Catalogació a contracor

2 Mai 2008 at 0.12 14 comentaris

Les revistes científiques electròniques s’han convertit en eines imprescindibles per als nostres investigadors. La facilitat de consulta en el lloc i en el moment oportú, sense desplaçaments, la possibilitat de compartir un article de forma immediata amb els membres del grup de treball i l’accés multiplicat fruit de contractes globals a través de consorcis han transformat totalment el panorama de l’accés a la informació necessària per a la recerca. Els contractes per tenir accés a aquestes revistes s’enduen una part molt important del pressupost de les biblioteques universitàries ja que constitueixen, sense cap dubte, una part vital de llurs col·leccions.

Doncs bé, al meu entendre els bibliotecaris no estem prestant l’atenció que caldria a aquest conjunt del fons de la biblioteca arribant al punt que, o bé no integrem aquests títols al nostre catàleg, o bé ho fem de forma deficient. Fa temps que ho penso i fa temps que mantinc discussions, a voltes abrandades, sobre aquest tema.

Recentment, una sessió formativa sobre MARC21 on els experts no aportaven ni una reflexió sobre com descriure i codificar les diferents versions d’una revista electrònica, essent aquest un tema de màxima importància per guiar als nostres usuaris cap a la ‘còpia’ adequada i que ens permetria donar un valor afegit real a través del catàleg, em va decebre profundament.

No pot ser que apliquem normes precises a la descripció de detalls irrellevants dels documents tradicionals i no siguem capaços d’advertir als nostres usuaris que la versió de Nature a ca l’editor és molt més rica que el pdf o l’html que trobarà a través dels paquets d’intermediaris que també tenim contractats. I que a més no estem preocupats perquè no ho hem resolt. Ens estem equivocant i potser ja fem tard per redreçar la situació. D’altres professionals faran el catàleg que els nostres usuaris necessiten. Quina llàstima!

Apunts relacionats:

Advertisements

Entry filed under: Biblioteques.

Diada de Sant Jordi Actinetgenda a les Nits a l’àtic

14 comentaris Add your own

  • 1. Ferran - Un que passava  |  2 Mai 2008 a les 8.43

    Això s’ha resolt parcialment amb l’SFX, on consta la disponibilitat d’accés, però és cert que en els catàlegs aquesta informació no apareix. Segurament acabarem posant més subcamps de text per indicar-ho o creant nous camps de notes…

    Resposta
  • 2. gamoia  |  2 Mai 2008 a les 18.46

    Amb el sfx aconseguim dir quins fons hem contractat, informació molt important. Però mira el vostre catàleg, per posar un exemple qualsevol:
    Hi ha tres registres:
    1. descriu la revista impresa: data del primer núm, cm, accés restringit a .., sumaris en el cbuc (que no estan al dia), bases de dades que en fan el buidat amb el seu issn, quan es van publicar índexs, història, suplement, qui la va fundar, que el subtítol varia i que també n’hi ha versió-e.
    2. descriu la versió electrònica, en abstracte, no pas una o totes les versions-e. Clarifica que és una revista-e, avisa que l’accés és restringit a una sèrie d’institucions, Textos en pdf i html, accés via web, que té un issn incorrecte. Per consultar-la cal clicar la icona del SFX i sabem que el text complet està disponible en dues plataformes durant diferents períodes. L’enllaç al portal de Nature ens durà a l’índex de números. Per enlloc la biblioteca ha advertit que una plataforma disposa de vídeos, podcasts, sumaris, rss, fòrums, etc.
    3. descriu el portal de Nature.com : A-Z index. Diu que es una base de dades, dóna l’enllaç a metalib i no al portal, informa la data de descripció i l’accés via web i que pots accedir al text complet de totes les revistes del grup Nature.
    Sincerament, com a usuària, si no sé l’adreça de Nature i vull repassar l’últim número o vull saber què m’ofereix, val més que busqui a Google, malgrat que els bibliotecaris hem invertit molta estona en les nostres descripcions.

    Resposta
  • 3. Daniel Gil Solés  |  4 Mai 2008 a les 19.52

    Penso que molts cops tenim por a “embrutar” el nostre catàleg amb elements que no siguin els “tradicionals”… i d’altra banda: un dels fonaments de la nostra professió, el MARC 21, és dels anys 60 del segle XX. S’han anat creant noves versions, és cert, però no deixa de tenir més de 40 anys, i la realitat ha canviat.

    Resposta
  • 4. bdig  |  4 Mai 2008 a les 20.04

    Al meu entendre, tens bona part de raó, en l’anàlisi almenys (més difícil és trobar la solució adequada). Els bibliotcaris sovint tenim mal entesa la nostra funció respecte el catàleg. La nostra feina no és catalogar un objecte (descriure’l en forma i en contingut), la nostra funció és fer un catàleg (= una eina d’accés als documents). Cal doncs, veure el catàleg en el seu conjunt com l’eina que proporciona camí cap allò que és accessible per l’usuari i en quines condicions.

    Resposta
  • 5. gamoia  |  4 Mai 2008 a les 22.25

    @Daniel El format MARC té uns orígens llunyans però quan li han posat MARC21 se suposa que és perquè ha evolucionat al segle actual. Amb més o menys dificultats permet incloure un munt d’informació. Posar-la o no, depén de les persones i dels criteris que es decideix aplicar per part dels responsables. I jo crec que els criteris que estem aplicant són obsolets.

    @bdig Completament d’acord. Però no sé quina resistència estranya s’ha apoderat de part del nostre col·lectiu que a determinat fons – el digital – ni tan sols li aplica el “purisme” en la descripció que predica per al fons tradicional. Aquestes descripcions són, simplement, dolentes. I és perquè es neguen a incorporar aquest fons al catàleg, com si haguéssim d’aturar l’evolució de la producció editorial. A partir de determinat moment, ja no és cosa nostra. Si és massa inestable, que no ens atabalin.

    Resposta
  • 6. Assumpció Estivill  |  8 Mai 2008 a les 16.31

    Certament, com diu la Núria, el MARC 21 es diu així perquè s’ha anat adaptant a noves necessitats i nous recursos. L’adopció tan tardana d’aquest format per part de les biblioteques catalanes ha d’assegurar una vida eterna, o gairebé eterna, als registres dels nostres catàlegs. Recordem que el MARC 21 té una versió SGML des de meitat dels anys noranta i que posteriorment la LC ha desenvolupat un MARC XML que segueix camp per camp tots els designadors de contingut de MARC 21 marcats, ara, amb XML. A més, la LC també ha desenvolupat MODS, un subconjunt de MARC 21 desenvolupat directament amb XML. Actualment comencen a haver-hi aplicacions molt interessants de MODS.

    A més, tots aquests derivats d’aquell MARC matusalèmic tenen al darrera uns estàndards de contingut que els donen valor, i que són l’única garantia de catàlegs coherents o, com a mínim, potencialment coherents. Els nostres catàlegs, farcits de registres i d’encapçalaments duplicats, no són pas un bon exemple a seguir.

    I anem al cas de les revistes i els seus fons. Si cerqueu Nature al catàleg de la University of California, Los Angeles o al de la University of California San Diego o al de moltes biblioteques universitàries americanes, veureu que han optat per la tècnica d’un únic registre que descriu tant la versió impresa com la versió electrònica, i que la informació del fons es visualitza de manera molt ordenada i entenedora en els dos catàlegs anteriors. Els fons de la revista impresa s’elaboren a partir de registre de fons i localitzacions; els de la versió en línia es codifiquen en el subcamp $3 de 856. Al meu parer, i vist el funcionament en algunes biblioteques, l’opció del registre únic és òptima per a catàlegs locals, sobretot si el sistema emprat sap gestionar bé aquesta informació. En catàlegs col•lectius el registre únic pot portar problemes d’interpretació, sobretot si aquests catàlegs col•lectius no saben mostrar els fons locals com passa actualment amb el CCUC. En el catàleg MELVYL, en el qual col•laboren tant UCLA com UCSD, veureu que els fons de les revistes de totes les biblioteques que col•laboren en el catàleg col•lectiu són també visibles ja des d’un primer nivell de consulta i queden ben organitzats.

    Si es volen donar les diferències entre les diferents versions, el MARC 21 és prou ric en notes com per poder-ho fer. Tanmateix, si les versions són molt diferents, llavors sí que és més aconsellable fer dos registres. Tan el manual de CONSER com la LC tenen concrecions que permeten aplicar amb bon criteri la tècnica d’un sol registre per descriure dues versions en certs casos. I la LC l’aplica abastament a la majoria de revistes que tenen versió impresa i versió electrònica.

    Jo estic convençuda que a les eines actuals tenim bones solucions, però no sempre tenim el temps per estudiar-les i aplicar-les amb bon criteri.

    Com veieu, això de les revistes i els fons m’ha animat a participar en el debat. Em preocupa molt la forma com estem donant actualment aquesta informació de fons en els nostres catàlegs (els catalans), i si em poso en el paper d’usuari us diré que no sé com se’n pot sortir amb la informació que li donem, o millor dit, en interpretar una informació que sovint li donem de manera confusa i encara críptica.

    Assumpció

    P.S.: Per ser la primera vegada, m’ha sortit un missatge molt llarg! Disculpes per no haver sabut abreujar…

    Resposta
  • 7. Dídac  |  8 Mai 2008 a les 21.16

    Pense com Gamoia que hi ha una certa depreciació professional cap a la informació electrònica considerada volatil (quan ja no ho és).

    A banda del tipus de descripció la qüestió és plantejar-se quin paper juga la informació electrònica a la vida dels nostres usuaris i si els nostres catàlegs reflecteixen la mateixa situació.

    Crec (opinió personalissíma) que el catàleg ha de ser un recurs de cerca, d’informació per a l’usuari, més enllà d’un sistema de gestió de fons patrimonial (com és el SIGB).

    Per exemple: el MARC, o el seu cosí germà, ens permet catalogar un llibre electrònic gratuït interessant per als nostres usuaris… però ho fem?

    No sé si m’explique

    Resposta
  • 8. gamoia  |  9 Mai 2008 a les 0.18

    @Assumpció prometo fer deures i aquest cap de setmana em miraré els exemples que cites. N’hi ha uns quants! I benvinguda a aquest àmbit de comunicació que són els blocs 🙂

    @Dídac a Catalunya estem a punt de fer canvi de SIGB. A veure si posant sobre la taula les qüestions mal resoltes en l’anterior sistema, aconseguim avançar en el servei a l’usuari. Em sembla que ens hi juguem la nostra credibilitat com a gestors d’informació.

    Resposta
  • 9. bibliosort  |  12 Mai 2008 a les 19.43

    Bona tarda! Em fa il·lusió participar en aquest bloc de referència per a tots els professionals… 🙂

    Només volia comentar, d’una manera purament anecdòtica i a cavall d’una frase de la Gamoia al segon comentari (“Sincerament, com a usuària, si no sé l’adreça de Nature i vull repassar l’últim número o vull saber què m’ofereix, val més que busqui a Google, malgrat que els bibliotecaris hem invertit molta estona en les nostres descripcions”), que precisament amb aquesta intenció, la d’ajudar l’usuari que vol saber quin contingut tenen les revistes que rebem a la biblioteca, que pengem cada dia a la nostra web (www.bibliosort.cat) el “quiosc virtual”, on tene accés a la informació sobre els títols rebuts i l’enllaç a cadascun per consultar continguts.

    D’altra banda, tot i que no ens en sortirem mai perquè hi hauríem de bolcar més de 10.000 títols, però poc a poc anem fent, em fa l’efecte que per l’usuari mitjà és més pràctic consultar una web d’aquest estil, on poden buscar per etiqueta i paraula clau de títol o autor, que no pas els catàlegs amb què ens hem format tradicionalment, més correcte des d’un punt de vista tècnic però més “àrid” per l’usuari…

    Resposta
  • 10. gamoia  |  12 Mai 2008 a les 23.03

    He estat mirant els catàlegs que va suggerir l’Assumpció. Trobo que el registre únic amb tots els fons recollits és molt més entenedor. Però respecte a la descripció bibliogràfica no hi he trobat grans diferències. Les versions en línia estan igual de desdibuixades com a casa nostra, amagades sota una línia de fons i darrere una segona pantalla de metalib.
    Jo veig que la versió electrònica de la revista científica cada cop és més rica de materials. I es convertirà en la versió original, la versió de referència, d’on s’explotaran subproductes com la versió impresa. Per tant, serà absurd dedicar-li zero atenció com estem fent ara mateix que deixem constància que la catalogació es va fer en base al número x de l’any 19xx i des de llavors no ens l’hem mirat.

    Resposta
  • 11. gamoia  |  12 Mai 2008 a les 23.25

    @bibliosort Benvingut! Tu ja fa molt de temps que rondes per la xarxa i tens una bona experiència.
    Coincideixo amb tu amb l’ús del blog com un mitjà d’ajudar a l’usuari a descobrir i a trobar fàcilment els fons que li oferim. El catàleg és una base de dades força complicada. I la web institucional tot sovint resulta una selva intricada. A més, el blog està ben indexat per part dels cercadors i això facilita la descoberta.

    Resposta
  • 12. bibliosort  |  13 Mai 2008 a les 12.52

    Gràcies, Gamoia! 🙂

    Quant a la indexació per part dels cercadors, sovint m’hi fixo en els termes que tenen més trànsit, em sembla una dada prou curiosa i que, ben utilitzada, pot servir fins i tot per orientar l’elecció del fons i prioritzar les ressenyes que es pugen a la pàgina.

    De vegades fent servir l’eina del bloc tens sorpreses agradables com la d’una noia d’Oregon, als Estats Units, que responia a la crida sobre la presentació d’un llibre aquí a Sort que parla de la història del cognom de la seva família, Sabarich.

    Això et fa pensar que et poden llegir arreu del món i no només, tot i que també, els usuaris directes de la Biblioteca… O per exemple pels voltants de Sant Jordi, on tenia “punxes” de trànsit diàries de mig centenar de persones a la ressenya del llibre “L’últim patriarca”, de Najat el Hachmi, que segurament estaven investigant alumnes de secundària per algun treball de literatura… Llavors, tot i la modèstia de recursos i mitjans, et sents útil… 😉

    Resposta
  • 13. gamoia  |  7 Juny 2008 a les 15.21

    Ara veig que no només som incapaços d’indicar quina és la millor còpia sinó que a més amaguem tant com ens és possible les urls per tal que a cap usuari massa espavilat se li ocorri de fixar-s’hi i saber distingir-la. I després fem aparèixer la informació dins un marc, oh i doncs, no fos cas!
    Déu meu, sóc jo la idiota o ens estem fem l’hara-kiri? Quin sentit té aquesta decisió d’amagar els enllaços?

    Resposta
  • 14. Tenim usuaris de segona? « Gamoia  |  31 gener 2009 a les 18.47

    […] relacionat: Gamoia. Catalogació a contracor. […]

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,354

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: