aNobii: internacional, a mitges

D’aNobii m’ha cridat l’atenció que situï als seus membres dins una comunitat lingüística des del primer moment. La plataforma identifica la procedència de l’accés segons la ip i proposa decidir, durant el registre mateix, en quines llengües es treballarà, és a dir, la llengua dels comentaris que es vol veure i la llengua dels llibres que poden interessar. Amb això s’evita un munt de soroll informatiu i deixa que les opcions lingüístiques siguin tan àmplies com hom pugui abastar. I dic àmplies en sentit literal perquè aNobii està portat per una empresa de Hong Kong i el xinès hi té un paper destacat.

Amb la col·laboració de voluntaris s’ha traduït la interfície a quinze llengües, entre les quals el català, llengua en la qual hi ha una petita colònia prou activa, amb ganes de compartir lectures. També hi ha un grup significatiu de parla castellana. Però els que s’han fet seva, clarament, la plataforma són els italians, que hi tenen força grups i molt dinàmics.

Tanmateix hi ha un problema amb l’adjudicació de les llengües als llibres. Com que la font de dades sembla ser únicament el grup Amazon, potser també la cadena Barnes & Noble, l’edició catalana, quan hi consta, està totalment adscrita a la categoria Libros españoles fruit d’una barreja de conceptes entre la procedència editorial i la llengua. I el pitjor és que l’usuari té força dificultats per a introduir correccions malgrat detectar les anomalies més evidents. Només es pot posar a Libres en català aquells que s’entren manualment.

I un desastre és la introducció manual de nous llibres: requereix esperar-se fins a 72 hores, o més,  perquè el títol sigui aprovat. Imagineu-vos una biblioteca personal de milers acumulats durant desenes d’anys! Aquesta plataforma no està pensada per traspassar aquest tipus de col·leccions.

Característiques principals:

• Multingüisme en la interfície i en la selecció d’edicions i de crítiques.
• Introducció de nous llibres basada en exclusiva en ISBN. Introducció manual prèvia aprovació.
• Indicació obligatòria del progrés en la lectura.
• Assignació del paràmetre públic o privat a cada llibre.
• Facilitats per a l’intercanvi i la compravenda.
• També permet fer el seguiment dels préstecs als amics.
• Disseny i eines socials molt amigables i atractives.

En definitiva, el definiria com un club de lectura on és possible sentir-s’hi molt a gust, sense més pretensions. Amb un vessant comercial prou discret per no molestar.

Més opinions:

• Weblog de Miquel Soldevila. aNobii – Llistes de llibres (31-1-2008 )
• Gruppo/i di lettura. Librarything è meglio di Anobii, lo sa persino La Repubblica (dopo la spiegazione del Wsj) (7-6-2008 )
• Anobii Italia a last.fm. (grup d’italians que participen en les dues plataformes socials).