenció als recursos gratuïts, tot i ser gratuïts, fent-ne la tria tal i com faríem si els compréssim a preu d’or com els altres.
  • La necessitat d’avaluar en profunditat el rendiment de les plataformes editorials i, amb la complicitat dels usuaris, posar fre a determinades pràctiques que podríem titllar de monopolistes.

2 Octubre 2008 at 0.25 10 comentaris


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria en Plany
gamoia en Mapa antic de Barcelona

Estadístiques

  • 30.883
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing