Gamoia

Les revistes científiques electròniques s’han convertit en eines imprescindibles per als nostres investigadors. La facilitat de consulta en el lloc i en el moment oportú, sense desplaçaments, la possibilitat de compartir un article de forma immediata amb els membres del grup de treball i l’accés multiplicat fruit de contractes globals a través de consorcis han transformat totalment el panorama de l’accés a la informació necessària per a la recerca. Els contractes per tenir accés a aquestes revistes s’enduen una part molt important del pressupost de les biblioteques universitàries ja que constitueixen, sense cap dubte, una part vital de llurs col·leccions.

Doncs bé, al meu entendre els bibliotecaris no estem prestant l’atenció que caldria a aquest conjunt del fons de la biblioteca arribant al punt que, o bé no integrem aquests títols al nostre catàleg, o bé ho fem de forma deficient. Fa temps que ho penso i fa temps que mantinc discussions, a voltes abrandades, sobre aquest tema.

Recentment, una sessió formativa sobre MARC21 on els experts no aportaven ni una reflexió sobre com descriure i codificar les diferents versions d’una revista electrònica, essent aquest un tema de màxima importància per guiar als nostres usuaris cap a la ‘còpia’ adequada i que ens permetria donar un valor afegit real a través del catàleg, em va decebre profundament.

No pot ser que apliquem normes precises a la descripció de detalls irrellevants dels documents tradicionals i no siguem capaços d’advertir als nostres usuaris que la versió de Nature a ca l’editor és molt més rica que el pdf o l’html que trobarà a través dels paquets d’intermediaris que també tenim contractats. I que a més no estem preocupats perquè no ho hem resolt. Ens estem equivocant i potser ja fem tard per redreçar la situació. D’altres professionals faran el catàleg que els nostres usuaris necessiten. Quina llàstima!

Apunts relacionats:

• Gamoia. Catàleg i recursos d’internet (26-8-2006)
• Gamoia. Som a l’andana equivocada? (13-12-2005)