Una mica d’estimació pel bibliotecari

9 Octubre 2006 at 1.53 5 comentaris

Via netbib arribo a un text publicat a la revista nord-americana Chronicle of Higher Education on es parla de les dificultats en l’entesa de bibliotecaris i professors de cara a la formació dels alumnes universitaris en les eines de recerca bibliogràfica: catàlegs, bases de dades, etc.

L’autor aventura alguns motius per a la indiferència dels docents davant les propostes de sessions formatives per part dels bibliotecaris:

  • ignorància dels coneixements que pot aportar el bibliotecari
  • poc entusiasme davant la possibilitat de compartir el control de la classe
  • poca consciència o poca voluntat d’afrontar les mancances dels propis alumnes respecte a les eines de recerca bibliogràfica
  • sentiment de cert abús per haver de cedir el temps de la pròpia classe per a dedicar-lo a habilitats de caire general
  • recança davant el títol “alfabetització informacional” usat pels bibliotecaris

El comentarista de netbib hi afegeix que les bibliotecàries referencistes haurien d’intentar fer-se més “visibles”.

Jo, a més a més, diria que hem de conèixer molt millor als nostres usuaris, que ens hi hem de barrejar una mica més, que hem de millorar la metodologia de la formació, usar un llenguatge més entenedor i eines modernes.

Però potser m’equivoco i aquí no en patim d’aquest problema. Què us sembla?

Todd Gilman, “Show your librarian some love”. Chronicle of Higher Education, 3-10-2006
http://chronicle.com/jobs/news/2006/10/2006100301c/careers.html

Anuncis

Entry filed under: Biblioteques.

Celebració a les biblioteques UAB Hemeroteques obertes

5 comentaris Add your own

  • 1. Daniel  |  15 Març 2008 a les 17.43

    Uff… no només són els professors universitaris els qui estimen poc els bibliotecaris. A vegades hi ha arquitectes (no tots, ni molt menys) que també ens haurien d’estimar una miqueta més.

    Publicat per Daniel – 09 Oct 2006, 08:48

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 2. Ferran  |  15 Març 2008 a les 17.44

    El Daniel ha posat el dit a la llaga…

    Tornant al tema del post, és cert que hi ha una certa desconfiança o desconeixement d’allò que els bibliotecaris podem oferir als docents. Però es van fent passes endavant, i els CRAI poden ser un exemple de col·laboració i, perquè no, un mitjà per donar-nos a conèixer.

    Publicat per Ferran – 09 Oct 2006, 12:16

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 3. Daniel  |  15 Març 2008 a les 17.45

    Uff… potser ha quedat una mica fort, no? Bé, me referia a que no només els professors universitaris mantenen una “relació peculiar” amb els bibliotecaris. D’altres professions, d’altres professionals, també mantenen aquesta “relació”. I com “a la viña del señor”, per descomptat hi ha de tot: he conegut arquitectes fantàstics que valoren al 100% la nostra professió, en veueun la seva utilitat per al seu treball diari, i saben perfectament què els podem aportar, quins beneficis en poden esperar de la nostra feina. No volia resultar massa negatiu!! 🙂

    Publicat per Daniel – 09 Oct 2006, 13:07

    [traspassat aquí per gamoia]

    Resposta
  • 4. gamoia  |  15 Març 2008 a les 17.46

    Els docents actualment s’enfronten al repte de reciclar-se en TI per fer-se entendre de la generació de nadius digitals. Nosaltres podem ser un bon ajut i guanyar-nos la seva confiança o podem quedar relegats a la “biblioteca-museu de paper”.
    Per sortir-ne reforçats ens cal un esforç de formació pròpia que no sé si és possible d’assolir. O deixar el camí lliure als joves abans no sigui massa tard… Perdoneu, però aquesta solució no m’agrada. Suposo que ho enteneu. Encara no em vull jubilar.
    Com fer lligams amb els docents? Escoltar-los molt més del que ho fem. Voler entendre els reptes que se’ls plantegen. Anticipar solucions per a problemes de gestió d’informació. Col·laborar amb altres serveis, unitats, etc de l’administració universitària. Fer aliances. No creure’s superior ni incomprès. Tots estem aprenent.
    Ser molt flexibles. Ser ràpids.
    Ah! que fàcils que són les paraules i que difícil que és transformar-les en fets!

    Publicat per gamoia – 09 Oct 2006, 21:49

    Resposta
  • 5. gamoia  |  15 Març 2008 a les 17.46

    La meva petita experiència com a docent em diu que la biblioteca sol ser massa rígida en les normatives i que el bibliotecari acaba convertit en el guardià i el prohibidor en nom d’un suposat bé comú. I aquest de vegades és absolutament incert perquè hi ha materials que només són de profit per aquell a qui li neguem.
    I amb els materials digitals ens pot passar el mateix. Guardians de l’accés autoritzat en nom de les editorials. Imposem vies d’ús per arreplegar estadístiques. Amaguem urls per… per què exactament?
    Que lluny que som de la biblioteca 2.0!

    Publicat per gamoia – 10 Oct 2006, 00:31

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria on Plany
gamoia on Mapa antic de Barcelona

Eines de xarxa

Estadístiques

  • 29,538

Origen de les visites

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing


%d bloggers like this: