Editors científics espantats
Estan espantats, sí. Ja no es tracta de quatre bojos visionaris predicant l’accés obert. Institucions de prestigi internacional han començat a fer via amb mandats que obliguen a publicar en obert els resultats de recerques subvencionades per elles. I la sirena d’alarma s’ha acabat de disparar als Estats Units amb la legislació referent a la recerca amb fons dels NIH i el mandat de la Faculty of Arts and Sciences de la Universitat de Harvard.
L’Associació internacional d’editorials científiques, tècniques i mèdiques (STM) ha publicat un document per reivindicar el valor que afegeixen els seus associats a la publicació científica i explicar la seva postura davant el moviment imparable cap a l’accés obert.
Tradueixo el resum executiu (l’únic apartat que habitualment tenen temps de llegir els “jefes”):
- La societat es beneficia de la cerca, distribució, preservació i ús del coneixement i la descoberta científica.
- Les editorials científiques, tècniques i mèdiques (STM) són col·laboradores de confiança de la comunitat investigadora internacional en aquestes activitats i un lligam indispensable en la cadena de registre, certificació, formalització, millora, difusió, preservació i ús de la informació científica, tot fent inversions a llarg termini en publicacions al voltant de les quals es troben i evolucionen comunitats científiques tant emergents com ben establertes.
- L’accés global a la informació científica per als investigadors d’institucions de recerca és fàcil i molt estès gràcies en gran part als esforços emprenedors de les editorials STM per convertir exitosament la difusió basada en paper a format digital. Les editorials estan experimentant amb mineria de dades i eines de visualització, aplicacions de web semàntica, ajudes de navegació en línia, interfícies flexibles, accés lliure a l’arxiu recent dels articles publicats i aplicacions web 2.0, així com donant suport al desenvolupament d’estàndards internacionals per tal de millorar les publicacions en línia i els llocs web i portar al cim l’habilitat de descobrir de la ciència.
- Justament perquè les editorials científiques volen incrementar la disponibilitat i l’ús de la informació científica en interès del desenvolupament de la societat en general, estan obertes a la cooperació amb els governs, biblioteques, investigadors, institucions, proveïdors de serveis, ONG i organismes nacionals i internacionals pel que fa a l’anàlisi i avaluació de com l’ús i la difusió de la informació científica es pot dur al punt màxim.
Fixeu-vos que en aquesta reivindicació de la seva funció “indispensable” inclouen per dues vegades el concepte “preservació”. Molt de compte hem de tenir les biblioteques perquè la nostra funció tradicional està canviant de mans de forma imperceptible. Si no estem ben preparades en el moment oportú, altres agents estan disposats a fer front a aquest repte de l’era digital.
D’altra banda, resulta interessant com posen l’èmfasi en les grans inversions realitzades per digitalitzar els seus fons i per experimentar en noves formes de publicació. Molt curiosa la denominació d’empreses “independents” que engloba les editorials comercials acusades manta vegada de monopolis insaciables i inflexibles. Una amenaça en el rerefons sobre l’atur a què es poden veure abocats uns 120.000 treballadors de tot el món. I una voluntat de cooperació desbordant, sí senyor.
Apunts relacionats:
Gamoia. Manifest dels editors científics (13-2-2007)
Gamoia. Concentracions de les editorials científiques (23-2-2007)
4 comments 13 Abril 2008
