Gamoia

El 4 de juny va tenir lloc a Brussel·les la 5a reunió del Grup d’Experts d’Alt Nivell (HLEG) de la Iniciativa de Biblioteques Digitals i2010.

Es van presentar els següents documents:

• Informe final sobre preservació digital, obres òrfenes i obres exhaurides.
• Informe final sobre col·laboracions público-privades.
• Memorandum d’entesa sobre les obres òrfenes. Acompanyat d’unes guies específiques per sectors sobre els criteris de cerca diligent per a les obres òrfenes.

A la pàgina del HLEG hi trobareu recollida tota la informació de les reunions amb els seus documents de treball i els informes finals.

Emprenc el camí amb l’ai al cor. Tindré premi avui? Em rebrà amb un somriure? Un “Hola, fillet” que no té preu.

I no, avui no he tingut premi, només desolació. Un nus a la gola. Un crit que no surt i que m’ofega.

És terrible veure una persona estimada al llit, d’on no s’alçarà fins que la mort se n’apiadi i se l’endugui.

I els dies passen, inútils i dolorosos, amb l’única esperança d’un somriure escadusser.

Aquests dies estem de migració del sistema informàtic de gestió de la biblioteca. L’anterior va ser el primer complet. Es va comprar cap allà l’any 1990 quan la biblioteca encara tenia el catàleg de fitxes de cartolina. D’entrada es va fer una operació molt important de reconversió, en bona part subcontractada a una empresa que feia entrar les dades en algun país de l’Àsia. L’any 1991 ja es podia consultar per primera vegada en línia a través de terminals i la biblioteca intentava convèncer als usuaris de la millora que això suposava respecte al catàleg tradicional. Com en qualsevol canvi hi ha haver resistències però no foren extraordinàries perquè la interfície web va arribar ben aviat i la millora era totalment evident.

Ara es tracta d’una migració, és a dir, que les dades ja són digitals i s’han de traslladar de maquinari i de programari. Tenim diversos conjunts de dades bibliogràfiques, de dades personals i de transaccions. Per sort els bibliotecaris som exageradament respectuosos amb les normes i això facilita que les bases de dades que creem mantinguin un alt grau de coherència i d’estandardització. Malgrat tot sempre hi ha aquell camp local que ens va semblar imprescindible en el seu moment i que ara, per la migració i pel canvi de format (de CATMARC a MARC21) ens fa nosa. O aquell camp que ben legítimament a casa nostra feiem servir per cobrir tal necessitat i que a casa d’altri en cobria una de diferent però que quan cal cohabitar, acabes negociant a què es dedica finalment.

Com en qualsevol trasllat important cal prendre decisions sobre què i com va a parar al nou sistema. I cal ajustar-se a un vestit que no s’ha fet a mida i que té determinades característiques.

Estic en fase de descobriment. Emocionada perquè la migració era imprescindible, la barca vella feia aïgues. Il·lusionada perquè el nou iot promet deixar-nos solcar nous mars. I una mica espantada perquè encara no conec l’abast del que s’ha deixat anar com a llast.

La nostra generació viu temps interessants sense cap dubte i gaudeix de moltes oportunitats. Però la nova ens ha d’integrar de veritat a la xarxa, aquest és el seu repte.

Una mica d’història: Núria Gallart, M. Dolors Dilmé. Les biblioteques universitàries catalanes. Item, núm. 9, 1991, pp. 11-35.

Del segon dia, la taula rodona sobre Mecenatge i patrocini, moderada per Ciro Llueca, em va resultar molt interessant.

Joan Oller ens va fer una classificació de patrocinadors potencials i les seves motivacions:

1. Grans empreses, amb connexions institucionals. No tenen necessitat de reforçar la marca però sí de demostrar una responsabilitat social corporativa. El projecte no és important en aquest cas. Només cal que sigui gran i que el proposi el contacte adequat.
2. Empreses de productes de gran consum. Són molt curoses en mesurar la rendibilitat de la seva aportació. Generalment no estaran interessades excepte en fases de promoció d’algun producte en concret.
3. PIMES. Aquí és determinant el factor personal, la confiança. Sempre que tinguin beneficis, evidentment.
4. Fundacions. Estan dedicades a finançar iniciatives pròpies. En alguns casos publiquen convocatòries de projectes i cal estar-hi atents per presentar-s’hi. És important la credibilitat del projecte.
5. Proveïdors. En una bona relació poden estar disposats al patrocini, en diners, amb descomptes o en espècies.

Va insistir que el patrocini s’ha d’entendre com una relació continuada i que requereix molta paciència i energia tant en l’obtenció inicial com en el seguiment.

Àngel Mestres, Martí Romaní i M. Carmen Gómez ens van posar diversos exemples de patrocinis en l’àmbit cultural i en la biblioteca i ens van donar força consells a partir de les seves experiències:

Àngel: saber explicar-se, planificar, no sigui que el projecte acabi costant més que el patrocini obtingut, tenir visió, aconseguir una victòria ràpida encara que sigui de petit abast perquè això encoratjarà a l’equip, creativitat, optimisme, investigar i copiar les millors pràctiques.

Martí: la capacitat d’obtenir patrocini també depèn de l’autonomia de gestió que es tingui. Va dir que la compra del 40% dels llibres a Espanya es troba en mans de sis persones, majoritàriament responsables d’adquisicions de grans cadenes comercials. Lema dels comercials: “La venda comença quan el client diu que no”.

M. Carmen: integració en l’entorn social, adaptació, fer protagonistes als patrocinadors, ser agraïts, detallistes, saber fidelitzar, prestar també la imatge si convé, activitats amb productes d’empreses locals, tothom té alguna cosa per aportar, gran o petita i cal valorar-ho, no perdre de vista ni comprometre els objectius de la biblioteca.

Vaig assistir també a la Demo-Party de GNU/Linux on vaig recollir el dvd d’Ubuntu 8.04. Als companys del Grup de Programari lliure els suspendria com a aprenents de venedors (de bon rotllo, eh!) però diguem que el “producte” m’interessa força. M’he decidit a usar programari lliure a casa sigui com sigui i a conèixer-lo prou com per poder avaluar-ne l’utilitat en algun àmbit professional.

La presentació del nou Ítem tanca una etapa prou fructífera i n’obre una de nova que esperem sigui igual o millor però que en tot cas dependrà de la implicació dels professionals que hi han d’aportar les seves contribucions. La cloenda va ser correcta i l’actuació de la pallassa, a estones, em va fer riure de valent. Hi havia un treball de síntesi ben fet i una càrrega de sana ironia molt necessària.

I per acabar alguns desigs per les Jornades d’aquí dos anys:

• No es veien portàtils! Joves i no tan joves, a veure si deixem de tenir por a fer el ridícul i som capaços de prendre apunts i fer cròniques en directe aprofitant les tic (això també va per mi, eh!).
• Retransmissió en directe i enregistraments de les sessions. Si els meus amics de l’àtic2a es veuen amb cor de fer-ho, tot un Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes ha de ser menys? Que es noti que dominem les tic

Dos dies ben atapeïts d’activitats, una mica cansats i ben aprofitats. Assistència nombrosa, sensació de recuperació de la credibilitat per part del COBDC. Les meves felicitacions als organitzadors. El canvi generacional s’està notant i per primera vegada en força temps he sentit a dir a algú que es plantejava apuntar-se al Col·legi i a algú altre que potser hi tornaria.

Alguns apunts de les sessions a què vaig assistir el primer dia:

Al Conseller Tresserras li demanaria que posi fil a l’agulla i solucioni d’una vegada els problemes que tan clarament va identificar. Li discutiria que el llenguatge audiovisual sí que està substituint al llenguatge escrit, mal que ens pesi i que cal adaptar-nos a aquesta realitat. I també que el “procés d’estupidització” no és nou, ni els joves en són les víctimes principals; fa molt temps que hi estem immersos i potser el jovent, amb les xarxes socials potenciades per les tic, serà més capaç d’evitar-lo que no pas nosaltres.

Aaron Schmidt va ser un ponent brillant en la meva opinió. Ens va presentar la web 2.0 amb un discurs efectista, molt d’estil americà com correspon al seu origen. Em quedo amb l’èmfasi que va posar en el concepte comunitat. La biblioteca n’ha de formar part, s’hi ha d’integrar. No és un concepte nou, ni molt menys. I si ara la comunitat es crea i es relaciona a través de la xarxa, és allí on també ha de trobar la biblioteca com a element actiu.

En el diàleg sobre tecnologia o serveis amb Dolors Lamarca i Jordi Graells, aquest va parlar de les comunitats de pràctica al Departament de Justícia. Va destacar que la participació ha de ser voluntària, que és imprescindible que hi hagi una part de personal “entusiasta”, que s’ho cregui, vaja, i un líder natural, no pas l’orgànic. Al Departament els assignen retribució afegida com a formadors. També va esmentar la implantació de les llicències Creative Commons al Departament. Va suggerir com a lema futur del diàleg: Oferim o compartim?

La sessió, que estava molt concorreguda, va donar lloc a algunes preguntes del públic. En una d’elles s’evidenciava la necessitat de millorar els circuits de comunicació interns de les organitzacions. En una altra es comentava que manquen més experiències de comunicació interactiva amb l’usuari.

Del diàleg sobre cooperació, en destacaria que la participació ha de ser voluntària i que els beneficis de la cooperació han de ser perceptibles per tots els membres. Cooperar per a competir en millors condicions. Chimo Soler ha deixat per escrit l’essència de la seva intervenció en un comentari en el bloc Bdig. A mi em va quedar la frase “protegir als innovadors” perquè si no els protegim els altres se’ls mengen i es cremen. Cooperar permetent que les entitats petites, més flexibles, puguin dur endavant l’experimentació i que les entitats grans, de més recursos, protegeixin i aprofitin l’experiència pionera de les petites.

Pep Fargas va parlar de l’enregistrament sistemàtic d’actes culturals per part dels socis del Consorci Transversal. I Lluís Anglada va fer una crida a la col·laboració necessària entre biblioteques i altres agents culturals com museus, teatres, etc.

Per acabar vaig assistir a la presentació de l’empresa Aida Centre sobre sistemes de securització i préstec a través d’etiquetes RFID.

I vaig tenir ocasió de saludar i parlar amb una bona colla de col·legues entre els quals en Ferran i en Javier.

11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: web i bloc