Aparadors

22 gener 2006 at 20.06 3 comentaris

Us heu fixat en els grans finestrals de molts dels nous edificis de biblioteques? Els arquitectes volen deixar entrar la llum i fer visible l’activitat de l’interior. Això converteix la sala o les sales en aparadors, no de llibres, que és la nostra “mercaderia” sinó d’usuaris en ple treball, els nostres “clients”.

Com que a més a més no ens deixen posar cortines, encara que no hi hagi cap mena de protecció contra el sol, fins que l’edifici en qüestió no ha sortit publicat a totes les revistes d’arquitectura, ens trobem amb un fenòmen que no sé si algú ja ha estudiat: que l’adjudicació d’aquests espais “aparadors” a determinat tipus d’usuari pot tenir un efecte tant encoratjador com dissuasori per a d’altres.

Un exemple per no quedar tan críptica: una dona gran que cada dia va a passeig i seu als bancs de la plaça del davant de la biblioteca. A través del magnífic finestral de la sala principal observa que dins hi ha afluència de gent jove, però no veu pràcticament cap home ni dona vells. Està convençuda que aquell servei no és per a ella, que s’hi trobaria estranya.

La mateixa dona veuria des del carrer que la sala de revistes de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona està plena a vessar de gent gran. Potser si visqués aquí s’animaria a entrar-hi perquè si la companya
de l’esplai hi fos…

Biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola del Vallès
http://www.diba.es/agda/biblioteques/Biblioview.asp?Bib=2332

Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (A través de bauen)
http://www.arqa.com/informacion.cfm/n.6703.s.6.cfm

3 comentaris Add your own

1. Dani | 16 Març 2008 a les 16.38

Penso que els aparadors són bons, atrauen la gent. Fan encuriosir la gent: Què hi haurà allà dins??? Fan que s’apropin. No penso que sigui dolent “ensenyar” més els usuaris, els clients, que no pas els llibres, la mercaderia. Personalment ho prefereixo així. Les biblioteques no deixen de ser espais socials, sociables i socialitzadors. Per tant, com les tendències més actuals de centrar el nostre treball en l’usuari, l’arquitectura de biblioteques també ha fet seva aquesta tendència.

Publicat per Dani – 23 Gen 2006, 18:14

[traspassat aquí per gamoia]
Resposta
2. gamoia | 16 Març 2008 a les 16.39

Això ens obliga a pensar molt bé a qui destinem els espais “aparador” perquè, potser sense ser-ne gaire conscients, estem llançant un missatge excloent per a una part dels nostres usuaris potencials. Qui veu a través de la façana de vidre un munt de canalla estudiant i no pertany a aquest grup, pot deduir fàcilment que allí no hi ha d’anar a fer res.
Un aparador sempre és molt important i els comerciants ho saben prou bé. Dels bibliotecaris, no n’estic tan segura.

Publicat per gamoia – 24 Gen 2006, 00:15
Resposta
3. Ferran | 16 Març 2008 a les 16.40

La Biblioteca Miquel Llongueras, a Les Corts, té una finestra que dóna a la secció de revistes, i des de fora es veu el tipus de gent que hi ha. Molt millor això que biblioteques gairebé tancades del tot, com la de Can Rosés, on gairebé no es veu què hi ha a dins, cosa que pot tenir un efecte dissuasori.

Publicat per Ferran – 24 Gen 2006, 12:44

[traspassat aquí per gamoia]
Resposta