Confusió abundant

13 Setembre 2008 at 19.00 10 comentaris

És l’única manera que se m’acut de descriure la situació en què em trobo davant l’allau de novetats en el meu àmbit de treball.

És la biblioteca 2.0 però és també la quantitat de bases de dades que s’adquireixen, que s’interconnecten, que s’uneixen amb plataformes de revistes i de llibres digitals, que a més a més tenen opcions paral·leles de consulta gratuïta en determinades condicions i de pagament en d’altres.

És la quantitat de noves eines, digueu-li metacercadors, trobadors, sfx, dipòsits o repositoris, a través dels quals es troba allò mateix, més o menys, o a trossos, de tal manera que ara mateix em sento incapaç d’assegurar a cap usuari si exactament aquell article, aquell text, aquella dada que em demana està disponible allà on vol i quan la vol.

Abans em caldrà investigar a mi mateixa. I tot i amb això, ves a saber si un problema de navegador, de servidor, de manteniment, de cicló a l’altre costat de l’Atlàntic no farà que allò que jo afirmo resulti fals, en el moment i en el lloc en què el meu usuari provi de comprovar-ho.

Advertisements

Entry filed under: Biblioteques.

àtic2a – Viu la vida digital! – V Jornades sobre TIC a Amposta Capbussar-nos en la informació

10 comentaris Add your own

  • 1. Uff! va dir ella  |  13 Setembre 2008 a les 20.39

    Suposo que viure les èpoques de transició comporta aquestes coses: ningú sap exactament per on va. Suposo també (i potser això ja és massa suposar) que el temps posa les coses al seu lloc i que tota aquesta bogeria arribarà un dia a estar mínimament controlada.

    Què dir als usuaris mentrestant? Complicat. Però crec que apuntes una bona via: ens caldrà investigar a nosaltres mateixos per endavant, comprovar i “fer d’usuaris” si volem donar la millor resposta possible. No és que no ho fessim ja, però ara no ens podem refiar de res. Tot és volàtil, confós i canviant i no val, davant la mateixa pregunta, donar la mateixa resposta que fa dos mesos. I sobretot, no desesperar-se.

    En fi, és el que ens ha tocat (i perdó pel “rollo”) :))

    Resposta
  • 2. gamoia  |  13 Setembre 2008 a les 21.16

    Sento alenar una ànima bessona. Gràcies per dir-ho 🙂

    Resposta
  • 3. Ferran  |  14 Setembre 2008 a les 9.35

    Ningú no neix ensenyat i els canvis suposen tot un repte. Anar provant no és un mal camí, s’aprenen més coses a vegades que llegint els manuals de torn. Què dir als usuaris? Podem recórrer a aquell tradicional “el sistema no funciona” o “el sistema no m’ho deixa fer”, o reconèixer que hi ha coses que encara no sabem. Llegiu bé: “encara”.

    Resposta
  • 4. gamoia  |  14 Setembre 2008 a les 22.22

    Hi ha dos vessants de la confusió: la gran quantitat de novetats i la complexitat resultant de la interconnexió. La primera part és assumible amb voluntat i constància però la segona és més difícil perquè difumina les responsabilitats i et deixa a mercè de molts imponderables.

    Resposta
  • 5. Jaume Julià  |  15 Setembre 2008 a les 7.17

    Potser estam mal acostumats i enlloc de facilitar documents hauríem de donar instruccions de funcionament. Dir, mira això funciona així, cerca-ho tú que ets l’expert en la matèria (i segurament controles millor les noves publicacions que van apareixent).
    A veure com evolucionen les coses els propers anys…
    Salutacions

    Resposta
  • 6. Cristina  |  15 Setembre 2008 a les 11.23

    A mi també em porta una mica de maldecaps la segona vessant, de la interconnexió. Per buscar la mateixa informació necessito consultar cinc o seis bases de dades, amb el resultat semblant, però que no puc deixar de mirar perquè les poques variacions són significatives. I ara d’una editorial també m’informen que passaran a publicar els seus llibres en línea per facilitar-ne l’accés. I és així, però també es crea l’efecte contrari, amb tantes plataformes de consulta i llenguatges d’interrogació. Per saber on és cada cosa necessites bones dosis de memòria i paciència.
    La informació es dispersa, em passo el dia mirant a tot arreu -trobant el mateix tot sovint- i al final et deprimeixes amb la sensació de no haver fet res…

    Resposta
  • 7. gamoia  |  15 Setembre 2008 a les 22.43

    Ai, Jaume, els meus usuaris són d’allò més variats. N’hi ha que em donen vint voltes en tic, que no en coneixement de fonts d’informació, mentre que d’altres estan molt més endarrerits que jo, diguem que són web 0.1 per entendre’ns.
    Cal psicologia, cal formar al personal, cal autoformar-se, buf, cal prendre-s’ho amb calma, sí!

    Resposta
  • 8. Jaume Julià  |  16 Setembre 2008 a les 7.11

    Això sempre, la calma que no falti 😀
    Això dels llenguatges d’interrogació és terrible, per cert. Ja podrien posar-se d’acord i posar tots els mateixos. Be, així tenen a na Cristina entretinguda, jeje.

    Resposta
  • 9. Cristina  |  16 Setembre 2008 a les 8.50

    així tenen a na Cristina entreti

    No, si a mi el que em preocupa és la dispersió, no pas el llenguatge en sí mateix…:pppp

    Resposta
  • 10. 4t aniversari: agraïments i algunes dades « Gamoia  |  8 gener 2009 a les 23.39

    […] Confusió abundant […]

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,354

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: