Són prescindibles les biblioteques?

23 Octubre 2007 at 0.06 9 comentaris

Potser sí. Els anys i els pocs coneixements em diuen que res ni ningú no és imprescindible. I que el lloc que cadascú ocupa se l’ha de guanyar dia a dia, incessantment, cobrint les funcions que són necessàries en cada moment.

Faig un petit repàs de la nostra oferta i us convido a ampliar-lo, comentar-lo i criticar-lo. Al cap i a la fi, com tants d’altres professionals, ens hi estem jugant el futur i val més que ens hi encarem.

  • Un magatzem de llibres consultables i prestables.
  • Un espai comfortable on poder-se concentrar en silenci monacal.

Aquestes són funcions tradicionals, prescindibles de cara al futur.

  • Un espai comfortable on reunir-se amb els amics i treballar en grup.
  • Un espai que posi a lliure disposició equipament tecnològic actual de forma gratuïta.
  • Un servei d’adquisició/contractació de recursos digitals comercials per a un ús col·lectiu gratuït.
  • Un servei de creació, gestió i difusió de col·leccions de recursos digitals “publicats”.
  • Un servei de suport a l’edició d’alguns tipus de recursos digitals.
  • Un servei d’intel·ligència competitiva.

Aquestes em semblen funcions perdurables que s’està fent seves la biblioteca. Però existeix competència i sovint més ben preparada, per donar aquests serveis i cobrir aquestes funcions.

Vegeu la col·lecció d’estudis d’OCLC: http://www.oclc.org/reports/sharing/default.htm
Especialment: Perceptions of Libraries and Information Resources (2005) que acaba dient: “És hora de rejovenir la marca “biblioteca””.

[Arrel d’un apunt vist a Biblioteca mallorquina]

Advertisements

Entry filed under: Biblioteques.

Ubuntu, Linux per a éssers humans Proactivitat

9 comentaris Add your own

  • 1. Daniel  |  2 Març 2008 a les 21.03

    En temps de crisi caldrà ser valents, i fer un pas endavant, assumir noves competències, diversificar-se, tenir nous rols… i sobretot, saber-se vendre constantment i estar adaptats a les necessitats canviants de les nostres empreses (o centres de treball, institucions, etc…). Serà la selecció natural, només els més forts guanyaran. I segurament, gran part de culpa d’aquesta crisi de la nostra professió la trobem dins mateix del col·lectiu, amb amplis sectors immobilistes, enquistats en altres èpoques i altres maneres de fer, però que encara tenen el control de les eines de poder.

    Publicat per Daniel – 23 Oct 2007, 11:01

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 2. Dídac  |  2 Març 2008 a les 21.04

    Jo afegiria totes les tasques d’assessorament-formació en l’us de les eines tecnològiques i la cerca i utilització de la informació.

    L’informe de l’OCLC és molt interessant.

    Veig que consideres als dispòsits institucionals com una funció de futur per a les biblioteques.

    Publicat per Dídac – 23 Oct 2007, 11:26

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 3. gamoia  |  2 Març 2008 a les 21.05

    Daniel tens raó en la necessitat d’adaptació i en la resistència dels qui som grans i estem en càrrecs. Té la seva explicació, ben comprensible, però cal que no sigui un entrebanc a la capacitat de donar resposta com a professió a les noves circumstàncies. Confiem en els joves per dur endavant els nous rols que nosaltres no podem assumir. I espero que la puntada de peu no sigui excessivament dolorosa 😉

    Dídac, el tema de la formació jo no el veig més que temporal i, encara, centrat en determinats grups d’usuaris. És molt difícil formar quan les habilitats tecnològiques són tan dispars. Tot sovint oferim formació mal enfocada, pensant més en el que coneixem que en el que requereixen els usuaris.
    Respecte als dipòsits institucionals són una de les col·leccions possibles que la biblioteca ha de fer-se seves. I una de cobejada per altres sectors, des de projectes docents fins a terceres parts comercials. Veurem si ens en sortim.

    Publicat per gamoia – 23 Oct 2007, 19:23

    Resposta
  • 4. Daniel Gil  |  2 Març 2008 a les 21.06

    No no, la puntada no serà dolorosa, com a mínim per la meua banda no… Ja saps que valoro i considero imprescindible la tasca de moltíssima gent per aquesta professió, i sense la qual tot això no existiria. S’ha lluitat molt, i estem on estem gràcies a moltíssima gent. És necessari dir-ho.

    D’altra banda, penso que estem en un moment ja no de canvi, sino directament de crisi… i no només en el sector de la BiD: l’arquitectura també està patint. Per a mi és un context nou. En temps de canvi, amb reorientar el negoci i adquirir nous rols és suficient: saps que si ho fas bé, pots continuar subsistint… però en temps de crisi, bé, es pot fer el mateix, però amb la lleugera diferència que si no surt bé, senzillament desapareixes. És aquest el repte a què ens enfrontem les biblioteques?

    Publicat per Daniel Gil – 23 Oct 2007, 23:34

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 5. Jaume Julià  |  2 Març 2008 a les 21.09

    Holaa,
    gràcies per l´enllaç. L´article el va escribir Wikitoria arrel d´una pregunta de la revista mibiblioteca. Si voleu enviar-los les vostres respostes entrareu a formar part d´un sorteig d´un llibre (crec, sa veritat és que tampoc m´ho he mirat perquè la publicació no m´agrada)
    Quant a la funció de la biblioteca crec que la principal missió és la de generar coneixement, o com a mínim la de ser capaç de transmetre informació útil als seus usuaris. La resta vendria a ser com serveis de valor afegit, al manco segons el meu punt de vista.
    Per altra banda l´adquisició de publicacions digitals suposo que anirà en augment. Un usuari no té la capacitat econòmica per a fer-ho i el nombre de publicacions no atura d´augmentar (juntament amb el preu, clar).
    Per això mateix crec que les biblioteques sempre tendran un petit reconet a la nostra societat. La qüestió més que saber si desapareixeran o no -al manco això em sembla- és saber si evolucionaran i es limitaran a ser visitades per un petit reducte d´estudiosos o s´obriran a més sectors socials.
    I ho dic perquè una persona amb unes necessitats d´informació bàsiques serà capaç de resoldre el seus dubtes amb 3 minuts al Google…

    Publicat per Jaume Julià – 24 Oct 2007, 15:50

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 6. gamoia  |  2 Març 2008 a les 21.09

    Es fa difícil parlar de crisi quan s’estan invertint més diners que mai en biblioteques. Jo parlo de canvi i de reptes del present, cara al futur.
    Si us fixeu en la meva llista tenim dos trumfos:
    Gestionem espais de qualitat, que continuen essent necessaris, potser més que abans, encara que sigui per a ser usats de forma imprevisible fa alguns anys.
    Se suposa que sabem gestionar molt bé els recursos informatius. En això consisteix la nostra professió. Però hem d’anar alerta perquè la informació digital té característiques ben diverses i cal posar a punt i dominar eines noves. I aquí hi veig un repte molt i molt gran.

    Publicat per gamoia – 24 Oct 2007, 20:15

    Resposta
  • 7. Serka  |  2 Març 2008 a les 21.10

    Hola,

    quan sento en algun lloc la paraula crisi relacionada amb biblioteques sempre se m’arrissen els cabells; ja fa anys que vaig acabar la carrera i se’m fa avorrit que sempre surti el mateix tema. No estem en crisis!!! Tenim més feina que mai, més recursos, més formació, més tecnologia, més usuaris… El que passa és que justament totes aquestes coses que ens ajuden també ens estressen, que hi farem, és el preu que cal pagar.

    Els avis sempre diuen que els meus fills tenen masses joguines, que ells s’entretenien amb qualsevol cosa; però ho feien perquè no hi havia res més, perquè no quedava més remei, perquè aquests mateixos avis ara no paren d’anar amunt i avall amb ‘inserso’, d’apuntar-se a cursos d’internet o de tenir tots els estris de cuina imaginables…

    Carles Capdevila (escriptor) parla de la funció educativa dels pares: “educar és una oportunitat per viure amb intensitat, un repte engrescador que cal afrontar amb menys pors, més ganes i intentant treure el màxim partit a 5 sentits elementals: el sentit comú, el sentit moral, el sentit de la responsabilitat, el sentit del ridícul i el sentit de l’humor.” Jo faria meves les seves paraules i canviaria la paraula ‘educar’ per la de ‘ser bibliotecari’.

    Publicat per Serka – 25 Oct 2007, 10:44

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 8. gamoia  |  2 Març 2008 a les 21.11

    D’estressats, alguns sí que n’estem, sense cap dubte. No pas tots, també s’ha de dir.

    Serka, toques un tema molt interessant: l’abundància, en el nostre cas, d’informació, que obliga a fer-ne una gestió ben diferent de la tradicional. Del “tot ho conservo perquè d’alguna cosa servirà a algú” al “llencem, llencem, no volem, no admetem, perquè no donem l’abast i ens estem ofegant”.

    Publicat per gamoia – 25 Oct 2007, 20:26

    Resposta
  • 9. gamoia  |  21 Març 2008 a les 0.37

    Lluís Anglada parla d’aquest tema a Bdig:
    Col·lapse (i coperació) 19-3-2008

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,354

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: