Les biblioteques, bé?

Dimecres passat, l’articulista de l’Avui, Carles Capdevila, afirmava que es parla poc de les biblioteques públiques perquè funcionen i es feia ressò de l’admirable evolució que han fet en els darrers anys:

“…hi ha una generació que no les vam poder disfrutar de petits, quan les biblioteques eren poques i eren fosques, i no modernes i lluminoses com ara…”.

Té raó i és d’agrair la seva constatació positiva i elogiosa des d’una tribuna pública. Les biblioteques populars en el nostre país han canviat radicalment. S’han modernitzat tant en espais com en fons i en serveis i, a més a més, se n’han obert força de noves. Són lluny els temps en què les Caixes suplien en part les mancances de l’Administració en aquest àmbit. Cal recordar que anàvem molt endarrerits respecte als països que ens serveixen de model. I aquest retard és el que explica les diferències actuals en les tendències quan ens comparem amb ells.

Com que estem a finals d’any i els diaris ens omplen de xifres i balanços, m’he permès fer una petita indagació per intentar ratificar la percepció de satisfacció del nostre usuari.

Miro a l’Idescat i l’últim informe estadístic dedicat específicament a les biblioteques correspon a l’any 2004. Indica l’existència de 835 biblioteques a Catalunya i que toquem a 3 llibres per habitant després d’haver expurgat una mica els fons antics. Més de la meitat de les biblioteques existents han iniciat la seva activitat després de 1980.

Segons l’INE i també pel que fa a l’any 2004, a Espanya hi ha 6.585 biblioteques i també toquen 3 llibres per habitant de mitjana.

Aquestes xifres fan referència al total de llibres i de biblioteques sense distinció per tipologies, de manera que s’inclouen aquelles que reben el dipòsit legal, les universitàries i les especialitzades juntament amb les públiques.

Provo doncs d’afinar una mica més i em faig el meu propi quadre basat en les dades de l’INE i l’Idescat. Per altres comunitats autònomes m’he de refiar d’informes que trobo en el portal de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez dedicat a les biblioteques públiques on també localitzo informació interessant del Projecte Tibidabo que compara les biblioteques públiques de la ciutat i de la província de Barcelona amb d’altres ciutats i regions similars d’Espanya i d’Europa. Finalment afegeixo dades del Regne Unit i vet aquí una petita mostra dels resultats:

Comunitat                        Llibres/habitant Préstecs llibres/habitant
Espanya-públiques                       1,16                                0,65
UK-públiques                                1,80                                5,50

Navarra-públiques                       2,44                               1,52
Catalunya-públiques                    1,17                                0,96
Múrcia-públiques                         0,76                                0,47

Llegint l’informe del Regne Unit, resulta que deu anys abans, el préstec era de 9,2 llibres/habitant, és a dir que en aquest període ha disminuït en un 40%. La biblioteca pública s’està transformant en un centre cívic i se salva d’una davallada espectacular gràcies als serveis d’Internet gratuïts i als materials audiovisuals. S’obre més hores al públic però es tanquen punts de servei petits, especialment els bibliobusos.

A casa nostra encara creixem en serveis tradicionals perquè aquests eren molt deficitaris. Però els professionals no podem passar per alt quin és el nou context i ens cal preparar-nos adequadament per a saltar etapes i posar-nos al dia, oferint ja d’entrada els millors serveis de la nova era.

O sigui que, Bon Any 2007 i que agafem molta empenta per treballar de valent.

Carles Capdevila. Les biblioteques, bé. Avui, 27-12-2006
http://paper.avui.cat/article/ultima/42445/biblioteques/be.htm (enllaç actualitzat 3-9-2007)

Quin país! Notícies contradictòries

Avui, es prohibeix l’arrodoniment en les tarifes.

Servimedia. Consumo obligará a las empresas a no poner trabas cuando un cliente quiera darse de baja. El Congreso aprueba la nueva Ley de Protección a los Consumidores, que pondrá fin a algunas prácticas abusivas de las empresas (El País, 21-12-2006)

Avui, els cd i dvd verges, costen més pel cànon que per la fabricació i distribució, fins i tot quan no s’usen per enregistrar cap material protegit per la Llei de Propietat Intel·lectual.

Laia Reventós. Millón y medio de juicios civiles han pagado a la SGAE por grabarse en CD o DVD (CiberPaís, 21-12-2006)

Fernando García. Cerrados por el canon (CiberPaís, 21-12-2006)

Bibliotecàries, a jugar!

Via LibrarianInBlack descobreixo el treball de Helene Blowers de la Biblioteca Pública del Comtat de Charlotte i Mecklenberg als Estats Units en la formació en competències tecnològiques del personal al seu càrrec.

L’última experiència ha estat el Programa Learning 2.0 consistent en 23 exercicis oberts a tothom que permetien descobrir les noves eines d’internet tot divertint-se.

Val la pena donar un cop d’ull al programa, copiar-se’l i adaptar-lo, ja que disposa de llicència CC i també de seguir la filosofia de la creadora a través del seu bloc Librarybytes. Tot plegat una troballa!

PLCMC. Learning 2.0
http://plcmcl2-about.blogspot.com/

Nine Best Practices on Learning 2.0
http://www.librarybytes.com/2006/11/nine-seven-best-practices-on-learning.html

Xifres de l’edició espanyola

Unes quantes dades estadístiques per contextualitzar el debat a l’entorn del projecte de Llei de la lectura, el llibre i les biblioteques (LLLB).

Ministerio de Cultura. Edición Española de Libros en 2005
http://www.mcu.es/libro/plantilla?id=411&area=libro  [Actualització 2-1-2007: enllaç obsolet. El Ministeri ha renovat la seva web i sóc incapaç de localitzar aquest document i, concretament, aquest text. Ho sento.]

“Datos estadísticos más significativos

• La producción editorial ha sufrido un descenso del 1,4% con respecto al año anterior (76.265 libros editados en 2005, frente a los 77.367 del año anterior).
• El nivel de participación de la edición de carácter público es del 11,9% sobre el total de la producción editorial (en 2004 fue del 10,8%).
• Por subsectores de edición, se producen aumentos en: Creación literaria (14,6%) e Infantil y juvenil (11,0%); en cambio se registran descensos en el resto de apartados, siendo superiores al 10% en: Otros (-15,4%) y Libros de texto (-15,3%).
• La edición electrónica aumentó un 9,2% respecto al año anterior.
• El 92,9% de los libros en el año 2005 se editaron en lenguas españolas, destacando, a gran distancia, la edición en castellano (81,6%), seguida de la edición en catalán (12,1%), en gallego (2,6%) y en euskera (2,4%).
• Las traducciones representan el 25,8% de la producción, destacando el inglés (49,1% de la obra traducida). Hay que destacar el importante aumento de los libros traducidos del japonés que ha pasado a ser la séptima lengua más traducida detrás del catalán.
• Las comunidades autónomas de Madrid y Cataluña representan el 69,1% del total de la producción, con una participación muy similar: Madrid, el 35,1%, y Cataluña, el 34,0%. A continuación figuran Andalucía (6,7%) y la Comunidad Valenciana (5,1%).
• Continúa la moderada concentración empresarial: 118 empresas editaron el 41,0% de la producción privada.”

Dades basades principalment en informacions de l’Agència de l’ISBN.

——————————————————

INEbase. Producción editorial de libros.
http://www.ine.es/inebase/cgi/um?M=%2Ft12%2Fp401&O=inebase&N=&L=0

Títols (llibres i fullets)
2000      2001    2002     2003    2004     2005
62.011  62.525  66.780  72.048  60.492  63.551

Exemplars (llibres i fullets) en milers
2000       2001      2002       2003      2004       2005
233.157  218.579  228.590  238.747  213.558  281.005

Dades basades en les informacions del Dipòsit legal.

——————————————————-

Federación de Gremios de Editores de España. El sector editorial español. Datos estadísticos 2001-2004.
http://www.federacioneditores.org/SectorEdit/DatosEstadisticos.asp

23,9% de la facturació del 2004 aportada pel llibre de text no universitari; 7,9% pel llibre científico/tècnic.

Recordem que el projecte LLLB contempla la liberalització del preu del llibre de text no universitari.

Comentari sobre el preu fix del llibre

La protecció de petites llibreries i editors independents és el motiu de la fixació del preu del llibre. Aquesta és la teoria que defensen les associacions d’aquests professionals.

En el nostre sistema econòmic només es permet protegir aquells béns que per si sols no tindrien prou sortida per a fer-los viables com a negoci. És aquest el cas del llibre avui dia? Jo no ho tinc del tot clar. Evidentment no de tots els llibres. Però els editors diuen que els beneficis d’uns – per exemple, els més venuts i els llibres de text -, es reinverteixen i financen les pèrdues dels altres – per exemple, la literatura minoritària i l’assaig especialitzat.

Les llibreries és un cas diferent. Reclamen protecció perquè actuen com a agents culturals de proximitat. Són comerços minoristes i estan amenaçats per les grans i mitjanes superfícies com ho està qualsevol petit comerç. Mereixen aquesta protecció especial? És eficient una protecció especial per a un producte deficitari? Perdó, usar la paraula producte em pot portar algun maldecap. Hi ha altres formes de protecció possibles que no falsegin les coordenades del mercat? Jo no en sé prou per pronunciar-me. Deixem-ho als experts.

Federación de Gremios de Editores de España. Los Editores acogen con satisfacción la nueva Ley de la Lectura, el Libro y las Bibliotecas (3-11-2006)
http://www.federacioneditores.org/News/Noticia_031106.asp

El Llibreter. Una opinió (26-2-2006)
http://llibreter.blogspot.com/2006/02/una-opini.html

Aquest apunt és un comentari que volia fer a Biblio’s però no sé per quin motiu s’ha perdut. Com que no tinc manera d’avisar l’Albert, el faig aquí i espero que el trobarà. El tema és important i valdria la pena debatre’l i sobretot que algú del ram ens il·luminés.