Com que ja és una mica tard per les felicitacions, només desitjar que hagueu gaudit d’una magnífica jornada amb roses, llibres i bona companyia.
Aquí us deixo una rosa, autèntica 50+.
I un record d’agraïment per als col·legues alemanys que fa un any em van deixar inaugurar la col·lecció d’informes nacionals sobre la biblioblogosfera anomenada LibWorld. Hores d’ara hem dibuixat, entre tots, el panorama en 32 països.
En un món globalitzat, conèixer-nos és el primer pas per a col·laborar. Felicitats, doncs, a l’equip d’Infobib per la seva iniciativa.
A través del bloc The Geek Librarian de la bibliotecària italiana Bonaria Biancu arribo a un vídeo de Monica Mazzitelli que il·lustra la campanya contra la directiva europea que obliga al pagament per préstecs a les biblioteques.
Non paghi di leggere. The Disney trap atto secundo
(Recordem que a Espanya el termini de protecció de l’autor s’estén fins a 70 anys després de la seva mort i fins a 80 anys en el cas dels autors morts abans de 7-12-1987).
Estan espantats, sí. Ja no es tracta de quatre bojos visionaris predicant l’accés obert. Institucions de prestigi internacional han començat a fer via amb mandats que obliguen a publicar en obert els resultats de recerques subvencionades per elles. I la sirena d’alarma s’ha acabat de disparar als Estats Units amb la legislació referent a la recerca amb fons dels NIH i el mandat de la Faculty of Arts and Sciences de la Universitat de Harvard.
L’Associació internacional d’editorials científiques, tècniques i mèdiques (STM) ha publicat un document per reivindicar el valor que afegeixen els seus associats a la publicació científica i explicar la seva postura davant el moviment imparable cap a l’accés obert.
Tradueixo el resum executiu (l’únic apartat que habitualment tenen temps de llegir els “jefes”):
La societat es beneficia de la cerca, distribució, preservació i ús del coneixement i la descoberta científica.
Les editorials científiques, tècniques i mèdiques (STM) són col·laboradores de confiança de la comunitat investigadora internacional en aquestes activitats i un lligam indispensable en la cadena de registre, certificació, formalització, millora, difusió, preservació i ús de la informació científica, tot fent inversions a llarg termini en publicacions al voltant de les quals es troben i evolucionen comunitats científiques tant emergents com ben establertes.
L’accés global a la informació científica per als investigadors d’institucions de recerca és fàcil i molt estès gràcies en gran part als esforços emprenedors de les editorials STM per convertir exitosament la difusió basada en paper a format digital. Les editorials estan experimentant amb mineria de dades i eines de visualització, aplicacions de web semàntica, ajudes de navegació en línia, interfícies flexibles, accés lliure a l’arxiu recent dels articles publicats i aplicacions web 2.0, així com donant suport al desenvolupament d’estàndards internacionals per tal de millorar les publicacions en línia i els llocs web i portar al cim l’habilitat de descobrir de la ciència.
Justament perquè les editorials científiques volen incrementar la disponibilitat i l’ús de la informació científica en interès del desenvolupament de la societat en general, estan obertes a la cooperació amb els governs, biblioteques, investigadors, institucions, proveïdors de serveis, ONG i organismes nacionals i internacionals pel que fa a l’anàlisi i avaluació de com l’ús i la difusió de la informació científica es pot dur al punt màxim.
Fixeu-vos que en aquesta reivindicació de la seva funció “indispensable” inclouen per dues vegades el concepte “preservació”. Molt de compte hem de tenir les biblioteques perquè la nostra funció tradicional està canviant de mans de forma imperceptible. Si no estem ben preparades en el moment oportú, altres agents estan disposats a fer front a aquest repte de l’era digital.
D’altra banda, resulta interessant com posen l’èmfasi en les grans inversions realitzades per digitalitzar els seus fons i per experimentar en noves formes de publicació. Molt curiosa la denominació d’empreses “independents” que engloba les editorials comercials acusades manta vegada de monopolis insaciables i inflexibles. Una amenaça en el rerefons sobre l’atur a què es poden veure abocats uns 120.000 treballadors de tot el món. I una voluntat de cooperació desbordant, sí senyor.
De vegades, no sé dir els sentiments i creixen i m’ofeguen. És aleshores quan cerco refugi en els poetes, els admiro i els manllevo les paraules que em manquen.
Dóna’ls repòs.
Dóna’ls esmolades ales d’orenetes
i acosta’ls, l’un a l’altre,
en un revolt de cel escalf
i núvol prest a ploure.
Inici del poema: Prec. III. