La Història deslocalitzada

És extraordinari el canvi que està experimentant l’accés a les fonts documentals històriques a partir dels processos de digitalització de les col·leccions antigues de grans biblioteques.

Vegeu-ne un exemple. Si us interessa la història de les persones humils, de les dones i de la pobresa en temps passats segurament haureu anat a parar algun dia als estudis sobre els establiments de caritat. A Barcelona teníem una d’aquestes institucions, la Casa de la Misericòrdia, que després d’una reforma profunda a finals del segle XVIII es convertí en la Casa de Caritat, passant a uns espais diferents per bé que ben propers; allà on ara hi ha un gran complex cultural modern amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i el MACBA entre d’altres.

Un dels artífexs d’aquesta reforma fou Josep Climent, bisbe de Barcelona, el qual va publicar unas Noticias que tendrán presentes los señores de la Junta de la Real Casa de Hospicio y Refugio de la Ciudad de Barcelona para disponer su mejor régimen y gobierno, y formar sus ordenanzas. Barcelona, Bernardo Pla Impresor, s. a.

Doncs bé, aquesta obra que trobem en els fons de reserva de la Universitat de Barcelona, de la Biblioteca de Catalunya i de la Biblioteca Episcopal de Barcelona, amb totes les restriccions d’accés raonables per garantir-ne la conservació, es troba a disposició de qualsevol en la seva traducció francesa fent la cerca dins la col·lecció Gallica de la Biblioteca Nacional Francesa.

Increïble? Bé, tot té la seva explicació. Resulta que forma part d’un recull d’obres sobre legislació, ordenances i recomanacions per al bon govern d’aquest tipus d’institucions que el Ministeri de l’Interior francès feu publicar l’any 1798-99 per tal d’encetar una anàlisi de cara a un futur model propi. Inclou textos referents al cantó suís de Berna, a la ciutat alemanya d’Hamburg i a la legislació anglesa.

Aquest recull va ser microfilmat l’any 1995 dins la col·lecció d’obres a l’entorn de la Revolució Francesa – Les archives de la Révolution française – i ara ha passat a difondre’s en format digital.

Si voleu saber, doncs, què deia el nostre bisbe il·lustrat sense haver-vos de moure de casa, accediu a Gallica i llegiu còmodament en francès les seves paraules:

http://gallica.bnf.fr/notice?N=FRBNF37246122

Quina és la meva biblioteca?

A l’Avui del 12 de febrer de 2005 hi apareix el primer d’uns articles divulgatius sobre com s’avalua la recerca. L’article ve signat per Joandomènec Ros, catedràtic d’ecologia de la UB i després de fer una introducció general explica clarament i succinta com funcionen els índexs d’impacte de l’ISI (Institute for Scientific Information).

Com afegitó hi ha una adreça d’internet on ampliar informació. Aquest enllaç porta el lector a un web de biblioteca universitària on podem trobar el resum dels continguts de les diferents bases de dades de l’ISI que estan disponibles per a tots els centres d’investigació espanyols a través d’un contracte a nivell nacional de la FECyT.

Curiosament, el web de la biblioteca que cita l’autor no és el de la pròpia universitat, la UB, sinó el de la UPF. I és que en l’entorn internet, tan lluny de nosaltres es troba la biblioteca de la nostra universitat com la de la veïna. I molts dels qui treballem a les biblioteques encara no ens n’hem adonat.

Instruccions del rentat

Tot sovint quan dius que ets bibliotecària el comentari immediat que reps és ‘que bé, deus llegir molts llibres’ i a continuació et pregunten sobre els autors més diversos i les últimes novel·les publicades, tant se val si treballes en una biblioteca pública com en una universitària o a la reserva de la Nacional.

Home, sempre és millor aquesta creença tan estesa que no pas el convenciment que tenia el meu sogre que la meva tasca principal consistia en treure la pols als llibres.

Els equívocs respecte a les professions alienes solen ser d’allò més divertits.

I avui parlant dels llibres i dels autors coneguts, tot explicant que jo no m’he llegit els milers de llibres que hi ha en el fons de la biblioteca on treballo, la meva interlocutora m’ha regalat una bona metàfora de la funció del bibliotecari catalogador. És la persona que es llegeix les ‘instruccions del rentat’.

Sí senyors. Correcte. Els bibliotecaris quan hem de descriure una obra, ens la mirem per dalt i per baix, agafem les dades de la portada, la portadella, la coberta, la contracoberta, les solapes i el sumari. El fullegem. No massa, perquè tenim un ‘cupo’ d’obres per catalogar i indexar al dia, no us penséssiu pas que la productivitat és un indicador estrany al món bibliotecari. I li fem una fitxa, que avui dia és un registre informàtic. Feina que també es pot definir com afegir ‘metadades’ a un ‘recurs informatiu’.

Hem de determinar una matèria i més o menys adequadament, enquibir-la dins una classificació determinada, sempre incompleta, sempre obsoleta, sempre en evolució com la vida mateixa.

Així doncs, que quedi clar, ens llegim ‘LES INSTRUCCIONS DEL RENTAT’ però no l’obra sencera, perquè creieu-me, no ens paguen per llegir i fer-nos savis sinó per organitzar la informació i que d’altres se’n puguin fer.