ELAG 2007: desconcert 2.0

10 Mai 2007 at 0.39 11 comentaris

Primer dia de l’ELAG. Rebuda i conferències generals a l’aula magna de la UB, a la plaça Universitat de Barcelona. Retrobo un edifici on hi havia passat força hores de la meva joventut. I companys i amics d’aventures diverses. I nous companys d’aventures digitals.

Estic apuntada al taller de Biblioteca 2.0. És un dels més nombrosos amb participants procedents d’una gran diversitat de països: Espanya, Noruega, Suècia, Finlàndia, Bèlgica, Eslovènia, Estats Units, Itàlia, Letònia, Suïssa. L’anglès que s’hi parla adquireix, doncs, una enorme diversitat de tons i accents. El moderador és Ole Husby, responsable tècnic de BIBSYS, el sistema d’automatització de biblioteques noruec. Ole és un dels habituals de l’ELAG, coneix a tot els membres del grup des de fa anys i ens diu que ell va proposar el tema de la Biblioteca 2.0. Farà poc més d’un mes ens va anunciar la creació d’un bloc de treball que podeu consultar fins que s’acabi la trobada a http://ws5e.wordpress.com/

A l’hora de les presentacions resulta que el grup consisteix en una barreja d’informàtics i de bibliotecaris. Els informàtics pretenen que els diguem quines de les novetats 2.0 ens interessen per implementar-les i vendre-nos-les i els bibliotecaris volem que ens expliquin quines novetats hi ha i perquè serveixen. Mitjana d’edat massa elevada per entendre gaire què passa. D’interès molt, perquè tothom constata que el món ens ha canviat, que els usuaris no vénen com abans i que hem de prendre mesures. En quin sentit? Aquí se centra la discussió que continuarà demà.

Mirem videos i ens connectem a LibraryThing, a WorldCat Identities i OCLC FictionFinder (tots amb els seus núvols d’etiquetes que queden molt decoratius). No podem entrar a SecondLife però Ole ha portat un video enregistrat per un company seu que hi té compte. Mirem uns ninotets bellugant-se, volant, creant un avió. Jo no entenc el sentit d’això. Ningú sap dir què hi faria una biblioteca en aquest “espai virtual”. Sembla que no és el millor lloc per llegir, ni tan sols virtualment. Després mirem alguns complements: zotero d’OCLC, un plug-in de cerca per NELLI.

L’encàrrec que tenim: definir la Biblioteca 2.0 i dir si la necessitem, què ens cal exactament i per fer què.

El complirem?

Entry filed under: Biblioteques. Tags: .

Els usuaris que vénen ELAG 2007: Pèrdua del monopoli

11 comentaris Add your own

  • 1. Daniel  |  8 Març 2008 a les 16.47

    Sembla un peix que es mossega la cua entre bibliotecaris i informàtics…

    Publicat per Daniel – 10 Mai 2007, 09:09

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 2. dErsu_  |  8 Març 2008 a les 16.48

    Esperem que no, esperem que no.

    Publicat per dErsu_ – 10 Mai 2007, 09:13

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 3. gamoia  |  8 Març 2008 a les 16.50

    @Daniel – Hi ha una situació de canvi i d’incertesa molt gran. Fins ara les empreses de sistemes d’automatització de biblioteques tenien un mercat ben acotat. Ara, no se sap qui és qui i sobretot qui serà qui dins de, posem, 5 anys.

    @dErsu_ – Benvingut siguis si t’interessa aquesta temàtica tan allunyada de la teva.

    @tots – Trobareu el resultat de la reflexió del taller en el bloc esmentat i concretament en aquesta presentació:
    http://ws5e.files.wordpress.com/2007/05/unfinished.ppt

    Publicat per gamoia – 12 Mai 2007, 14:05

    Respon
  • 4. Mina  |  8 Març 2008 a les 16.51

    Per descomptat, també ha arribat la matraca a les jornades de FESABID. N’hi va haver un que va presentar la seva biblioteca, va ensenyar el formulari de contacte amb als usuaris com a exemple de biblioteca 2.0, i va dir que feien el que podien amb les consultes. Em van fer venir ganes d’anar a despertar Otlet, Naudé i Cal·límac per donar-los la gran notícia de que van ser 2.0.

    AU VA. Això són les 23 Things que circulen de fa setmanes/mesos. En qualsevol cas, si serveix per donar el crit d’alerta perquè la gran majoria de la professió no es quedi despenjada, em sembla bé. Ara, picaria més amunt i aniria a la qüestió xml i ontologies de pet.

    Publicat per Mina – 13 Mai 2007, 15:17

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 5. gamoia  |  8 Març 2008 a les 16.52

    Per les qüestions més tècniques, ens haurem de refiar de vosaltres, els joves. Ara, res d’espantar-nos que també podem aportar.
    De moment intentaré entendre el vostre llenguatge. Amb tota humilitat. I gràcies per la visita i la conversa. Tot és començar🙂

    Publicat per gamoia – 13 Mai 2007, 20:01

    Respon
  • 6. Mina  |  8 Març 2008 a les 16.53

    Un aclariment: no tan jove, que vaig néixer a la primera meitat dels 70.
    Des del meu punt de vista: és que Otlet, Naudé i Cal·límac realment van practicar això tan malanomenat 2.0. Veiam: un catàleg es pot fer més cooperativament, amb tags i comentaris, però ara en parlem perquè els encapçalaments de matèria no compleixen tan bé la seva funció com abans; això no vol dir que els catàlegs no s’hagin creat sempre partint de l’ull de qui busca. Al capdavall, hem estat i crec qe seguirem sent intermediaris entre el lector i el llibre (o el document que sigui).
    Els serveis de referència sempre han estat 2.0 (la famosa entrevista amb l’usuari), siguin per xat o cara a cara (i he de dir que prefereixo el cara a cara: sempre en treus moltíssima més informació i context.
    L’únic que passa és que ara hi ha unes eines a l’abast, i la possibilitat de fabricar-ne. I la tècnica s’aprèn només amb ganes: els fonaments de la professió segueixen sent la seva base, i com a tal el més important.
    L’expressió 2.0 és el que em sembla desafortunat, encara que ja sembli irreversible. És una etiqueta que no es refereix a cap concepte exclusiu d’ara, i assignada frívolament.
    Que segueixi la conversa,🙂

    Publicat per Mina – 13 Mai 2007, 21:40

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 7. gamoia  |  8 Març 2008 a les 16.56

    Ui, ui! Potser sí que ets granadeta!
    Pel que fa al catàleg, et diré que el vàrem automatitzar tal qual, de les fitxes de cartolina al registre de l’ordinador. En cap moment ens vam aturar a repensar-lo. Ja, prou de feina teníem! Però això ha tingut conseqüències. Faig les bibliografies recomanades i jo mateixa m’esgarrifo. Com podem pretendre hores d’ara que els nanos busquin entrades del tipus: “ordinadors immersos, sistemes d'”? Era perfecte per ordenar les fitxes alfabèticament però… per buscar en una base de dades?

    Publicat per gamoia – 13 Mai 2007, 22:02

    Respon
  • 8. gamoia  |  8 Març 2008 a les 16.57

    Mina, he trobat molt encertada la frase final de la presentació del Dídac Margaix a Fesabid. Potser ja hi vas assistir i ens en podràs explicar les teves impressions.
    La frase diu: “En los OPACs hemos de pasar del Despotismo ilustrado (Todo para el usuario, pero sin el usuario) a la Democracia participativa (los usuarios forman parte del proceso)”.
    DosPuntoCero. El OPAC Social (12-5-2007)

    Publicat per gamoia – 14 Mai 2007, 00:28

    Respon
  • 9. Mina  |  8 Març 2008 a les 16.59

    No, no vaig anar a lo d’en Dídac😦, a aquella hora: era una altra sala, a la sessió de “Present i futur de l’OAI” que moderava en Tomàs Baiget. Normalment vaig a taules rodones més que a comunicacions, que ja llegeixo de les actes (a la teva disposició si les vols consultar).

    Publicaré les meves impressions d’aquí a uns dies (una setmaneta), quan tota la informació hagi fet una mica de pòsit. I aleshores espero que els fils rss ja siguin actius a la pàgina, i els enllaços permanents també😉

    Publicat per Mina – 15 Mai 2007, 11:23

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 10. Dídac  |  8 Març 2008 a les 17.03

    Uiss, disculpeu la tardança en participar, encara estic revisant materials i tot plegat vaig una mica de cap.

    En primer lloc, estic content de que us agrade la frase, em feia una mica de “palo” posar-la, és molt lapidària i podia resultar pedant.

    Respecte als processos de referència i 2.0… efectivament, posar un formulari i dir que és un servei 2.0 pot resultar una mica… agosarat? Perquè té igual, als fets relatats es parla d’un procés on és l’usuari qui té una demanda i el bibliotecari qui respon. Res de nou. En la meua opinió un servei 2.0 seria que la pregunta no fou formulada al bibliotecari, si no a una comunitat (=un fòrum) on pot respondre un bibliotecari o un usuari. Ja no estem parlant de com fer un procés de consulta-resposta, estem parlant del fet de reconèixer que un usuari pot respondre a un altre usuari igual de bé com un bibliotecari ¿penseu que això tampoc és nou?

    En alguna experiència docent he vist com alumnes responen a altres alumnes, ¿per què no a la biblioteca?

    I si, el terme 2.0 s’aplica amb molta alegria (és la moda)

    I jo també sóc de la primera meitat dels 70 i els alumnes em parlen de vosté

    Publicat per Dídac – 25 Mai 2007, 00:24

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 11. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.10

    Els usuaris sempre s’han ajudat entre ells. Recordeu l’ús de les separates? És nou que el bibliotecari estigui en el mateix terreny de joc que l’usuari, que sigui rebatut en públic, que participi activament com a membre de l’equip en un pla d’igualtat. És totalment nou. Sempre hem estat darrere un taulell, encara que fos virtual. Oferint i esperant. No pas participant.

    Potser el cas del documentalista era diferent. Però la bibliotecària, de participar, molt poc. I de deixar intervenir en el seu terreny, encara menys.

    PS Està bé, no tornaré a tractar-vos de joves, ja sou grans! Però us guanyo d’uns quinze anys😛

    Publicat per gamoia – 25 Mai 2007, 23:51

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,283

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: