A casa tinc ordinador i connexió amb tarifa plana. Això em permet, aquesta mateixa tarda, treballar en un document propi, consultant enciclopèdies i altres eines quan ho requereixo, mentre escolto un concert que es retransmet en directe i vaig comprovant periòdicament si amics o coneguts trameten algun missatge a través de les plataformes de comunicació on estic apuntada.
Això mateix és el que poden fer cada dia una bona part dels meus usuaris. Des del despatx i des de casa tenen accés a gairebé tots els recursos que necessiten i a les eines de comunicació que els calen. Qui no està connectat i allò que no està en línia queda per després, per demà o … per mai.
Cal que ho tinguem clar per entendre l’ús que es fa de la biblioteca i la seva evolució futura.
30 Març 2008
Aquest any en faig 50 i això, que només hauria de ser significatiu per mi i pel meu cercle familiar, sembla donar-me un caràcter excepcional ja que formo part d’aquest segment minoritari que som les dones majors d’una certa edat i presents a la xarxa.
Ho diuen les estadístiques oficials:
Idescat. Catalunya, 2007:
- Usuaris habituals d’Internet: de 16 a 24 anys: 86,6%
- Usuaris habituals d’Internet: de 25 a 39 anys: 64,3%
- Usuaris habituals d’Internet: de 40 a 54 anys: 47,3%
- Usuaris habituals d’Internet: de 55 anys o més: 12,4%
INE. Catalunya (Espanya), Homes / Dones, 2007:
- Personas que han utilizado el ordenador en los últimos 3 meses: 65,1 (60,9) / 57,1 (53,4)
- Personas que han utilizado Internet en los últimos 3 meses: 60,1 (55,8 ) / 52,3 (48,2)
- Personas que han utilizado Internet al menos una vez por semana en los últimos 3 meses: 54,0 (48,6) / 46,6 (40,1)
- Personas que han comprado a través de Internet en los últimos 3 meses: 20,9 (15,7) / 15,7 (10,3)
- Personas que usan teléfono móvil: 89,6 (87,5) / 87,9 (85,5)
I ho diuen els conferenciants, de tal manera que quan volen posar un exemple de facilitat en l’ús d’algun estri tecnològic o d’algun servei d’internet recorren regularment a la imatge de la dona gran amb una frase de l’estil “és tan fàcil que la meva mare és capaç de fer-ho“. De vegades també hi afegeixen el fill petit o la dona.
Pel que fa a la joventut, no dubto que les proporcions entre connectats i no connectats són força ben repartides. Pel que fa a les persones més grans, la dona va quedar enrere en l’accés a l’educació i difícilment es podrà superar aquest desequilibri que afecta la seva incorporació a l’ús de les TIC.
Des de les biblioteques hem de posar el nostre granet de sorra per intentar-ho i que tothom, tingui l’edat que tingui i sigui del gènere que sigui, pugui gaudir dels avantatges de la xarxa. Amb infraestructura, amb formació personalitzada, amb dinamització i amb recollida d’informació sobre llocs, activitats i aspectes de la xarxa especialment rellevants per a aquest segment de la població.
————————
Altres dones que han tocat el tema de la dona a la xarxa recentment:
Procedència de les estadístiques:
11 Febrer 2008
Aquesta setmana ens han felicitat a tot l’equip de la biblioteca. Però no un agraïment qualsevol, no; ni una felicitació de compliment, què va! Una felicitació pública i sincera feta de forma totalment inesperada. No cal dir que estic més contenta que unes pasqües. Perquè de queixes en tenim regularment però les felicitacions, ai! costa d’aconseguir-les. I és lògic, perquè no ha de ser notícia que les coses funcionen bé, és clar!
L’usuari satisfet s’ha sorprès de la nostra actitud proactiva (són les seves paraules). És a dir, ens hem preocupat que tingui els recursos documentals que necessita abans que ens els demani, hem sabut avisar-lo oportúnament del que li podia mancar i facilitar-li els tràmits al màxim.
Apuntem, doncs, que per tenir usuaris satisfets hem d’oferir: proactivitat = personalització + comunicació.
Això em fa recordar una campanya de màrqueting bibliotecari del grup editorial Elsevier que tenia un lema potent:
No menystingueu mai la importància d’un bibliotecari (Never underestimate the importance of a librarian).
Els cartells que van publicar eren gràficament poc atractius pel meu gust però el concepte sí que m’agradava molt: el bibliotecari apareixia com un membre més d’equips de professionals diversos - mèdics i científics - en plena activitat.
I així és com m’he sentit jo aquesta setmana, participant d’un objectiu comú 
28 Octubre 2007
Aquest mes ha aparegut una llista de les 100 eines més usades per professionals de l’ensenyament [del món anglosaxó] (consultors, analistes, desenvolupadors, professors, etc) que ha aixecat comentaris de caire variat entre els bibliotecaris universitaris ja que no hi consta ni una de les eines que les biblioteques posen a l’abast de llurs usuaris. Ni catàlegs col·lectius, ni bases de dades comercials, ni metabuscadors, ni portals, ni gestors de referències comercials,… res de res de tot allò que es contracta pagant sumes importants o que es crea amb un gran esforç professional. Bàsicament el que hi apareix són eines web 2.0.
Centre for learning & performance technologies. Top 100 tools for learning
http://www.c4lpt.co.uk/recommended/top100.html
Steven Bell. Library resources must not be e-learning tools. ACRLog, 6-8-2007.
http://acrlblog.org/2007/08/06/library-resources-must-not-be-e-learning-tools/
Brock Read. A list without libraries. The Wired Campus. The Chronicle of higher education, 8-8-2007.
http://chronicle.com/wiredcampus/article/2288/a-list-without-libraries
Més enllà de discutir si es dediquen a les eines o als recursos, saber com evoluciona el dia a dia dels professors i investigadors és una de les prioritats de les biblioteques universitàries per tal d’orientar llurs serveis en el sentit correcte. Per això recomano la lectura de l’apunt del professor de la UOC, Ismael Peña López, que analitza l’ús d’eines 2.0 en les conferències i l’utilitat d’un bloc per a l’investigador.
Ismael Peña-López (2007) “OII SDP 2007 (Epilogue): Last thoughts about Web Science and Academic Blogging or Why did not Academia came up with Wikipedia. And some acknowledgments too.” In ICTlogy, #46, 2007. Barcelona: ICTlogy.
Retrieved August 15, 2007 from http://ictlogy.net/review/?p=602
18 Agost 2007
Per caracteritzar aquesta trobada de l’ELAG, diria que en el programa i a les diferents sessions emergia la consciència de la pèrdua d’un cert “monopoli” de la gestió de la informació que les biblioteques i centres de documentació ens pensàvem que deteníem.
Maja Žumer, investigadora a la Universitat de Ljubljana, Eslovènia, va oferir-nos una reflexió titulada Amazon: complement o competidor dels OPACs que em fa pensar força i que us deixo aquí.
A l’apartat complement hi posava:
- Amazon és un proveïdor més, les biblioteques hi compren.
- També serveix per desfer-se de llibres usats, obsolets de les biblioteques.
- El servei de segona mà S’usa com alternativa al préstec interbibliotecari.
- S’hi enllaça per les cobertes o com alternativa per l’usuari.
El retrat dels usuaris segons la Dra. Žumer:
- Són navegants experimentats de la web.
- Tenen expectatives altes.
- Coneixen les alternatives disponibles per a l’obtenció d’informació.
- Es comporten com a consumidors.
Alguns ítems a l’apartat competència als OPACs:
- Les cobertes dels llibres són importants per trobar aquell llibre que ja és conegut (això em fa pensar que el protocol a la meva biblioteca obliga a retirar aquestes cobertes, ignorant-les completament).
- Utilitat de presentar els resultats segons rànquing de popularitat (la informació d’ús extreta dels registres de préstec no l’hem usat fins ara per gran cosa).
- Caldria fer possible l’agrupació segmentada dels resultats (us poso el text que vaig anotar en anglès que potser l’entendreu millor: “meaningful clustering of result sets” ).
- Millora de les cerques usant tècniques com SIP (Statistically Improbable Phrases) i CAP (Capitalized Phrases).
- Facilitar cerques multilíngües (Uf, que difícil!: “multilingual and cross-lingual searching” ).
- I evitar cerques sense resultats (això ja ho vàrem aprendre anys enrere; encara recordo els primers temps de la implantació del VTLS
).
A tall d’anècdota, la conferenciant ens explicava que alguns usuaris prefereixen buscar primer a Amazon, trobar-hi l’ISBN i buscar a través d’aquest el llibre en el catàleg de la biblioteca, perquè fer-hi una cerca directament els resulta massa inintel·ligible.
La propera trobada de l’ELAG amb el lema Repensar la biblioteca es farà a Wageningen, Holanda.
Altres informacions:
ELAG 2007: http://elag2007.upf.edu/
Un que passava. ELAG’07 (9-5-2007)
http://unquepassava.wordpress.com/2007/05/09/elag07/
Biblioteka 2.0. ELAG 2007: Pirma diena (10-5-2007)
http://www.b20.lv/2007/05/10/elag-2007-pirma-diena/
Biblioteka 2.0. ELAG 2007: Otra diena (11-5-2007)
http://www.b20.lv/2007/05/11/elag-2007-otra-diena/
12 Maig 2007
