Prou de llibres descatalogats

A la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana em trobo un tema a debat de força interès general: Manquen traduccions dels grans autors?

Es pot permetre una cultura com la nostra prescindir d’obres cabdals d’autors com Dostoievski, Woolf, Marx, Pascal, James, Proust o Marx, entre molts d’altres? Obres disponibles del primer com Els dimonis, L’adolescent o L’idiota estan descatalogades, igual que Al far o Orlando de Virginia Woolf. Quantes novel·les de Henry James en la nostra llengua es poden trobar ara mateix a les llibreries? A la recerca del temps perdut, quan es reeditarà? El panorama és potser més desolador pel que fa al pensament, amb clàssics com El capital de Karl Marx o els Pensaments de Pascal sense edicions contemporànies catalanes des de fa anys i panys.

[...]

Senyors de l’AELC, jo sí trobo que hi ha massa llibres descatalogats per les editorials catalanes i, en aquests temps que corren, en què l’edició sota demanda és una realitat a l’abast de qualsevol editor que la vulgui implantar, trobo que això és una vergonya i, fins i tot, m’atreviria a dir que una estafa.

Aquestes traduccions i moltes edicions s’han fet amb l’ajut de diners públics i en canvi les obres queden introbables i mortes sense cap motiu raonable avui dia.

Com a ciutadana reclamo, si és que encara no s’ha posat en marxa, que totes les convocatòries de subvencions públiques a editors portin una clàusula en què s’especifiqui que les obres han de quedar disponibles en el mercat indefinidament, com a mínim en edició sota demanda. Si l’editor no ho vol o no ho pot fer i la descataloga, l’entitat subvencionadora hauria de poder gestionar aquest o algun altre tipus d’edició a partir del fitxer digital que haurà rebut de l’editor dins dels tràmits per al cobrament de la subvenció.