11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació: 23-5-2008

Del segon dia, la taula rodona sobre Mecenatge i patrocini, moderada per Ciro Llueca, em va resultar molt interessant.

Joan Oller ens va fer una classificació de patrocinadors potencials i les seves motivacions:

1. Grans empreses, amb connexions institucionals. No tenen necessitat de reforçar la marca però sí de demostrar una responsabilitat social corporativa. El projecte no és important en aquest cas. Només cal que sigui gran i que el proposi el contacte adequat.
2. Empreses de productes de gran consum. Són molt curoses en mesurar la rendibilitat de la seva aportació. Generalment no estaran interessades excepte en fases de promoció d’algun producte en concret.
3. PIMES. Aquí és determinant el factor personal, la confiança. Sempre que tinguin beneficis, evidentment.
4. Fundacions. Estan dedicades a finançar iniciatives pròpies. En alguns casos publiquen convocatòries de projectes i cal estar-hi atents per presentar-s’hi. És important la credibilitat del projecte.
5. Proveïdors. En una bona relació poden estar disposats al patrocini, en diners, amb descomptes o en espècies.

Va insistir que el patrocini s’ha d’entendre com una relació continuada i que requereix molta paciència i energia tant en l’obtenció inicial com en el seguiment.

Àngel Mestres, Martí Romaní i M. Carmen Gómez ens van posar diversos exemples de patrocinis en l’àmbit cultural i en la biblioteca i ens van donar força consells a partir de les seves experiències:

Àngel: saber explicar-se, planificar, no sigui que el projecte acabi costant més que el patrocini obtingut, tenir visió, aconseguir una victòria ràpida encara que sigui de petit abast perquè això encoratjarà a l’equip, creativitat, optimisme, investigar i copiar les millors pràctiques.

Martí: la capacitat d’obtenir patrocini també depèn de l’autonomia de gestió que es tingui. Va dir que la compra del 40% dels llibres a Espanya es troba en mans de sis persones, majoritàriament responsables d’adquisicions de grans cadenes comercials. Lema dels comercials: “La venda comença quan el client diu que no”.

M. Carmen: integració en l’entorn social, adaptació, fer protagonistes als patrocinadors, ser agraïts, detallistes, saber fidelitzar, prestar també la imatge si convé, activitats amb productes d’empreses locals, tothom té alguna cosa per aportar, gran o petita i cal valorar-ho, no perdre de vista ni comprometre els objectius de la biblioteca.

Vaig assistir també a la Demo-Party de GNU/Linux on vaig recollir el dvd d’Ubuntu 8.04. Als companys del Grup de Programari lliure els suspendria com a aprenents de venedors (de bon rotllo, eh!) però diguem que el “producte” m’interessa força. M’he decidit a usar programari lliure a casa sigui com sigui i a conèixer-lo prou com per poder avaluar-ne l’utilitat en algun àmbit professional.

La presentació del nou Ítem tanca una etapa prou fructífera i n’obre una de nova que esperem sigui igual o millor però que en tot cas dependrà de la implicació dels professionals que hi han d’aportar les seves contribucions. La cloenda va ser correcta i l’actuació de la pallassa, a estones, em va fer riure de valent. Hi havia un treball de síntesi ben fet i una càrrega de sana ironia molt necessària.

I per acabar alguns desigs per les Jornades d’aquí dos anys:

• No es veien portàtils! Joves i no tan joves, a veure si deixem de tenir por a fer el ridícul i som capaços de prendre apunts i fer cròniques en directe aprofitant les tic (això també va per mi, eh!).
• Retransmissió en directe i enregistraments de les sessions. Si els meus amics de l’àtic2a es veuen amb cor de fer-ho, tot un Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes ha de ser menys? Que es noti que dominem les tic