Confiança

1 Mai 2007 at 19.36 11 comentaris

La propera setmana hi haurà una trobada de l’ELAG a Barcelona. Es tracta d’un grup de bibliotecaris europeus amb responsabilitats sobre el desenvolupament dels sistemes informàtics de llurs biblioteques i consorcis.

Creat el 1976, el seu nom desenvolupat “Grup europeu d’automatització de biblioteques” indica els seus orígens. Cada any organitza una reunió en un país diferent, durant la qual es posen en comú informes sobre l’evolució en cadascun d’ells i s’aprofita per treballar en grup amb d’altres professionals sobre les tendències tecnològiques del moment. Enguany, no podia ser d’altra manera, el tema central és la Biblioteca 2.0.

Arrel d’un parell d’apunts en els blocs Library 2.0 i LibrarianInBlack estic donant voltes al sentit de la confiança en la implantació d’aquest entorn que anomenem 2.0 dins la biblioteca. Confiança en l’usuari? És un concepte realment innovador.

Què tenim fins ara? Control, control i més control:

  • De l’ús del préstec, amb recursos importants destinats a reclamar el “patrimoni” quan no és tornat a l’hora.
  • Del comportament de l’usuari per tal de mantenir la convivència en l’espai comú biblioteca.
  • De l’ús dels ordinadors, tant sobre el temps com sobre les aplicacions.
  • De l’ús dels materials digitals, per raons de drets d’autor però no únicament.

I tota aquesta cultura del control i de la vigilància que tenim molt imbuïda, se’ns està dient des d’algun sector que l’hauríem de canviar per gairebé una actitud contrària. És a dir, que hem de confiar en l’usuari i deixar-lo:

  • Fer comentaris i crítiques en públic i per escrit (en els catàlegs, en els dipòsits digitals, en els blocs, en els wikis…)
  • Reutilitzar lliurement el material que se li ofereix i també les aplicacions (poseu aquí sigles variades com mashups, widgets, ajax, api, etc)
  • Aportar continguts lliurement (posar al seu abast plataformes on crear les pròpies xarxes socials, on dipositar els seus treballs…)

Perdoneu, però això és un canvi revolucionari. Un canvi que la majoria dels nostres usuaris habituals encara no reclama ni espera. I demanar a la meva generació (al voltant dels 50 anys) que l’apliquem, diria que és una mica massa. Amb les excepcions que calguin, és clar.

ELAG 2007: http://elag2007.upf.edu/

Library 2.0. Radical Trust – Of Ourselves (26-4-2007)
http://liblogs.albany.edu/library20/2007/04/radical_trust_of_ourselves.html

LibrarianInBlack.net. Teens are not as dumb as you think they are (25-4-2007)
http://librarianinblack.typepad.com/librarianinblack/2007/04/teens_are_not_a.html

Anuncis

Entry filed under: Biblioteques.

Internacionalització Els usuaris que vénen

11 comentaris Add your own

  • 1. Ferran  |  8 Març 2008 a les 17.41

    No crec que el canvi impliqui renunciar a alguns aspectes del control; una cosa és implicar l’usuari en el canvi, i una altra que pugui fer el que vulgui a la biblioteca i amb el material de la biblioteca. Els usuaris de les biblioteques haurien de ser conscients que no només tenen drets, sinó també deures. Amb això no vull dir que no estigui d’acord, amb aquest canvi, però com bé dius, ni uns ni altres no hi estem preparats.

    Per cert, hi seràs, a la trobada? Jo correré per allà.

    Publicat per Ferran – 01 Mai 2007, 20:49

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 2. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.42

    Si l’usuari no percep clarament la confiança, no hi ha participació.
    Pensa, per exemple, en la possibilitat d’obrir comentaris referits als treballs dels professors, o als exàmens que posen, o fins i tot als programes de curs. Comentaris que puguin ser anònims. Tot controlant que no apareguin insults, ni similars, però sense fer censura. Tu ho veus viable? Els professors ho podrien admetre ara mateix?

    Ja t’he vist apuntat, ja. Sí que hi seré.

    Publicat per gamoia – 01 Mai 2007, 21:33

    Resposta
  • 3. Ferran  |  8 Març 2008 a les 17.43

    A la UB hi ha aquesta possibilitat als fòrums del dossiers, però no s’utilitza gaire per això, s’utilitzen més aviat per al seguiment de les assignatures. De la mateixa manera, els comentaris dels blocs de les biblioteques de la UB reben molt pocs comentaris. Una altra cosa és si els professors ho acceptarien o no; ara per ara, crec que més aviat no ho acceptarien.

    Però, insisteixo, una cosa és que l’usuari percebi que hi confiem i una altra que cregui que pot el que vulgui. Més aviat crec que hi hauria d’haver un equilibri entre les dues actituds que esmentaves: afavorir la participació dels usuaris, generar confiança, i alhora mantenir el control (o un cert control) sobre alguns aspectes.

    Publicat per Ferran – 02 Mai 2007, 11:16

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 4. Serka  |  8 Març 2008 a les 17.44

    A la UAB hem fet una nova instal·lació de programari al nostre Dipòsit Digital de Documents DDD (http://ddd.uab.cat) que permet introduir ressenyes i comentaris. L’autor queda identificat públicament amb un àlies però internament amb la seva adreça de correu.

