Archive for Juliol, 2008

Copyright en l’economia del coneixement

Un cop transposades totes les directives europees sobre drets d’autor, de grat o per força, a les diferents legislacions nacionals, la Comissió Europea torna a llançar un Llibre verd sobre el Copyright en l’economia del coneixement amb consulta pública associada oberta a aportacions fins el 30 de novembre de 2008.

L’objectiu del Llibre verd és promoure el debat sobre la millor manera de difondre el coneixement per a la recerca, la ciència i l’educació en l’entorn digital.

De fet, la consulta es fa sobre les excepcions presents a la Directiva 2001/29/CE i, en concret, sobre aquestes:

  • Excepció en benefici de les biblioteques i els arxius.
  • Excepció que permet la difusió d’obres per a la docència i la recerca.
  • Excepció en benefici de persones amb discapacitats.
  • Una possible excepció [futura] que s’apliqui al contingut creat per usuaris.

Recordem que la llista d’excepcions de la Directiva és exhaustiva però no obligatòria, de manera que cada Estat l’ha transposat al seu gust dins dels límits del test de tres fases: en alguns casos especials, que no entrin en conflicte amb l’explotació normal de l’obra i que no perjudiquin fora mida els interessos legítims dels titulars dels drets.

Problemàtica de l’excepció a favor de les biblioteques:

  1. La digitalització de fons de les biblioteques: només per preservació? quantes reproduccions? quants canvis de format?.
  2. L’accés del públic a les obres digitalitzades dels fons de les biblioteques: actualment només possible legalment dins la mateixa biblioteca.
  3. La situació de les obres òrfenes: cal establir procediment i aclarir responsabilitats.

Problemàtica de l’excepció a favor dels discapacitats:

  1. Aplicable a totes les discapacitats?
  2. Subjecte a compensació?
  3. Obligació de proveir una còpia sense protecció tecnològica a determinades entitats?

Problemàtica de l’excepció per a docència i recerca:

  1. Cal cobrir l’educació a distància via internet.
  2. Dificultats en la negociació de llicències col·lectives allà on estan contemplades.
  3. Cobertura desigual de les activitats de recerca.
  4. Discrepàncies en la porció de l’obra inclosa dins l’excepció.

Possibilitats d’introduir una nova excepció aplicada a continguts creats pels usuaris (la Web 2.0):

  1. En quines condicions es pot permetre la creació d’obres derivades sota la cobertura d’una excepció?
  2. N’hi hauria prou amb l’excepció de les citacions i les paròdies?

Green paper Copyright in the Knowledge Economy COM(2008)466/3

Versions en altres llengües, inclòs el castellà.

Intellectual property. Commission adopts forward-looking package. 16-7-2008 (La notícia inclou la proposta d’allargar el termini de protecció dels enregistraments d’actuacions de 50 a 95 anys).

27 Juliol 2008 at 17.00 Deixa un comentari

Biblioteca digital catalana

En els darrers mesos la colla del basar s’ocupa força de les biblioteques, cosa que m’alegra molt perquè significa que hi veuen interès i que tenim futur.

Però això vol dir també que fan preguntes i reclamacions i que cal respondre i interactuar. Sortir a la plaça pública, deixar la comoditat del despatx i la protecció del taulell, té aquestes coses, que veus que hi ha feina que cal fer, d’altra que s’ha fet i no s’ha sabut donar a conèixer i d’altra que no sabem fer i cal que n’aprenguem. Arromanguem-nos, doncs.

Un tertulià, en Marcel·lí, ens ha sortit reivindicatiu i reclamauna biblioteca digital d’autors catalans que estiguin lliures de drets d’autor per poder accedir lliurement“.

A veure què li podem oferir.

El recull de la producció editorial completa d’un territori és una funció específica de la biblioteca nacional. En el nostre cas, de la Biblioteca de Catalunya, la qual ens ofereix algunes col·leccions digitalitzades, en part amb recursos propis i en part per mitjà de convenis amb entitats públiques i privades. Recordem, per exemple, que el 10 de gener del 2007 s’anunciava la participació de la Biblioteca de Catalunya, juntament amb la Biblioteca del Monestir de Montserrat, la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona, la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya i la Biblioteca de l’Ateneu Barcelonès en el programa Google Book Search.

Però no hi ha cap biblioteca nacional al món que pugui abastar tota la producció de la seva àrea. La resta de biblioteques treballen com un sistema, amb missions específiques segons els col·lectius d’usuaris que els són propis i, en conjunt, aconsegueixen mal que bé donar una cobertura àmplia a la difusió i preservació del patrimoni de la seva comunitat.

Posem alguns exemples:

Les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona tenen en marxa ja fa uns quants anys la digitalització de revistes dels seus fons locals.

El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya aglutina esforços de les diferents universitats i de la mateixa Biblioteca de Catalunya a través de la coordinació i gestió de dipòsits cooperatius. A remarcar: Memòria Digital de Catalunya, RACO, TDX, RECERCAT i la Biblioteca Digital de Catalunya on, apart de donar accés a col·leccions de recerca contractades cooperativament, també es dóna visibilitat a diferents bases de dades de producció catalana.

Altres exemples de col·leccions digitalitzades per les universitats: UB, UAB, UPC, UOC i d’altres que em deixo.

Tenim també l’esforç conjunt de les universitats de l’àrea lingüística catalana, la Biblioteca Virtual Joan lluís Vives.

I molts altres esforços públics i privats: Biblioteca Valenciana Digital, Tinet biblioteca, Vilaweb Biblioteca Virtual Jaume Fuster, L’Enciclopèdia, Culturalliure.cat, Diari d’un llibre vell. Llibres digitalitzats entre d’altres.

Els llibres i altres publicacions d’aquestes col·leccions digitals no són tots lliures de drets. Hi ha diferents condicions d’accés però tots estan disponibles gratuïtament per a consulta privada i poden donar el servei que requeria en Marcel·lí.

D’esforços de digitalització se’n fan i molts. Posar els fons històrics a la xarxa requereix grans inversions. Però poden ser molt rendibles socialment si l’accés es manté en el temps i si les condicions d’ús són prou generoses.

Diria que ens manca comunicar més bé tot aquest cúmul d’iniciatives de manera que el ciutadà es pugui orientar amb major facilitat. Potser una manera ràpida i efectiva seria usar eines 2.0 i muntar algun espai col·lectiu en què qui descobreixi un nou recurs o una nova col·lecció en pugui deixar constància fàcilment. Per exemple, utilitzar el grup Catalans a Míster Wong o acordar d’usar unes etiquetes especials a del.icio.us.

Apart d’això, recordeu que publicacions catalanes digitalitzades en podeu trobar en biblioteques i col·leccions digitals d’arreu del món i, especialment, a Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, Biblioteca Nacional de España, Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico. Mireu d’altres exemples en el recull d’apunts digitalització del meu bloc.

19 Juliol 2008 at 18.13 5 comentaris

Tendències tecnològiques

Via Infobib arribo a l’article de Library Journal que ressenya la sessió de LITA sobre les principals tendències tecnològiques a les biblioteques.

Les intervencions van incloure:

  • la importància creixent del programari lliure
  • les APIs, és a dir, les aplicacions d’intercomunicació de sistemes que permeten reutilitzar dades
  • la necessitat de banda ampla suficient per no quedar-nos curts davant les demandes dels usuaris
  • el domini sobre les dades pròpies
  • el programari social
  • el paper de la biblioteca en la preservació de la blogosfera
  • el paper que podríem jugar de laboratoris de creativitat
  • la competència a la xarxa ens obliga a millorar els serveis
  • la incorporació dels aparells mòbils com a receptors en els nostres dissenys
  • la preocupació pel futur del control bibliogràfic

Durant la sessió es va fer servir xat i videoconferència. Podeu trobar l’enregistrament sencer en el bloc de LITA on també hi ha molta informació sobre altres sessions del congrés de l’ALA.

Josh Hadro, Top Tech Trends Panel Enlightens Despite Technology Troubles. Library Journal, 3-7-2008.

LITA Blog, Top Tech Trends 2008 (4-7-2008 )

13 Juliol 2008 at 18.16 Deixa un comentari

La biblioblogosfera espanyola, un any després

Estic intentant actualitzar la meva contribució a LibWorld i això m’obliga a fer un repàs dels canvis esdevinguts durant l’últim any en l’àmbit dels blocs de bibliotecaris i de biblioteques. I com que cada cop em vaig fent més 2.0, ara ja em veig amb cor de compartir amb vosaltres les meves troballes abans de presentar cap redacció definitiva.

Quines novetats destacaria jo d’aquest darrer any a la biblioblogosfera espanyola?

Per començar, la florida de la branca catalana. La quantitat i qualitat de blocs oberts en aquesta zona em sembla espectacular. I com que en formo part, n’estic ben joiosa.

Hi ha dos blocs col·lectius que m’agraden especialment: Jimbotó, el bloc de professionals dedicats a la biblioteca infantil, ara reconvertit en Bib Botó. I AMPLI, fet per responsables de col·leccions musicals de les biblioteques populars i connectat amb col·legues francesos. Tots dos desprenen energia i passió.

Bdig és el bloc de l’amic Lluís Anglada, el director del CBUC. Crec que és molt important el pas que ha fet i que encara cap altre càrrec del seu nivell no ha estat capaç de seguir. Això demostra el seu caràcter innovador i agosarat que durant anys ens ha burxat i ens ha fet avançar com a col·lectiu dins unes institucions tot sovint més anquilosades que nosaltres mateixos. Encara fa tentines de blocaire novell, busca el seu estil i, la veritat, es mereix molt més ressò que el que obté, possiblement limitat per l’ús de la llengua pròpia. Per si serveix d’alguna cosa, des d’aquí l’animo a perseverar.

Eclosió de blocs de biblioteques tant públiques com universitàries. Els de la UB em tenen el cor robat.

La Biblioteca del CEJFE al teu abast és un altre dels blocs destacables. Correspon a una biblioteca especialitzada i sembla obtenir un resultat notable.

Em va agradar també l’ús que van fer els col·legues de l’estand de les biblioteques públiques amb motiu de III Saló del llibre de Barcelona i els del COBDC amb motiu de les 11es Jornades. Han estat uns magnífics exercicis, que han donat visibilitat i prestigi a la professió i que espero que Padicat sàpiga preservar.

Parlem ara de l’àrea espanyola en sentit estricte. Pel que fa als actors consolidats, deixem que s’expliqui un dels seus representants:

El efecto comunidad se ha ido diluyendo a lo largo del tiempo. Los hábitos de los bloguers se han relajado y cada vez es más difícil obtener un comentario por parte de nuestros lectores. Desgaste personal y evolución profesional de los veteranos. (Marcos Ros-Martín, Biblioblogosfera, 19-6-2008, presentación pantalla 27)

Novetats que jo sí que vull destacar:

En l’apartat humorístic, els Burgostecarios, estretament relacionats amb els nostres cracs Frikitecaris. Uns i altres són un revulsiu a l’encarcarament de la nostra professió.

M’agraden els articles i presentacions d’en Dídac Margaix comentats àmpliament en el seu bloc DosPuntoCero i admiro el dinamisme que demostra Nieves González amb Bibliotecarios 2.0 i amb l’impuls que dóna a la creació de blocs dins les biblioteques de la Universidad de Sevilla.

Pel que fa a Galícia estic impressionada pel bon treball del grup A nosa Biblioteca i les biblioteques escolars gallegues. I també aprecio la feina feta des d’Anabad Galicia així com el bloc personal Documentos. Cal estar a l’aguait d’aquesta comunitat.

I, de moment, ho deixo aquí. Sé que hi ha molta més gent treballant a la biblioblogosfera espanyola, però aquí només hi surt la meva selecció provisional feta a partir del que jo conec i del meu gust. La xarxa permet que qualsevol pugui fer la seva pròpia tria i la promocioni com cregui més convenient. I també permet que qui ho desitgi pugui comentar i ampliar aquest apunt. I us animo a fer-ho 🙂

6 Juliol 2008 at 17.11 12 comentaris


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria en Plany
gamoia en Mapa antic de Barcelona

Estadístiques

  • 30.883
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing