Archive for Juliol, 2007

Call to English-speaking programmers: respect other languages

Aquest apunt vol ser una crida als programadors de tot el món i especialment als nadius de llengua anglesa. Cal que s’acostumin a usar, des del moment de la concepció d’un nou producte i en totes les circumstàncies, els estàndards internacionals que permeten la internacionalització lingüística dels programes.

No sóc experta. No sé si es tracta de l’Unicode o d’altres coses. No sé quan, ni com, ni què s’ha de fer però n’estic cansada de comprovar que es continuen fent els programes més avançats basats en el codi ascii que impedeix l’ús dels diacrítics per no parlar d’altres alfabets.

Per posar exemples ben diversos: a Second Life no puc modificar l’script més elemental perquè digui ‘Departament de Documentació’ simplement perquè l’accent dóna un error de compilació del programa. Tot un bé de Déu de gràfics, d’opcions de tota mena i no pots posar un accent.

Segon exemple: a dspace, el programa que s’usa a diverses universitats com a plataforma del dipòsit institucional ha calgut que els informàtics del país esmercessin esforços per afegir la possibilitat d’ús de la nostra llengua. En aquest cas el programa prové d’una universitat americana, no d’una empresa privada.

Ja n’hi ha prou de fer perdre el temps absurdament a tanta gent! Sobretot ara que el context és la xarxa, cal que es pensi en clau internacional des del punt de vista de la diversitat lingüística. No demano començar a desenvolupar res de nou sinó únicament aplicar els estàndards que ja existeixen des de bon començament, SEMPRE. No s’hi valen excuses de capacitat de les màquines ni d’espai de disc. Només cal la voluntat.

PS. Estaré molt contenta si algú em demostra que aquesta és una preocupació fruit de la ignorància perquè avui dia els informàtics ja estan fent el que jo demano i més bé que no ho dic jo.

ENGLISH TRANSLATION (sorry for defects but automatic translation is worse)

This post pretends to be a call to any programmer worldwide and specially to English-native speakers. You should use from the very start of any product, from its conception, and in any circumstances international standards which allow linguistic internationalization of programms.

I’m not at all an expert. I don’t know if this is strictly Unicode or any other item. I don’t know when, how, nor what but it’s extremely annoying to observe that new programms, even the most advanced are still based on ascii and don’t allow the use of diacritics not to speak of diferent character sets.

A couple of examples: on Second Life I’m not allowed to modify the basic script to let an object say ‘Departament de Documentació’ simply because the acute accent origins a compilation error. So a great graphical interface with a variety of innovative options but I’m unable to write an accent.

Second example: dspace, the institutional repository platform for many universities had to be modified by local computer workers to allow it to properly work with Latin-1 code. And this is a program originated in an American university not a private company.

Enough to oblige people all over the world to loose their valuable time to redress bad work! Just now in this worldwide networked context, it’s a must that international conscience has to be in the core from the point of view of multilingual diversity. I’m not asking to develop anything new but just to apply existing standards from the very beginning, ALWAYS. Excuses regarding machine capacity or disc capacity simply don’t apply. The will to act is the only one requirement.

PS. I would be very happy if someone demonstrates that my worry is stupid because what I’m claiming for it’s already an usual practice of programmers.

Unicode: http://unicode.org/

30 Juliol 2007 at 1.12 Deixa un comentari

Aprendre jugant

Fa dies que estic ben entretinguda jugant. Sí, jugant, tal com sona. Descobrint el món virtual a través d’un perfil bàsic a Second Life. I m’hi passo força hores perquè, essent la primera vegada que entro en un escenari 3D, retrobo la mateixa sensació que vaig tenir el primer cop que vaig agafar un ratolí (d’ordinador, és clar!). Encara recordo una tarda completa de dissabte intentant dominar el cursor que s’escapava per allà on volia. Doncs ara igual: passar d’una forma bàsica, un cub o un cilindre per exemple, a un petit element decoratiu em representa hores de provatures.

M’hauré guillat? Espero que no! Segueixo la moda? Sí, segur! No vull sentir-me tan absolutament desconnectada del món del meus usuaris joves que han crescut envoltats de maquinetes de jugar. No vull pensar més que em cal deixar pas perquè no entenc de què em parlen, perquè ni tan sols he tret el nas fora dels meus llibres. Vull ser immigrant digital, no pas marginada digital.

O sigui que ben humilment, parteixo a la descoberta de noves sensacions virtuals, amb tot per aprendre i amb ganes de passar-m’ho bé i de compartir. I he aconseguit convèncer al meu company i tot. Un parell de vellets rumb al desconegut!

Apunts relacionats:

Gamoia. Aprendre dels videojocs (19-7-2006)

Gamoia. Bibliotecàries, a jugar! (14-12-2006)

23 Juliol 2007 at 23.26 6 comentaris

Les llicències CC

Via la llista de distribució LibLicense, dedicada al debat sobre els nous tipus de subscripció/contractació dels recursos electrònics, em vaig assabentar que Lawrence Lessig fa un canvi de rumb en la seva dedicació acadèmica.

Aquest americà, professor de Dret, és un dels fundadors i impulsors de la iniciativa Creative Commons i ha estat treballant en l’estudi de les conseqüències de la implementació de les tecnologies de la informació i les comunicacions en la propietat intel·lectual i en com cal que el concepte de dret d’autor evolucioni per mantenir el seu objectiu de promoure el progrés humà.

Les llicències Creative Commons són una resposta intel·ligent des de dins del sistema a la terrible pressió dels grups interessats a mantenir i ampliar la protecció de la propietat intel·lectual més enllà del que és raonable i equilibrat. Tenen la virtud de fer efectiva la voluntat de l’autor respecte a les condicions d’ús de la seva obra donant-les a conèixer de forma adaptada al context tecnològic actual. Ajuden a transformar la norma de “tots els drets reservats”, que imposen les lleis per defecte, en “alguns drets reservats” d’acord amb el desig de l’autor.

Lessig diu que vol orientar els seus esforços dels propers deu anys a l’estudi de la “corrupció” del procés polític, entenent com a tal el fet que “el govern és incapaç d’entendre fets bàsics quan hi ha interessos potents que volen que no els entengui”. “El sistema està tan sotmès a la influència del diner que ni tan sols pot copsar una qüestió tan simple i clara com [la inconveniència de] l’ampliació del termini de protecció del dret d’autor”.

Lessig blog. Required Reading: the next 10 years (19-6-2007)
http://lessig.org/blog/archives/003800.shtml

Les llicències CC: http://cat.creativecommons.org/ i http://es.creativecommons.org/

Per saber-ne més, consulteu els materials preparats per Ignasi Labastida:

Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia (19-10-2006)
5a Sessió web. ‘Com ajuden les llicències Creative Commons l’Administració per fer accessible el coneixement a la societat?

SEDIC blog. La gestión de derechos de autor en el entorno del open access (16-1-2007)

8 Juliol 2007 at 0.24 3 comentaris


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria en Plany
gamoia en Mapa antic de Barcelona

Estadístiques

  • 30.883
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing