De l’EbreBloc en sabatilles

Ara que ja s’han publicat les cròniques sobre l’EbreBloc vull fer la meva contribució agraïnt als organitzadors la bona pensada i l’esforç realitzat en retransmetre’l a través de Twitter.

Ambdues sessions van comptar amb l’acurada transcripció directa de les frases més significatives que vam poder comentar els seguidors.

Això de tuitejar és un embolic monumental perquè tinc la sensació d’estar amb una colla d’amics, fent petar la xerrada i, de cop, m’adono que els meus comentaris estan apareguent a tota pantalla davant d’una audiència plena de desconeguts o en un bloc d’algú que m’està seguint. I que, a més a més, quedaran gravats per a la posteritat en alguna cerca de Google.

Resulta que com que estic sola davant la meva pantalla, llegint o escoltant, em ve de gust d’interactuar amb qui està escrivint i començo a abocar els pensaments que mai se m’hauria acudit de fer públics quan assisteixo a una conferència. Si ni tan sols m’atreveixo a fer preguntes, com hauria d’anar explicant el meu punt de vista!

Buf, costa de pair tants canvis!

I la frase que em va tocar el cor: “La Gamoia és una “ebrenca digital”… al final t’adoptarem“

[Començo a preparar la prova d'integració: repassaré geografia i posaré a punt l'accent. Ai, ai, ai, quina emoció ]

La Catosfera des de casa

M’ho he passat pipa. He descobert una de les utilitats del Twitter. He tornat a admirar el poder de la videoconferència.

Ahir i avui, des de casa, un cop la roba a la rentadora i el terra fregat, he pogut assistir a bona part de les jornades catosfèriques que tenien lloc a Granollers. Gràcies a les retransmissions en directe a càrrec d’un equip de la UGT. I a la posada en situació constant d’un parell d’assistents que han obert el compte Catosfera i ens han agregat a un munt de gent.

I no sols he pogut assistir sinó que he pogut participar, donar la meva opinió barrejada entremig de la de noms més o menys coneguts. Totalment increïble fa alguns anys. Estic emocionada. Durarà o és un somni fugisser?

Pels que no heu pogut viure-ho en directe, també hi ha alguns enregistraments i esperem que aviat hi siguin tots. Què més es pot demanar? Ah sí, que s’usi programari lliure a més a més del propietari. Recordem-ho per la propera.

Felicitats i gràcies a tots els organitzadors i col·laboradors!

Difondre les TIC a l’època 2.0

Apunts de la jornada:

Genís Roca - Cal deixar d’insistir en la formació introductòria a internet. Ara és l’hora d’aconseguir formar als que manen, empresaris, alts càrrecs polítics, dirigents de tota mena. Aquesta és la prioritat.

Josué Sallent - Els més involucrats en les TIC tenen un discurs elitista. Més de la meitat de la població no en veu la utilitat, quan la veu no sap usar-les i quan aprèn a usar-les, les troba cares. Internet fa més competitu al país. Les mètriques de la societat de la informació són definides pels operadors, per la indústria. ¿Com es ven un intangible a més del 50% de la població que no en sent cap necessitat? Dones, de més de 40 anys i nivell social i educatiu baix. Pla de màrqueting i ús de mètodes publicitaris.

Ignasi Labastida - Estem reproduint processos i esquemes tradicionals. Esmenta els dipòsits institucionals com una moda. No percep un canvi d’actitud, de model.

Rafael Juanatey - L’administració gallega pretén arribar als qui no tenen oportunitats i evitar la desigualtat digital. Ha fet un pla estratègic 2007-2010. Les publicacions de la Dirección Xeral de Promoción Industrial e da Sociedade da Información s’editen amb llicència Creative Commons. A Galícia la prioritat és connectar tot el territori.

Ismael Peña: Els més allunyats, els més desproveïts aprecien millor les oportunitats de les TIC. Hi ha comunitats de pràctiques de països en desenvolupament de les quals hauríem d’aprendre. Els polítics han de tenir visió estratègica i millorar l’educació.

Difondre les TIC a l’època 2.0: nous formats, nous interrogants i noves perspectives. Citilab, Cornellà, 25-1-2008
http://www.cibersociedad.net/actividades/difusio.php?llengua=ca

3r aniversari

Avui fa tres anys que vaig iniciar l’aventura d’escriure des d’aquest racó virtual. És força temps i la tasca és laboriosa. Tot sovint tinc dubtes sobre la seva continuïtat. Però em dol perdre els companys - em puc atrevir a dir amics? - que he anat fent durant aquest recorregut. Els visito en el seu niu virtual i sé que també em visiten asiduament. De tant en tant, em regalen un comentari; aquella matisació sobre allò que he expressat, aquella ampliació des d’una perspectiva diferent, aquell somriure/riure/pena/ emoció dibuixada amb el teclat, aquella salutació per fer-me saber que hi són i que em fan costat. És massa riquesa per deixar-la perdre només per cansament.

