Comentari sobre el preu fix del llibre

La protecció de petites llibreries i editors independents és el motiu de la fixació del preu del llibre. Aquesta és la teoria que defensen les associacions d’aquests professionals.

En el nostre sistema econòmic només es permet protegir aquells béns que per si sols no tindrien prou sortida per a fer-los viables com a negoci. És aquest el cas del llibre avui dia? Jo no ho tinc del tot clar. Evidentment no de tots els llibres. Però els editors diuen que els beneficis d’uns - per exemple, els més venuts i els llibres de text -, es reinverteixen i financen les pèrdues dels altres - per exemple, la literatura minoritària i l’assaig especialitzat.

Les llibreries és un cas diferent. Reclamen protecció perquè actuen com a agents culturals de proximitat. Són comerços minoristes i estan amenaçats per les grans i mitjanes superfícies com ho està qualsevol petit comerç. Mereixen aquesta protecció especial? És eficient una protecció especial per a un producte deficitari? Perdó, usar la paraula producte em pot portar algun maldecap. Hi ha altres formes de protecció possibles que no falsegin les coordenades del mercat? Jo no en sé prou per pronunciar-me. Deixem-ho als experts.

Federación de Gremios de Editores de España. Los Editores acogen con satisfacción la nueva Ley de la Lectura, el Libro y las Bibliotecas (3-11-2006)
http://www.federacioneditores.org/News/Noticia_031106.asp

El Llibreter. Una opinió (26-2-2006)
http://llibreter.blogspot.com/2006/02/una-opini.html

Aquest apunt és un comentari que volia fer a Biblio’s però no sé per quin motiu s’ha perdut. Com que no tinc manera d’avisar l’Albert, el faig aquí i espero que el trobarà. El tema és important i valdria la pena debatre’l i sobretot que algú del ram ens il·luminés.

Promoció Royal Society fins el 30 de novembre

L’Acadèmia de Ciències anglesa, The Royal Society, ha completat la digitalització de tota la col·lecció de les seves revistes des de 1665. Més de 340 anys d’investigacions científiques que inclouen textos on es publiquen per primer cop teories que ara ens semblen d’allò més normals però que en el seu moment varen ser revolucionàries.

Fins a finals de novembre l’accés a aquest tresor estarà obert a la mirada de qualsevol interessat de qualsevol part del món (millor que entengui l’anglès, of course!). No desaprofiteu aquesta ocasió.

http://www.journals.royalsoc.ac.uk/

• Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society (1932 - )
  Biology Letters (2005 - )
• Journal of the Royal Society Interface (2004 - )
• Notes and Records of the Royal Society (1938 - )
• Philosophical Transactions of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences (1887 - )
• Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences (1887 - )
• Philosophical Transactions of the Royal Society of London (1665 - 1886)
• Proceedings of the Royal Society A: Mathematical, Physical and Engineering Sciences (1905 - )
• Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences (1905 - )
• Proceedings of the Royal Society of London (1800 - 1905)

Over 340 years of landmark science available for first time: http://www.royalsoc.ac.uk/news.asp?id=5165

Atenció! L’últim any dels títols que encara es publiquen només es pot veure amb subscripció de pagament. No us confongueu.

Aprendre dels usuaris

De tant en tant és possible convèncer algun usuari que dediqui part del seu temps i algun esforç a fer-nos entendre quines són les seves necessitats i els seus desitjos respecte als serveis del nostre àmbit.

Aquesta és una informació preciosa i cal fer-hi molta atenció. El meu agraïment, doncs, a Jill Walker, professora de la Universitat de Bergen i als col·legues del grup d’usuaris de DSpace que van obtenir la seva col·laboració.

La Dra. Walker, que es mou perfectament en l’entorn internet, explica la seva posició respecte al dipòsit institucional de la universitat on treballa.
No sembla entusiasmada tot i que hi participa, dóna els motius pels quals
no troba que li aporti gran cosa i, finalment, fa una llista de “desitjos”.

1. Vull que les dades que introdueixo siguin reutilitzables per altres aplicacions web - una API oberta. Per exemple, l’API oberta de Flickr permet que pugui escriure un programa que usi la meva pròpia.
2. Vulls fils RSS que pugui afegir a la meva web personal, de la mateixa manera que hi poso les meves referències més recents des del servei CiteULike. (encara en versió beta).
3. Vull poder clicar en una paraula clau d’un article i veure altres articles que no tan sols estiguin en el dipòsit de la meva institució sinó en d’altres dipòsits.
4. Vull que la Universitat faci el paper de “dolent de la pel·lícula” i insisteixi perquè cadascuna de les meves publicacions s’incorporin al dipòsit institucional. De manera que jo pugui escudar-me en la meva Universitat quan tingui que discutir amb els editors de revistes i amb les editorials.
5. Vull que la Universitat prepari un model de contracte que jo pugui lliurar als editors per a simplificar el procés.
6. Vull operar amb un sol sistema! No vull registrar la meva publicació a FRIDA i a BORA [són els noms de dos dipòsits de la Universitat de Bergen]

Llegiu l’article original complet a: http://jilltxt.net/?p=1658

Informe PADICAT

La Biblioteca de Catalunya ha publicat a la seva web la Memòria del plantejament del projecte PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) que passa revista a les iniciatives de preservació de la web arreu del món i proposa la posada en marxa d’un servei específic que s’ocupi dels continguts catalans presents a la xarxa.

L’informe és força detallat i resulta molt interessant tant per a nosaltres els professionals de la BiD (Biblioteconomia i Documentació) com per al ciutadà que es faci preguntes sobre què passarà amb tot el munt d’informació que ara està disponible a la web i si aquesta nostra cultura, que fem entre tots, serà capaç d’aprofitar les oportunitats que li ofereixen les tecnologies emergents.

L’informe també es troba en el dipòsit RECERCAT que és una iniciativa del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya) amb el suport del CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya).

RECERCAT usa el protocol de dipòsits oberts OAI-PMH de manera que els documents que s’hi emmagatzemen aconsegueixen una gran visibilitat gràcies a l’intercanvi mundial de registres i sense oblidar que Google Scholar també en recull les dades. De manera que si algun dia ha de ser possible una biblioteca universal sembla que ara la comencem a crear i que els catalans també hi podrem ser si volem i treballem de forma intel·ligent.

La possibilitat de publicar informes encarregats per les institucions públiques, tota mena de treballs de la recerca duta a terme amb fons públics i també la que es faci amb fons mixtes d’una forma ràpida, a un cost relativament baix i amb un accés universal ajuda a la transparència de l’administració, fomenta la productivitat i l’eficiència de la investigació i permet que el ciutadà agafi una mica més de confiança en l’ús que es fa dels seus impostos.

Vegeu l’informe PADICAT a: http://www.bnc.es/bc/in_padicat_2005.pdf

Promoció d’ArchiveGrid fins el 31 de maig

ArchiveGrid és una nova base de dades creada per l’associació RLG (Research Libraries Group). Fins el 31 de maig es troba en fase promocional i es poden fer consultes gratuïtament.

Es tracta d’una base de dades referencial que inclou vora un milió de descripcions de col·leccions arxivístiques, documents històrics, documents personals i fonts genealògiques.

Val la pena fer-hi un cop d’ull mentre estigui d’accés lliure.

Aquí teniu un exemple de resultats:

http://archivegrid.org/web/jsp/s.jsp?q=catalan

(via Netbib)