Archive for gener, 2006

Aparadors

Us heu fixat en els grans finestrals de molts dels nous edificis de biblioteques? Els arquitectes volen deixar entrar la llum i fer visible l’activitat de l’interior. Això converteix la sala o les sales en aparadors, no de llibres, que és la nostra “mercaderia” sinó d’usuaris en ple treball, els nostres “clients”.

Com que a més a més no ens deixen posar cortines, encara que no hi hagi cap mena de protecció contra el sol, fins que l’edifici en qüestió no ha sortit publicat a totes les revistes d’arquitectura, ens trobem amb un fenòmen que no sé si algú ja ha estudiat: que l’adjudicació d’aquests espais “aparadors” a determinat tipus d’usuari pot tenir un efecte tant encoratjador com dissuasori per a d’altres.

Un exemple per no quedar tan críptica: una dona gran que cada dia va a passeig i seu als bancs de la plaça del davant de la biblioteca. A través del magnífic finestral de la sala principal observa que dins hi ha afluència de gent jove, però no veu pràcticament cap home ni dona vells. Està convençuda que aquell servei no és per a ella, que s’hi trobaria estranya.

La mateixa dona veuria des del carrer que la sala de revistes de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona està plena a vessar de gent gran. Potser si visqués aquí s’animaria a entrar-hi perquè si la companya
de l’esplai hi fos…

Biblioteca Ca n’Altimira de Cerdanyola del Vallès
http://www.diba.es/agda/biblioteques/Biblioview.asp?Bib=2332

Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona (A través de bauen)
http://www.arqa.com/informacion.cfm/n.6703.s.6.cfm

22 gener 2006 at 20.06 3 comentaris

Ciència i drets d’autor

En el diari francès Le Monde d’ahir hi havia un breu article signat per tres científics – dos físics i un astrònom – queixant-se de la manca de suport a les necessitats de la comunicació científica en la tramitació que té lloc a l’Assemblea Nacional Francesa del Projecte de llei relatiu als drets d’autor i drets connexos en la societat de la informació.

El titular i elements destacats en l’edició paper diuen així (la traducció és meva):

“La ciència també és cultura”

“Protegir els cantants de la pirateria cibernètica, d’acord. Però que no sigui en detriment dels intercanvis científics que són essencials per als investigadors francesos i estrangers”

“Universitats i laboratoris es trobaran ben aviat infringint la llei.”

Pierre Baruch, Franck Laloë, Françoise Praderie, membres de l’associació Euroscience.

Le Monde 13-1-2006, p. 17

Els autors denuncien que no s’hagi inclòs la limitació que està contemplada en la Directiva europea 2001/29/CE i que permet explícitament l’ús d’obres alienes dins l’àmbit de l’ensenyament i de la recerca.

El redactat de la directiva diu:

Art. 5.3 “a) cuando el uso tenga únicamente por objeto la ilustración con fines educativos o de investigación científica, siempre que, salvo en los casos en que resulte imposible, se indique la fuente, con inclusión del nombre del autor, y en la medida en que esté justificado por la finalidad no comercial perseguida;”

Sempre i quan:

Art. 5 “5. Las excepciones y limitaciones contempladas en los apartados 1, 2, 3 y 4 únicamente se aplicarán en determinados casos concretos que no entren en conflicto con la explotación normal de la obra o prestación y no perjudiquen injustificadamente los intereses legítimos del titular del derecho.”

L’article de Le Monde exposa la necessitat de difusió lliure i ràpida del sistema de comunicació científica i l’absència d’objectius comercials de la gran majoria dels autors d’aquest àmbit que busquen sobretot el reconeixement internacional i, per tant, “com més accessibles siguin llurs treballs per a tothom, col·legues o estudiants, i per tot arreu, fins i tot els països menys desenvolupats, més satisfets estan”.

Per acabar, adverteixen que si la llei francesa resulta excessivament proteccionista en comparació amb altres legislacions, els investigadors es veuran impulsats a publicar preferentment en editorials i arxius oberts estrangers, especialment els anglosaxons.

Bé, un article per reflexionar ara que nosaltres també tenim al damunt el debat parlamentari sobre la modificació de la Llei de propietat intel·lectual.

14 gener 2006 at 23.09 3 comentaris

Estadístiques

Comença un nou any i tornem-hi amb les estadístiques per als múltiples informes anuals. Un devessall de dades que s’han recopilat durant tot l’any i que ara cal agregar i presentar en formats pre-establerts. Una feinada a partir de la qual se suposa que algú es pren la molèstia d’analitzar els resultats i treure’n algun profit.

I en els darrers anys s’hi han afegit les dades proporcionades pels diferents proveïdors comercials de revistes electròniques. Sort de la relativa normalització que ens ha aportat el projecte COUNTER, perquè anteriorment les disparitats de criteri en les dades que es facilitaven als clients eren tan nombroses que les comparacions entre proveïdors resultaven molt problemàtiques.

I per anar escalfant motors, aquí teniu les modestes estadístiques d’aquest bloc “Gamoia” que avui fa el seu primer aniversari.

Estadístiques que apareixen al tauler d’aministració del bloc:

Total d’articles: 29
Total de comentaris: 29 (incloses les meves respostes)
Total de retroenllaços: 0
Total d’articles llegits: 1947 (incloses les meves ‘lectures’?)

Subscripcions públiques mitjançant Bloglines: 2

Enllaços que jo conegui:

bauen http://bauen.blocat.com/
bcnbits http://bcnbits.blogspot.com/
Biblio’s http://libiblios.blogspot.com/
Documentación http://www.documentacion.com.es/
Un que passava http://unquepassava.blogspot.com/
Scaffale aperto http://scaffaleaperto.splinder.com/

Info BibCat http://www.bibcat.info/
Biblioteca de la UB. Guies temàtiques http://www.bib.ub.es/www5/5bd15.htm

Què vol dir tot això? Doncs, sincerament, no ho sé. Si es fa una anàlisi quantitativa, possiblement els números de consulta surtin molt baixos en comparació amb

. les patums de la documentació en castellà
. els col·legues de la documentació catalana
. els pioners de la documentació americana
etc.

Una anàlisi quantitativa sense fixar prèviament els paràmetres de referència desorienta més que no pas ajuda a situar-nos.

Així doncs, ara que ja tinc un anyet, potser és millor que faci un balanç qualitatiu i aclareixi (m’aclareixi a mi mateixa) què hi faig aquí, a la plaça pública virtual.

De fet, ara fa un any, tot just descobria què era un bloc. I tal com deia en el meu primer post em vaig quedar admirada davant el canvi que suposa donar veu pública a qualsevol persona sense distinció i sense condicions prèvies. Jo, que ja sóc grandeta, i que no estava acostumada a pensar en termes participatius, en models col·laboratius, en programari social, durant aquest temps he descobert un munt de possibilitats, d’eines i de realitats que ignorava. Només per aquest fet, l’existència de Gamoia, a nivell personal, ja ha resultat un gran èxit.

He après a compartir virtualment i he après de moltes persones a qui no conec i que no em coneixen i que tampoc no cal que ens coneguem. És tot un canvi de model de distribució de la informació i del coneixement.

Gamoia va començar com una prova, amb un ànim exclusiu d’aprenentatge, amb tanta timidesa que no em vaig atrevir a posar-hi el nom propi. L’objectiu s’ha complert a bastament.

Gamoia vol també col·laborar, vol ser una veu més dins d’aquesta immensa coral que és Internet. Vol participar en aquest gran projecte de democràcia real. Però aquesta veu només pot oferir anotacions informatives referides a l’àmbit de les biblioteques. I això és el que intenta fer. Parlar de les biblioteques, de les bibliotecàries i dels bibliotecaris, de com ens afecten les noves tecnologies i de temes relacionats, com els canvis legislatius en l’àmbit de la propietat intel·lectual i els nous models de publicació emergents.

I també fer una mica de divulgació de col·leccions digitals que poden interessar a qualsevol persona per diferents motius. Si algú pot aprofitar d’alguna manera els continguts de Gamoia el resultat ja haurà sigut positiu.

Moltes gràcies als qui m’heu fet algun comentari i als qui m’heu enllaçat! M’heu donat ànims per a continuar un any més. Fins aviat.

7 gener 2006 at 21.34 2 comentaris

Oportunitat per empreses d’OCR

Tot llegint els documents de la consulta europea sobre biblioteques digitals, abans no acabi el termini per a participar-hi, m’ha cridat l’atenció que un dels reptes tècnics que es mencionen és el poc desenvolupament comparatiu dels sistemes automatitzats de reconeixement òptic de caràcters per a les llengües que no són l’anglès.

Espero que les empreses del país que es mouen en aquest camp siguin capaces d’entomar aquest repte i, fent al·liança amb institucions culturals, aprofitin les oportunitats de finançament del desenvolupament d’aquestes tecnologies aplicades a la nostra llengua que de ben segur hauran de sorgir arrel de l’embranzida de l’ i2010: Digital Libraries.

Pat Manson, funcionària de la Comissió Europea, va resumir recentment en una presentació la iniciativa i2010.

[Enllaços actualitzats 10-5-2009]

1 gener 2006 at 20.00 Deixa un comentari


la bibliotecària gamoia

Els palestins tenen dret a una vida digna

Més informació a la web palestina.cat

Categories

Comentaris recents

Núria en Plany
gamoia en Mapa antic de Barcelona

Estadístiques

  • 30.883
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement 3.0 Espanya de Creative Commons

Els meus llibres a LibraryThing