    Tots els comentaris passaran un filtre i s’establiran unes petites normes sobre el que estarà permés i el que no (actualment en elaboració).

    No crec que hi hagi molta gent que els utilitzi, ara per ara. Veurem si el tema de la censura ens portarà problemes…

    Algú ha de provar d’incloure aquestes novetats en les nostres biblioteques, encara que sigui per dir que no és el moment o que no hi estem preparats (nosaltres o els nostres professors, com deia Gamoia).

    Publicat per Serka – 03 Mai 2007, 14:59

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 5. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.45

    La participació, a més de confiança, requereix un benefici individual pel qui la practica. Així funcionen les plataformes d’èxit.

    Obro un compte i aporto dades perquè m’és útil a mi. I tot fent-ho pot ser que algú altre se’n beneficiï. Però això no és l’objectiu real. L’únic objectiu és el meu propi benefici. Faig comentaris per comunicar-me amb el meu grup, no pas per satisfer als bibliotecaris, ni per comunicar-me amb ells (quin rotllo).

    Hem d’entendre aquest mecanisme per poder avaluar correctament l’èxit o el fracàs dels serveis que implantem. Evidentment no cal que tots els nostres serveis siguin un èxit massiu de participació. Però potser també ens caldria revisar l’adequació d’alguns indicadors quantitatius.

    Publicat per gamoia – 04 Mai 2007, 00:43

    Resposta
  • 6. Serka  |  8 Març 2008 a les 17.45

    Ho sento però no se si t’acabo d’entendre. Tu dius que ‘aporto dades perquè m’és útil a mi’ i en canvi hi ha webs plens de gent que recomana o critica un restaurant, un hotel o una obra de teatre. En realitat és tot qüestió de confiança, confien en que l’altra gent farà el mateix i ells se’n podran beneficiar.

    No es tracta de que es comuniquin ‘amb la biblioteca’ sinó entre ells, però estic d’acord en que l’objectiu no ha de ser aconseguir un èxit massiu.

    Publicat per Serka – 04 Mai 2007, 12:20

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 7. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.46

    Jo diria que els comentaris es generen si hi ha algun grup amb qui compartir interessos. Però quan proliferen els punts on es pot participar, i el temps humà és limitat, per quin motiu un usuari hauria de dedicar aquest temps preciós a deixar comentaris en el catàleg, el bloc o el web de la biblioteca? Només si prèviament s’hi ha format un grup en el qual es vol integrar. Per aquest motiu resulta molt important trobar el nucli inicial apropiat, o l’individu capaç de comunicar prou atractivament com per generar interacció. No és gens facil, no. Al cap i a la fi no som pas periodistes nosaltres!

    Publicat per gamoia – 04 Mai 2007, 23:21

    Resposta
  • 8. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.47

    Serka, quan deia “aporto dades perquè m’és útil a mi” pensava en plataformes com del.icio.us, flickr o youtube que serveixen per gestionar materials propis – enllaços, fotos o videos – i alhora són una font fantàstica d’informació, avaluada i comentada, gràcies a compartir totes les tries individuals.

    Publicat per gamoia – 04 Mai 2007, 23:29

    Resposta
  • 9. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.47

    En Dídac Margaix ja va parlar d’aquest tema en un apunt recent:
    ¿Quién puede escribir un comentario?

    Publicat per gamoia – 05 Mai 2007, 00:07

    Resposta
  • 10. Dídac  |  8 Març 2008 a les 17.48

    Caram! Interessant debat.

    Crec que ambdues teniu raó. Per una banda és cert que hi ha certa “generositat” per part de la gent, en cas contrari… per què li estem dedicant temps a debatir-ho? Però els serveis amb més èxit són aquells que solucionen problemes i cobreixen necessitats ¿per què és un èxit del.icio.us? Pel desig de compartir ? O per la necessitat de recuperar els enllaços? Per tant els serveis que oferim han de combinar ambdues idees. ¿Hem de plantejar-nos les funcionalitats 2.0 com una qüestió de necessitat i transparència o amb una relació cost-usuaris?

    La confiança no ha de ser anarquia i la censura és quan s’elimina el missatge per que no “ens convé”, quan s’elimina perquè no és apropiat conforme a unes normes preestablertes, no crec que es lesione cap dret.

    I per favor, conteu-nos l’ELAG. Segur que us trobarem a faltar al Fesabid.

    Publicat per Dídac – 05 Mai 2007, 20:44

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 11. gamoia  |  8 Març 2008 a les 17.49

    Jo diria que bona part de les funcionalitats 2.0 seran un requeriment dels usuaris d’aquí poc temps. Respecte a les formes d’avaluació del rendiment dels nostres serveis, s’han d’anar adaptant ràpidament. Abans. amb les xifres del préstec ja estàvem justificats. Ara, amb això no n’hi ha prou. Però quan es posen en marxa serveis nous sembla que hauríem d’obtenir xifres espectaculars i molt sovint aquestes expectatives no són realistes.

    Ja pots comptar amb notícies de l’ELAG. I a veure què ens explicaràs de Fesabid. Quina meravella això d’Internet 🙂

    Publicat per gamoia – 05 Mai 2007, 23:36

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,488

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: