Gamoia

Les revistes científiques electròniques s’han convertit en eines imprescindibles per als nostres investigadors. La facilitat de consulta en el lloc i en el moment oportú, sense desplaçaments, la possibilitat de compartir un article de forma immediata amb els membres del grup de treball i l’accés multiplicat fruit de contractes globals a través de consorcis han transformat totalment el panorama de l’accés a la informació necessària per a la recerca. Els contractes per tenir accés a aquestes revistes s’enduen una part molt important del pressupost de les biblioteques universitàries ja que constitueixen, sense cap dubte, una part vital de llurs col·leccions.

Doncs bé, al meu entendre els bibliotecaris no estem prestant l’atenció que caldria a aquest conjunt del fons de la biblioteca arribant al punt que, o bé no integrem aquests títols al nostre catàleg, o bé ho fem de forma deficient. Fa temps que ho penso i fa temps que mantinc discussions, a voltes abrandades, sobre aquest tema.

Recentment, una sessió formativa sobre MARC21 on els experts no aportaven ni una reflexió sobre com descriure i codificar les diferents versions d’una revista electrònica, essent aquest un tema de màxima importància per guiar als nostres usuaris cap a la ‘còpia’ adequada i que ens permetria donar un valor afegit real a través del catàleg, em va decebre profundament.

No pot ser que apliquem normes precises a la descripció de detalls irrellevants dels documents tradicionals i no siguem capaços d’advertir als nostres usuaris que la versió de Nature a ca l’editor és molt més rica que el pdf o l’html que trobarà a través dels paquets d’intermediaris que també tenim contractats. I que a més no estem preocupats perquè no ho hem resolt. Ens estem equivocant i potser ja fem tard per redreçar la situació. D’altres professionals faran el catàleg que els nostres usuaris necessiten. Quina llàstima!

Apunts relacionats:

• Gamoia. Catàleg i recursos d’internet (26-8-2006)
• Gamoia. Som a l’andana equivocada? (13-12-2005)

Si no en tens prou amb els usuaris reals i amb les piles de llibres per classificar, si la professió se t’ha convertit en una addicció i no pots esperar fins l’endemà per recomençar, l’equip de les biblioteques de la Universitat Carnegie Mellon et proposa un parell de jocs per matar el cuc.

Carnegie Mellon University Libraries: Library Arcade

 [via LibrarianInBlack.net]

Sembla que no n’hi ha prou d’intentar estar al dia, conèixer l’àmbit temàtic, expressar-se amb correcció, usar termes planers i utilitzar plantilles estàndard. Els blocs de biblioteques ens queden un pèl avorrits

diversas bibliotecas, o mejor dicho, bibliotecarios voluntaristas con el cuchillo entre los dientes se han lanzado a abrir nuevos blogs de tipo corporativo, la mayoría de los cuales adoptan un tono tremendamente aburrido. (Álvaro Cabezas)

L’Álvaro ens esbronca per la tendència a convertir el bloc en un tauler d’avisos, una llista de noves adquisicions o una selecció de recursos sense prou atractiu. Hi troba a faltar la comunicació amb l’usuari, la “conversa”, que es dóna per fet que és l’essència del blog i que considera imprescindible.

No hi estic del tot d’acord. Jo penso com en Javier Leiva que el bloc és un format i una eina que pots usar de diferents maneres. Com a tal eina em sembla adient la seva utilització per difondre recursos i activitats de la biblioteca i no crec que això hagi d’originar grans converses amb els usuaris. Gràcies a l’ús de plataformes amb plantilles populars, la part de disseny i d’usabilitat no ens ha de preocupar excessivament, ni tan sols als que tenim pocs mitjans. Respecte al “to”, aquí sí que admeto que ens cal millorar força col·lectivament; qüestió d’anar practicant. Ara bé, encertar-lo depèn no únicament de les habilitats comunicatives de l’emissor sinó també de l’audiència a la qual t’adreces. No cal ser igual de divertit en una secció infantil de la biblioteca pública que a la biblioteca de la facultat de medicina per posar exemples ben diversos.

Álvaro Cabezas, Perspectivas para 2008 en los blogs documentales. Documentación, biblioteconomía e información, 10-1-2008

Pocs dies abans, Honorio Penadés, bibliotecari a la Universidad Carlos III de Madrid i coautor d’un bloc d’animació a la lectura, comentava:

resultan muy difíciles tres cosas

a) conocer los deseos o gustos de los lectores
b) ofrecer algo que les llame la atención
c) conseguir que relacionen sus deseos o gustos con la oferta de la biblioteca

…

Y aunque los alumnos de la Universidad no son ya adolescentes, sí que conservan ese punto de transgresión y de rebeldía en actos como la lectura por puro placer, que sólo compartirán con amigos íntimos, pero casi nunca con sus padres, y nunca con el bibliotecario, desde luego

….

me gustaría saber, cuando un lector me devuelve una novela en el mostrador de préstamo:

• si le gustó
• cuánto tiempo le llevó la lectura
• cómo encontró el libro en la Biblioteca
• qué otras cosas espera encontrar
• y a quién se lo ha dicho (Honorio Penadés)

Sincerament, sense ser transgressora ni rebel, jo tampoc no m’apuntaria a compartir les meves lectures amb la bibliotecària així com així. I no crec en absolut que ens calgui conèixer què agrada a qui i perquè més enllà de dades estadístiques neutres. La temptació d’abusar en l’anàlisi de les dades d’ús serà cada cop més forta i ens cal mantenir molt ferm el principi de respecte a la privacitat. No hi ha cap estudi d’usuaris que justifiqui de trencar-lo. Bé, segur que l’Honorio no proposava pas això, però per si hi hagués algun altre malpensat com jo mateixa, aquí hi deixo la reflexió.

Honorio Penadés, Sobre la promoción de la lectura entre universitarios. SEDIC blog, 4-1-2008

Per acabar un parell de blocs de biblioteques que jo trobo exemplars, tots dos a càrrec de personal de la Universitat de Barcelona:

Bloc de Lletres — Bloc de Dret

Dins la secció La notícia del lector del diari Avui apareix una notícia elaborada per Gemma Aguilera amb la col·laboració de Domiciano Sandoval, un veí del barri del Clot de Barcelona. El titular, en la versió impresa del diari, és escandalós “Els okupes fan la feina que oblida el Districte” i el tema no és altre que la reivindicació d’una biblioteca pel barri. Reivindicació ja molt antiga, amb promeses reiteradament incomplertes, tal com traspuen les paraules de desencís de l’informador. El Districte ha perdut la seva credibilitat davant dels veïns i d’aquí surt la frase punyent del titular.

Aquesta notícia ha recuperat de la meva memòria una fotografia que il·lustrava la coberta del Butlletí de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya l’any 1984. S’hi veu la part baixa d’un cavall de la polícia muntada holandesa davant d’una pancarta amb unes lletres enormes “HELP BIBLIOTHEEK”. A la solapa del butlletí s’explica que es tracta d’una manifestació d’usuaris de biblioteques i de bibliotecaris protestant contra la intenció del govern holandès de retallar els pressupostos de 1984 per a biblioteques. En el seu moment la imatge em va impactar perquè en el nostre país una acció similar era impensable. De biblioteques n’hi havia poques i tronades, tan tronades que l’apreci per part de la ciutadania era mínim. Nosaltres, els professionals, ens esforçavem per modernitzar el sistema tot mirant amb enveja als nostres veïns nòrdics, a anys llum en les prestacions del seu servei i amb usuaris que els feien costat.

Avui, em trobo el cansament del veí del Clot davant d’una reivindicació que s’eternitza, la mateixa setmana que sento un recent graduat en enginyeria lloant Google i la Wikipèdia i fent broma sobre la inutilitat del llibre imprès: “si m’hagués hagut de refiar dels llibres encara estaria a primer”. Perspectives contradictòries, sense cap dubte.

Gemma Aguilera. “Els okupes fan la feina que oblida el Districte“. Avui, 15-12-2007, p. 43

Barcelona al dia. El Clot-Camp de l’Arpa demana equipaments (30-9-2003)

Biblioteques de Barcelona. Documents

Butlletí de l’Associació de bibliotecaris de Catalunya, núm. 6, juliol-desembre 1984

(Una demanda personal: seria possible que la digitalització del butlletí inclogués la coberta, solapa, pàgines de crèdit i anuncis?. I en el cas de la versió dipositada a RACO, es podrien recuperar almenys els fitxers amb l’Editorial i les Ressenyes? Gràcies!)

Amb aquesta etiqueta ens han agrupat els companys de l’estand de les biblioteques públiques de Catalunya al III Saló del Llibre de Barcelona a uns quants dels blocaires bibliotecaris que correm per la xarxa.

A la presentació del seu bloc Biblioteques 24 h expliquen:

“Es pretén crear un espai que visualitzi com les biblioteques afronten el repte de redefinir els seus mètodes de treball dins el nou paradigma social i tecnològic, tot fent de l’estand un mostrari de com les biblioteques apliquen les TIC per a la prestació i promoció dels seus serveis (biblioteques en línia, clubs de lectura virtuals, fòrums, webs i blocs de biblioteques, etc.).”

Aquesta tarda he visitat el Saló del Llibre i m’he aturat a veure l’activitat dels estands de les biblioteques. Tant el de la Generalitat com el de la Diputació estaven força plens de gent ja que hi havia conta-contes. La veritat és que m’he quedat embadalida amb les històries del pirata Barbamec i de la cuca Martuca. Les noies que les explicaven tenien gràcia i ofici i ens han fet passar una bona estona.

Mentrestant tres escriptors anaven confegint petits relats on encabir les paraules que els regalaven els visitants. Els resultats d’aquests experiments d’escriptura col·laborativa podeu veure’ls sota la categoria Dóna’ns la paraula: paraules que fan relats.

I també es feien fotografies als visitants que ho desitjaven i que formen una galeria pel record.

Felicitats als i les col·legues de les biblioteques públiques per la bona feina que fan!