LibraryThing: lectures i catàlegs

Finalment m’he donat d’alta a LibraryThing. He obert un compte de franc que permet entrar fins a 200 llibres i estic remenant. He de confessar que m’he quedat embadocada.

LibraryThing és un gran catàleg de catàlegs i, a més a més, té la flexibilitat d’adaptar-se a les necessitats personals. És a dir, en un tres i no res, puc entrar els llibres de la meva biblioteca, capturant les dades d’algun catàleg de biblioteca via Z39.50 (p.ex. el CCUC) i puc afegir-hi les meves notes públiques i privades. Puc millorar el catàleg de LibraryThing introduint-hi cobertes escanejades, afegint enllaços a pàgines web de l’autor o sobre l’autor que més m’agradi. Puc fer de bibliotecària catalogadora proposant de combinar diferents formes d’entrada per un autor o afegint anys de naixement i de mort. Les possibilitats d’intervenció dels membres en el catàleg són realment enormes, inimaginables per mi, acostumada com estic al nostre catàleg fet per experts amb normes extremadament rígides.

Si no em fa res, deixo la meva col·lecció d’accés públic i el sistema em genera recomanacions, connexions potencials amb altres membres que tenen punts de coincidència i, fins i tot, m’indica alguns llibres que ningú mai no em recomanaria, per si de cas! Puc crear grups, iniciar temes, buscar conversa. Em poden deixar comentaris. Puc fer ressenyes.

La part social de LibraryThing sembla ser un èxit en l’apartat de llengua anglesa. Els grups són nombrosos i alguns força actius. No es pot dir el mateix pel que fa a la resta de llengües, ni especialment del català. En aquest cas hi ha pocs membres i una activitat pràcticament nul·la. Segurament hi manquen els membres dinamitzadors i la massa crítica de llibres suficient perquè no et sentis perdut enmig de l’oceà cultural anglosaxó.

Curiositats:

• 30 milions de llibres hi ha a les col·leccions descrites pels membres de LibraryThing corresponents a uns 5 milions de títols. Un milió de cobertes escanejades pels membres. I uns 39 milions d’etiquetes afegits.
• Els 4.889 membres del grup Librarians who LibraryThing apleguen per si sols una col·lecció de 1.586.143 llibres.

És una plataforma impressionant que continua desenvolupant-se i millorant gràcies, en gran part, a l’esforç dels seus membres. I és que vénen ganes de participar-hi. Malgrat alguns desacords amb el nostre sector.

Més informació:

• Josh Hadro. LibraryThing releases one million free covers. Library Journal, 12-8-2008
• Tim Spalding a LibraryThing: A social cataloging web site. Library of Congress Webcasts. 19-4-2007
• Tim Spalding. Is your OPAC fun? (a manifesto of sorts). 4-12-2006

ACTUALITZACIÓ 23-8-2008

• Un que passava. Doing the Librarything (22-8-2008 ).
• Bdig. Sóc un fan d’aquesta cosa dita biblioteca (22-8-2008 ). Descripció extensa de les funcionalitats de LT.

ACTUALITZACIÓ 26-8-2008

• Conversa: LibraryThing strategy in an age of Amazon/Shelfari. Iniciada el 25-8-2008 amb motiu de l’adquisició de Shelfari per part d’Amazon, després d’haver comprat Abebooks que té una participació important a LibraryThing.

Quin luxe!

A casa tinc ordinador i connexió amb tarifa plana. Això em permet, aquesta mateixa tarda, treballar en un document propi, consultant enciclopèdies i altres eines quan ho requereixo, mentre escolto un concert que es retransmet en directe i vaig comprovant periòdicament si amics o coneguts trameten algun missatge a través de les plataformes de comunicació on estic apuntada.

Això mateix és el que poden fer cada dia una bona part dels meus usuaris. Des del despatx i des de casa tenen accés a gairebé tots els recursos que necessiten i a les eines de comunicació que els calen. Qui no està connectat i allò que no està en línia queda per després, per demà o … per mai.

Cal que ho tinguem clar per entendre l’ús que es fa de la biblioteca i la seva evolució futura.

Dona, 50 anys i en xarxa

Aquest any en faig 50 i això, que només hauria de ser significatiu per mi i pel meu cercle familiar, sembla donar-me un caràcter excepcional ja que formo part d’aquest segment minoritari que som les dones majors d’una certa edat i presents a la xarxa.

Ho diuen les estadístiques oficials:

Idescat. Catalunya, 2007:

• Usuaris habituals d’Internet: de 16 a 24 anys: 86,6%
• Usuaris habituals d’Internet: de 25 a 39 anys: 64,3%
• Usuaris habituals d’Internet: de 40 a 54 anys: 47,3%
• Usuaris habituals d’Internet: de 55 anys o més: 12,4%

INE. Catalunya (Espanya), Homes / Dones, 2007:

• Personas que han utilizado el ordenador en los últimos 3 meses: 65,1 (60,9) / 57,1 (53,4)
• Personas que han utilizado Internet en los últimos 3 meses: 60,1 (55,8 ) / 52,3 (48,2)
• Personas que han utilizado Internet al menos una vez por semana en los últimos 3 meses: 54,0 (48,6) / 46,6 (40,1)
• Personas que han comprado a través de Internet en los últimos 3 meses: 20,9 (15,7) / 15,7 (10,3)
• Personas que usan teléfono móvil: 89,6 (87,5) / 87,9 (85,5)

I ho diuen els conferenciants, de tal manera que quan volen posar un exemple de facilitat en l’ús d’algun estri tecnològic o d’algun servei d’internet recorren regularment a la imatge de la dona gran amb una frase de l’estil “és tan fàcil que la meva mare és capaç de fer-ho“. De vegades també hi afegeixen el fill petit o la dona.

Pel que fa a la joventut, no dubto que les proporcions entre connectats i no connectats són força ben repartides. Pel que fa a les persones més grans, la dona va quedar enrere en l’accés a l’educació i difícilment es podrà superar aquest desequilibri que afecta la seva incorporació a l’ús de les TIC.

Des de les biblioteques hem de posar el nostre granet de sorra per intentar-ho i que tothom, tingui l’edat que tingui i sigui del gènere que sigui, pugui gaudir dels avantatges de la xarxa. Amb infraestructura, amb formació personalitzada, amb dinamització i amb recollida d’informació sobre llocs, activitats i aspectes de la xarxa especialment rellevants per a aquest segment de la població.

————————

Altres dones que han tocat el tema de la dona a la xarxa recentment:

• Deakialli DocuMental. La mujer en la Web 2.0 (25-1-2008 )
• El bloc de Carme Pla. Les xiques també existim (9-11-2007)

Procedència de les estadístiques:

• Idescat. Ús d’ordinador i d’Internet pels usuaris habituals (1). Per grups d’edat
• INE. Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de la Información y Comunicación en los hogares

Proactivitat

Aquesta setmana ens han felicitat a tot l’equip de la biblioteca. Però no un agraïment qualsevol, no; ni una felicitació de compliment, què va! Una felicitació pública i sincera feta de forma totalment inesperada. No cal dir que estic més contenta que unes pasqües. Perquè de queixes en tenim regularment però les felicitacions, ai! costa d’aconseguir-les. I és lògic, perquè no ha de ser notícia que les coses funcionen bé, és clar!

L’usuari satisfet s’ha sorprès de la nostra actitud proactiva (són les seves paraules). És a dir, ens hem preocupat que tingui els recursos documentals que necessita abans que ens els demani, hem sabut avisar-lo oportúnament del que li podia mancar i facilitar-li els tràmits al màxim.

Apuntem, doncs, que per tenir usuaris satisfets hem d’oferir: proactivitat = personalització + comunicació.

Això em fa recordar una campanya de màrqueting bibliotecari del grup editorial Elsevier que tenia un lema potent:

No menystingueu mai la importància d’un bibliotecari (Never underestimate the importance of a librarian).

Els cartells que van publicar eren gràficament poc atractius pel meu gust però el concepte sí que m’agradava molt: el bibliotecari apareixia com un membre més d’equips de professionals diversos - mèdics i científics - en plena activitat.

I així és com m’he sentit jo aquesta setmana, participant d’un objectiu comú

Usuaris acadèmics 2.0

Aquest mes ha aparegut una llista de les 100 eines més usades per professionals de l’ensenyament [del món anglosaxó] (consultors, analistes, desenvolupadors, professors, etc) que ha aixecat comentaris de caire variat entre els bibliotecaris universitaris ja que no hi consta ni una de les eines que les biblioteques posen a l’abast de llurs usuaris. Ni catàlegs col·lectius, ni bases de dades comercials, ni metabuscadors, ni portals, ni gestors de referències comercials,… res de res de tot allò que es contracta pagant sumes importants o que es crea amb un gran esforç professional. Bàsicament el que hi apareix són eines web 2.0.

Centre for learning & performance technologies. Top 100 tools for learning
http://www.c4lpt.co.uk/recommended/top100.html

Steven Bell. Library resources must not be e-learning tools. ACRLog, 6-8-2007.
http://acrlblog.org/2007/08/06/library-resources-must-not-be-e-learning-tools/

Brock Read. A list without libraries. The Wired Campus. The Chronicle of higher education, 8-8-2007.
http://chronicle.com/wiredcampus/article/2288/a-list-without-libraries

Més enllà de discutir si es dediquen a les eines o als recursos, saber com evoluciona el dia a dia dels professors i investigadors és una de les prioritats de les biblioteques universitàries per tal d’orientar llurs serveis en el sentit correcte. Per això recomano la lectura de l’apunt del professor de la UOC, Ismael Peña López, que analitza l’ús d’eines 2.0 en les conferències i l’utilitat d’un bloc per a l’investigador.

Ismael Peña-López (2007) “OII SDP 2007 (Epilogue): Last thoughts about Web Science and Academic Blogging or Why did not Academia came up with Wikipedia. And some acknowledgments too.” In ICTlogy, #46, 2007. Barcelona: ICTlogy.
Retrieved August 15, 2007 from http://ictlogy.net/review/?p=602