Perquè em sap greu quan algú se’n va. Trobo a faltar l’Elena de Scaffale aperto i el Gabriel de Cartafol de Gardalivros. Les seves veus a través del discurs escrit. Com n’arriba a ser de propera la paraula escrita!

Amb tot això us vull dir que segueixo. Perquè hi sou i perquè m’agrada la vostra companyia: Daniel, Ferran, Cristina, Eli, Javier, Albert, Jaume, Jacme, Dídac, Álvaro, Mor.

I gràcies novament a bloc.cat perquè malgrat totes les dificultats, tècniques i econòmiques, mantenen aquesta plataforma gratuïta en funcionament. Al meu entendre, té un gran mèrit.

Gamoia. 2n aniversari: estadístiques i agraïments (7-1-2007)
Gamoia. Estadístiques (7-1-2006)
Gamoia. Per començar (7-1-2005)

Els blogs BiD a examen

Tres membres del Grupo Evaluación de la Ciencia y la Comunicación Científica (EC3) de la Universidad de Granada, Daniel Torres-Salinas, Álvaro Cabezas Clavijo i Emilio Delgado López-Cózar han fet públic un preprint de l’article que els han acceptat per publicar a la revista El Profesional de Información en un proper número.

El seu treball titulat Análisis métrico de los blogs españoles de Biblioteconomía y Documentación (2006-2007) contempla una selecció de 46 blogs de l’àmbit BiD existents a finals de l’any 2006 i que apareixien en un article anterior redactat per l’equip de Sedic Blog. Es fa un rànquing a partir de les dades d’autoritat de Technorati i, dels dotze més ben situats, és a dir, amb més enllaços recollits per Technorati en els darrers sis mesos del moment en què es va fer la consulta, n’analitza algunes característiques per extreure’n indicadors d’avaluació.

No em posaré ara en discussions metodològiques. Però l’article estableix un rànquing i, com que Gamoia hi apareix, potser convé dir-ne alguna cosa.

L’estudi està basat en blogs existents l’any 2006 i dades recopilades de gener 2006 a abril 2007. A la velocitat que canvia la blogosfera, el rànquing deixa fora blogs interessants que simplement van néixer més tard i posa al capdamunt algun blog que ja està tancat. És a dir, que l’estudi resulta vàlid com a foto fixa d’un moment determinat però aconsello que ningú tingui la temptació d’utilitzar-lo com a guia única dels blogs BiD més destacats de l’actualitat.

Una de les conclusions de l’estudi és que minva la producció d’apunts i que els bloggers “més rellevants” comencen a patir un cert desgast. Bé, això és una bona conclusió per a la part del grup inicial de bloggers que ha quedat a l’apartat de més rellevants. Però no indica l’estat dels blocs BiD actual perquè el relleu que s’està produïnt no hi surt reflectit.

Es dóna molta importància als comentaris rebuts però també s’observa que la majoria es refereixen a temes populars i poc relacionats amb la BiD. Això és correcte. Els comentaris són extremadament valuosos per diferents motius: en primer lloc, perquè indiquen l’audiència fidel del bloc molt més acuradament que no pas els blogrolls; en segon lloc, solen aportar informació, punts de vista adicionals o reconeixement i suport a l’autor.

Diuen els autors que no hi ha un perfil clar de blog BiD. Justament per aquest motiu el rànquing molesta més que no pas ajuda, com tants i tants d’altres rànquings amb els que hem de conviure. Carnassa per als mitjans

Hi ha una conclusió que extrec jo, perquè m’agrada, encara que no aparegui a l’estudi. Bauen blog i Gamoia consten entre els 12 escollits. Això vol dir que és possible fer un blog BiD en català i tenir una visibilitat similar a la d’un blog en castellà. Queda dit per si algú en dubtava.

Com a colofó, agrair als autors la inclusió de Gamoia en l’estudi, malgrat la meva reflexió crítica. Saludar el seu ús del blog com a eina de debat en l’àmbit acadèmic. I un suggeriment per a un futur treball: aprofundir en el fenomen Frikitecaris, que ens guanya per golejada en nombre de comentaris a tots plegats, i sobre l’humor en l’entorn BiD.