Quin luxe!

30 Març 2008 at 19.30 7 comentaris

A casa tinc ordinador i connexió amb tarifa plana. Això em permet, aquesta mateixa tarda, treballar en un document propi, consultant enciclopèdies i altres eines quan ho requereixo, mentre escolto un concert que es retransmet en directe i vaig comprovant periòdicament si amics o coneguts trameten algun missatge a través de les plataformes de comunicació on estic apuntada.

Això mateix és el que poden fer cada dia una bona part dels meus usuaris. Des del despatx i des de casa tenen accés a gairebé tots els recursos que necessiten i a les eines de comunicació que els calen. Qui no està connectat i allò que no està en línia queda per després, per demà o … per mai.

Cal que ho tinguem clar per entendre l’ús que es fa de la biblioteca i la seva evolució futura.

Entry filed under: Usuaris. Tags: .

I tu qui ets, a Internet? El GPS a les Nits a l’àtic

7 comentaris Add your own

  • 1. Ferran - Un que passava  |  31 Març 2008 a les 10.51

    Un luxe, sí… mentre funciona!😉 És cert que hem aconseguit una autonomia molt gran, però d’altra banda hem creat també una gran dependència dels mitjans tecnològics. Aconseguir que aquests mitjans estiguin disponibles a tota hora, és un gran repte. I un repte encara més gran és aprendre a utilitzar-los i a treure’n el màxim profit, cosa per a la qual cal molta paciència i molta dedicació, a més de “pedagogia”.

    Respon
  • 2. gamoia  |  31 Març 2008 a les 23.46

    Pràcticament tot el que fem depèn avui dia de la tecnologia, si marxa l’electricitat, quedem paralitzats, si no arriba la banda ampla al nostre espai vital, quedem desconnectats. Però aquesta sofisticació és el present de la nostra societat i no tornarà enrere a menys que hi hagi algun desastre molt gran.

    Si tens connexió, tens accés a molts recursos, molts més dels que havíem tingut mai abans. N’hi ha de tota mena i de tota qualitat. Per mi el repte és aprendre a localitzar els més adequats per a cada ocasió quan els necessito. Em resulta molt difícil viure en una tal abundància. És tot un canvi de paradigma. Enlloc d’esprémer recursos limitats cal descartar bons recursos, sabent que ho són, sense pràcticament dedicar-los un cop d’ull, només perquè la capacitat d’atenció és limitada.

    I l’esforç enorme d’aprendre es reduirà en un futur. A mesura que arribin els nadius digitals. A mesura que tot l’entorn tecnològic maduri i s’estabilitzi. Estem a l’inici encara.

    Respon
  • 3. Anònim  |  2 Abril 2008 a les 0.37

    Però per gaudir de llibres, diccionaris, revistes… en molts casos (la majoria) algú els ha de comprar. A internet hi ha molt, però molt del que hi ha és (i serà) de compra i de moment qui ho està comprant i posant a les mans dels usuaris són les biblioteques.

    Respon
  • 4. gamoia  |  2 Abril 2008 a les 22.46

    Trobo la teva afirmació massa categòrica. Hi ha molts recursos valuosos a internet que no provenen de compres de les biblioteques. I hi ha experiments molt seriosos de canvi en el sistema de producció i distribució del coneixement en totes les seves variants. Els models de negoci estan en un procés de revisió accelerat.

    Les biblioteques estem participant certament a través de compres massives per a determinades comunitats d’usuaris, molt especialment pels investigadors. I fas bé de remarcar-ho perquè tot sovint aquesta funció roman oculta a l’usuari.

    Respon
  • 5. Jaume Julià  |  3 Abril 2008 a les 11.34

    Sip, molts dels recursos que s´utilitzen a les biblioteques les podrem trobar aviat i gratuïtament a la xarxa. Qui utilitza avui en dia obres de referència en paper amb la quantitat d´informació que hi ha a Internet? Gairebé ningú…
    Pel que fa a la producció i distribució del coneixement, és cert que actualment està a l´abast de tothom, ja no només d´una èlit. Caldrà veure còm evoluciona aquesta situació (mentrestant jugarem a ser periodistes, editors, filòsofs,…) i quins seran els elements que ens permetin discriminar l´interessant del fems.

    salutacions

    Respon
  • 6. Inma  |  5 Abril 2008 a les 12.50

    Hola,

    Estoy realizando un trabajo para la universidad sobre blogs personales de ByD en España (5º de Documentación en Valencia). Y tengo en mente empezar a pasar encuestas a bloguers para realizar mi estudio.

    Sólo era por si estás interesada, para que me facilites una dirección de correo electrónico donde poder enviar la encuesta próximamente.

    Gracias por tu atención, un saludo.

    Respon
  • 7. gamoia  |  5 Abril 2008 a les 17.33

    Chris Anderson, l’autor de The long tail, està investigant ara sobre l’economia de la gratuïtat i el 25 de febrer passat publicava a Wired l’article Free! Why $0.00 is the future of business.

    L’article i el debat posterior potser ens pot il·luminar una mica sobre el futur que ens espera.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,283

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: