Endevinalla: 5 veritats i 5 mentides

20 gener 2007 at 0.39 14 comentaris

Com que ve d’en Dani no puc defugir la invitació. Aquí teniu doncs les cinc veritats i les cinc mentides sobre la meva vida per si a algú li ve de gust de passar una estona endevinant-les. D’acord amb la meva foto i la meva edat, us faig una capbussada cap al temps passat.

1. La meva mare era bibliotecària.

2. El meu pare era cabaler.

3. A casa em deien gansa per la meva lentitud.

4. Vaig festejar cinc anys abans de casar-me per l’Església.

5. Vaig sortir en una foto al diari l’any 1972.

6. Durant el primer any d’escola, els dissabtes em posaven una banda com a premi.

7. A l’escola era apreciada pels meus acudits de ciclistes.

8. Vaig aprendre a escriure en català a l’escola.

9. A la meva escola hi havia una biblioteca.

10. Les bibliotecàries em feien por.

Diria que un joc d’aquests és com el bateig d’un blocaire com cal. Ara sento que ja formo part de la comunitat🙂 . Tanmateix no m’atreveixo a passar el guant a ningú. Qualsevol que s’hi engresqui el pot recollir. Potser l’Albert? Sense compromís, eh!

Entry filed under: General. Tags: .

Resistència i flexibilitat PMF de propietat intel·lectual

14 comentaris Add your own

  • 1. Dani  |  12 Març 2008 a les 0.30

    Veritat: 1, 4, 5, 9, 10
    Mentida: 2, 3, 6, 7, 8

    Publicat per Dani – 22 Gen 2007, 08:39

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 2. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.31

    Fred, fred! N’has encertat dues, Dani. T’ajudo una mica, va. La 10 és veritat.😉
    És que era tan solemne una biblioteca, abans. I la bibliotecària era la guardiana del temple, per una criatura tímida com jo.

    Publicat per gamoia – 22 Gen 2007, 20:13

    Respon
  • 3. Javier  |  12 Març 2008 a les 0.32

    V: 2, 4, 5, 6, 9
    M: 1, 3, 7, 8, 10

    Publicat per Javier – 22 Gen 2007, 21:37

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 4. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.32

    Això va millorant. N’has encertat tres, Javier.
    Veig que ha quedat ben clar que els acudits de ciclistes a l’escola no fan per mi. Teniu tota la raó!

    Publicat per gamoia – 23 Gen 2007, 00:08

    Respon
  • 5. Jaume Julià  |  12 Març 2008 a les 0.33

    Per mi les falses són: 1,7,8,9,10
    És impossible ser famós fent acudits de ciclistes!!!

    Publicat per Jaume Julià – 23 Gen 2007, 11:01

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 6. Jaume Julià  |  12 Març 2008 a les 0.34

    Per a mi les falses són::
    1,7,8,9,10. Acudits de ciclistes? Molt bona, sí senyora…
    PS: Espero no posar per duplicat aquest missatge. La connexió es torna loca amb el teu bloc, es veu que tenen feeling, jeje.

    Publicat per Jaume Julià – 23 Gen 2007, 11:06

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 7. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.35

    Molt bona deducció, Jaume. N’has encertat quatre i la 10, que és veritat, l’has fallat per no llegir els comentaris anteriors.
    Ni vaig poder aprendre català a l’escola, ni aquesta tenia cap biblioteca; eren temps foscos per a la cultura.
    Vaig aprendre a escriure català en una associació de veïns d’un barri de Barcelona. Als anys 70 molta gent sentia la necessitat d’assolir el domini de la pròpia llengua que li havia estat negat. Penseu que les cartes i les postals familiars s’escrivien en castellà perquè érem analfabets en català. I bona part d’aquesta generació ho continua essent.
    Biblioteques a l’escola? Si encara les estem reivindicant! Eren un luxe només a l’abast de les escoles de rics.

    Publicat per gamoia – 23 Gen 2007, 22:23

    Respon
  • 8. Jaume Julià  |  12 Març 2008 a les 0.36

    Es que mirar els comentaris abans de contestar m´ha semblat fer trampes
    Salutacions

    Publicat per Jaume Julià – 24 Gen 2007, 15:58

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 9. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.37

    La veritat és que us he posat un parany difícil d’encertar xD

    Publicat per gamoia – 24 Gen 2007, 20:28

    Respon
  • 10. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.37

    Vaig fent via amb les solucions que el joc s’esllangueix.
    Efectivament la mare no era bibliotecària però el pare sí que era un cabaler. Per si algú no sap què significa aquesta paraula, li diré que es refereix al fill petit d’una casa de pagès. El seu destí habitual era l’emigració cap a la gran ciutat. Ja de ben petit al pare el varen posar d’aprenent en el negoci d’un familiar. I un cop fadrí i casat de poc, inicià la seva pròpia aventura barcelonina amb el breu dot i un bon deute. Era l’any 1946, dura postguerra.

    Publicat per gamoia – 25 Gen 2007, 23:51

    Respon
  • 11. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.38

    Torno enrere perquè és injust parlar del pare i despatxar la mare sense cap comentari. No era bibliotecària, no. La mare forma part dels milions de dones que, a més de portar la casa, treballen en el negoci familiar ocupant el lloc d’un assalariat i, molt més enllà, el d’un soci sense condicions i sense possibilitat de donar-se de baixa. No va cotitzar mai a la Seguretat Social i no té pensió pública. Però va participar molt activament en l’economia productiva.

    Publicat per gamoia – 27 Gen 2007, 12:08

    Respon
  • 12. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.39

    Doncs sí, els dissabtes tornava de l’escola amb una gran banda creuada sobre la bata, tota xiroia pels meus èxits en l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i els comptes més bàsics. I seia a primera fila com a recompensa per ser una bona alumna. Sort que a casa era la petita i els germans grans s’encarregaren de fer-me una bona cura d’humilitat que si no…

    Publicat per gamoia – 28 Gen 2007, 19:57

    Respon
  • 13. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.40

    Paciència que tot arriba… i tot acaba😉
    Potser alguns esteu intrigats per la foto al diari . Sí? Doncs sí, és veritat. Vaig participar en un concurs nacional de redacció organitzat per la Coca-Cola. Vaig treure un minúscul segon premi “provincial” consistent en un transistor i una bossa de plàstic vermella de l’empresa. I vaig poder escoltar La Trinca en directe. Je, je. Us deixo la prova gràfica d’en Jorge Soteras a l’Àlbum.

    Publicat per gamoia – 29 Gen 2007, 23:36

    Respon
  • 14. gamoia  |  12 Març 2008 a les 0.40

    Avui poso punt i final. El parany es troba en el número 4 perquè mai no m’he casat per l’Església tot i tenir una edat. I respecte a l’expressió “gansa” és l’equivalent de “gamoia” i era un retret molt frequent que em feien de petita; he de reconèixer que ben merescut, ai las!

    Publicat per gamoia – 30 Gen 2007, 23:24

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,283

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: