Anar a ca l’usuari

18 Novembre 2006 at 12.35 7 comentaris

“Estaré disposat a anar allà on són els usuaris, incloent els espais físics i virtuals, per a practicar la meva professió” (Manifest del Bibliotecari 2.0).

Aquest punt és essencial en la meva opinió. I no és gens fàcil d’assumir-lo. Hem de plantar-nos a plataformes com del.icio.us, flickr o YouTube? Hem de participar en iniciatives del tipus LibraryThing? Hem de convertir els nostres catàlegs en serveis web tal com proposa la direcció d’OCLC?

Ens deixaran introduir-nos en els campus virtuals? A les aules? Som capaços de participar activament en el procés d’aprenentatge? De mantenir un diàleg obert amb els docents? D’escoltar als alumnes? D’escoltar als diferents grups socials que componen la nostra base d’usuaris potencials? Escoltar i actuar en conseqüència, vull dir.

El cas és que els bibliotecaris no tenim tradició d’anar a buscar els usuaris fora de la biblioteca. Entenem que vindran solets a partir de la promoció que en facin els mestres a les escoles i de les necessitats documentals imposades pel decurs d’investigacions diverses. Només la biblioteca pública té experiència de promoció, alguna realment superba com la campanya de màrqueting del Consorci de Biblioteques de Barcelona.

A la majoria de professionals ens costa Déu i ajuda sortir del racó on estem catalogant o posant metadades o qualsevol altra feina tècnica i trucar a la porta del despatx del professor, engegar un diàleg virtual amb vés a saber qui en una plataforma oberta o prendre’ns seriosament els comentaris, en tots els tons, que alguns usuaris ens regalen en contestar una enquesta.

Avui he llegit que “una escola de direcció d’empreses va començar a impartir màsters en un dels vagons [del tren de Long Island a Nova York] i els executius que volien entraven en aquest vagó i durant l’hora de viatge rebien una classe de creativitat, finances, etc. per aconseguir un màster”(1). Si una escola de negocis és capaç d’anar a impartir classes en un vagó de tren, nosaltres no ens atrevirem a sortir del nostre palau d’ivori a la cerca de l’usuari perdut?

( 1 ) B. Badrinas, “Kotler defensa la innovació per evitar la mort d’empreses“. Avui, 18-11-2006, p. 23

PD. Una frase que em reconforta d’aquest article: “Un treballador creatiu no és un jove que va en monopatí, normalment tenen 40 o 50 anys i duen corbata”. Uf! Per fi algú ens salva de l’arraconament prematur.😀

Entry filed under: Biblioteques. Tags: .

Canvi de domini: bloc.cat Manual parlamentari s. XVII

7 comentaris Add your own

  • 1. Dani  |  14 Març 2008 a les 23.50

    El meu raconet, minúscul i compartit amb altres activitats, resta amagadet del món, i sense masses voluntats de canviar-ho. I parlo del lloc físic, així que ni pensaments d’utilitzar blogs, o serveis d’atenció en línia 24×7, ni res de res… En fi.

    Publicat per Dani – 18 Nov 2006, 18:35

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 2. gamoia  |  14 Març 2008 a les 23.50

    Estem en una etapa de transició. Quan es faci el canvi de generació en els que manen, o estàs al dia o et tancaran la barraqueta. Com a professional jove, molt de compte a no estancar-te.

    Publicat per gamoia – 18 Nov 2006, 19:42

    Respon
  • 3. Dani  |  14 Març 2008 a les 23.51

    Ufff, no no, espero no estancar-me mai. Tot i que no m’agraden massa les corbates, espero tenir 40 o 50 i dur-ne! Senyal que seré un treballador creatiu, no?😉

    Publicat per Dani – 18 Nov 2006, 22:53

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 4. gamoia  |  14 Març 2008 a les 23.52

    Et confesso que, a mi, això de la corbata m’hi sobra. En quedes dispensat.🙂

    Publicat per gamoia – 18 Nov 2006, 23:46

    Respon
  • 5. Dani  |  14 Març 2008 a les 23.53

    Hauria d’anar als despatxos d’arquitectes a fer formació, per exemple en l’ús de l’OPAC? Personalment crec que si i de molt bon grat ho faria, a ensenyar-los totes les possibilitats que els estem oferint, i que la majoria no utilitza en tot el seu potencial.

    Però en alguns casos, faria falta un gran canvi de mentalitat i de concepció del treball, tant per part dels que manen com dels qui rebrien la formació. Jo de bon grat ho faria. La generació tap vs. la generació blog.

    Publicat per Dani – 20 Nov 2006, 09:22

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon
  • 6. gamoia  |  14 Març 2008 a les 23.53

    Un consell, Dani. Si et deixen fer-los formació, no comencis per l’OPAC. Porta’ls els documents al despatx, ajuda’ls a trobar-los en línia. Posa’t en el seu lloc, pensa si voldries aprendre com es cerca en un catàleg per haver-te de desplaçar després.

    Publicat per gamoia – 21 Nov 2006, 20:40

    Respon
  • 7. Daniel  |  14 Març 2008 a les 23.54

    La pena és que no em deixen fer formació, ni tan sols al mateix Col·legi…

    Publicat per Daniel – 21 Nov 2006, 23:40

    [traspassat aquí per gamoia]

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,283

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: