Catalunya fa 100 anys

Imatges de pobles i ciutats de Catalunya fetes pel Dr. Josep Salvany i Blanch entre 1911 i 1926 i dipositades a la Biblioteca de Catalunya, que ara es troben disponibles per a gaudi públic a la web.

Potser em precipito perquè sembla que el servei Memòria Digital de Catalunya s’estigui muntant encara, però aquesta col·lecció de 2.247 fotografies i el nucli inicial de la col·lecció ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) valen ben bé una visita.

I ara que és temps de vacances, què millor que viatjar en el temps a través de la nostra història.

Que ho disfruteu!

Fons fotogràfic Salvany: Navegació — Cerca

Dedicada al Dani: Creu del barri de la Creu, Tortosa, 1914

I una mica de context per al fons Salvany a càrrec de Ricard Marco, tècnic de l’arxiu fotogràfic de la Biblioteca de Catalunya: http://www.bcn.es/arxiu/sarria/pdf/cd3d.pdf

Públic-privat: model patrimonio.es

Tot llegint les instruccions per la declaració de la renda 2005 trobo la possibilitat de deduir part de la base liquidable a través del mecenatge fet a programes i activitats declarades d’interès prioritari per part de l’Estat. Entre elles el programa de digitalització, conservació, catalogació, difusió i explotació dels elements del Patrimoni Històric Espanyol, “patrimonio.es”, al qual es refereix l’article 75 de la Llei 53/2002, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social (BOE del 31).

Ve-t’ho aquí, penso. Les meves inquietuds sobre les modalitats de finançament de la digitalització que van sorgir arrel de la Consulta europea sobre biblioteques digitals del 2005 ja tenen alguna resposta concreta i a l’abast de qualsevol de nosaltres a qui sobrin prous doblers com per a pensar en fer el mecenes.

Em connecto i trobo que just està a punt de tancar-se una convocatòria a la qual es poden presentar les comunitats autònomes amb un màxim de cinc projectes per a demanar cofinançament. Estic intrigada per saber què hi ha presentat o hi presentarà la Generalitat de Catalunya. A veure si tenim sort i comencem a veure patrimoni català digitalitzat en quantitat i qualitat. I no sols de biblioteques, que aquesta convocatòria i aquest pla inclouen tota mena de patrimoni.

Fins ara, a través de Red.es, l’entitat gestora del Plan Avanza on s’insereix el programa patrimonio.es s’han digitalitzat en la fase pilot:

• Filmoteca Española: material cinematográfico, http://patrimonio.red.es/filmoteca/index.html
• Camino de Santiago: difusió i documentació, http://www.caminodesantiago.com.es/xacobeo/index.jsp
• Biblioteca Nacional: Beato Emilianense, http://patrimonio.red.es/biblioteca/index.html
• Museo Cerralbo: difusió i documentació, http://patrimonio.red.es/cerralbo/index.html

Trobareu el text de la convocatòria a:

Plan Avanza: Convocatoria a las Comunidades Autónomas para el procedimiento de selección para la ejecución de proyectos de digitalización del patrimonio (Fins el 30 de juny de 2006)

Seminari sobre digitalització 18-4-2006

A l’Institut d’Estudis Catalans s’ha de celebrar el seminari sobre Actors i polítiques de digitalització del patrimoni cultural en català.

Si algú pot donar-ne alguna notícia o informar en cas que es publiqui algun material a la xarxa, li estaré molt agraïda.

Suposo que també en sortirà alguna ressenya a la premsa i ja miraré de fer-ne el seguiment.

Anunci del seminari: http://www.cobdc.org/js/portada/diptic.pdf

Manuscrits catalans medievals

A la ciutat de Berkeley, a l’Estat de Califòrnia, existeix una gran, molt gran biblioteca de manuscrits i altres obres rares i valuoses, peces úniques i tresors d’altres temps.

The Bancroft Library diu que compta amb més de 600.000 volums, 60 milions d’ítems manuscrits, 2.800.000 fotografies i materials pictòrics, 43.000 microformes i 23.000 mapes.

Ja fa alguns anys, gràcies a finançament públic i privat, ha començat a digitalitzar part d’aquestes col·leccions de manera que les meravelles que s’hi conserven poden estar a l’abast d’estudiosos de tot el món i entre ells dels procedents dels països originaris de bona part de la documentació.

Una de les col·leccions correspon a un recull de manuscrits catalans medievals fet de pergamins on s’anotaven transaccions comercials i canvis patrimonials, que s’han conservat en arxius privats fins a llur venda a través de llibreters de vell.

El canvi que suposa per als estudiosos de l’àrea poder disposar d’aquesta versió en línia, a casa o al despatx, sense despesa de cap mena, poder treballar-hi a fons i, només en cas de dubte important haver-se de desplaçar per a consultar l’original, és d’una magnitud enorme.

Facilitar l’accés als materials d’estudi és una inversió estratègica que permet fer un salt qualitatiu profund en la recerca. Recordo com anaven les coses ara fa només 20 anys i, perdoneu-me l’expressió d’una joventut perduda, jo “estic flipant”.

Catalonian manuscripts: http://sunsite.berkeley.edu/catalan/

Obres òrfenes

S’han publicat les respostes a la consulta europea sobre les Biblioteques digitals i voldria destacar la que dóna la Biblioteca Britànica a la pregunta 4 sobre les obres òrfenes.

Cito (traducció, èmfasi i possibles errors són meus):

“La qüestió de les obres òrfenes és crucial - tot i que no necessàriament va lligada a la digitalització per se. La Biblioteca Britànica en moltes àrees dedica una gran quantitat de temps a intentar aconseguir permisos i en moltes ocasions, ni tan sols arriba a iniciar el procediment per a obtenir-los perquè el detentors dels drets o bé no és possible d’identificar-los o bé són tan nombrosos que tot el procediment perd la seva efectivitat. En la majoria dels casos, el material té molt poc valor comercial i en canvi l’aportació al bé públic seria considerable si es permetés fer públic el material en qüestió. S’estima que més del 50% de les obres queden en aquesta categoria d’Obres òrfenes passats 50 anys i que després de 50 anys només el 2% de les obres es troba encara en publicació. Qualsevol discussió sobre les Obres òrfenes hauria de fer-se tenint molt en compte aquestes xifres.

Cal implementar una estructura a nivell europeu per quan és difícil d’identificar el propietari del copyright de manera que sigui possible fer públic el material i, en el cas que aquell aparegui, es pugui retirar de la xarxa en un període raonable de temps sense córrer el risc de ser portat als tribunals.

[Cal] La creació d’un conjunt de directrius que en cas de ser seguides demostrin que una institució ha fet tot l’esforç que calia per identificar els detentors dels drets. Si aquestes directrius es segueixen i el propietari no es pot identificar aleshores el material es pot fer públic d’acord amb l’esquema apuntat en el paràgraf anterior de fer accessible/treure en un temps raonable si és el cas.”

Crec que aquest és un bon enfocament del problema fet des de l’experiència i que s’hauria de recolzar a tots nivells. Molt millor això que fomentar el pagament de cànons de forma indiscriminada. I els números que aporta la Biblioteca Britànica canten, i tant que sí!

i2010 Digital Libraries. Replies from A to Z
http://ec.europa.eu/information_society/activities/digital_libraries/cultural/actions_on/consultations/online_consultation/index_en.htm