Manlleu
De vegades, no sé dir els sentiments i creixen i m’ofeguen. És aleshores quan cerco refugi en els poetes, els admiro i els manllevo les paraules que em manquen.
Dóna’ls repòs.
Dóna’ls esmolades ales d’orenetes
i acosta’ls, l’un a l’altre,
en un revolt de cel escalf
i núvol prest a ploure.
Inici del poema: Prec. III. Requiem aeternam de Manuel Forcano. Les mans descalces. Barcelona, Columna, 1993.
6 comments 12 Abril 2008
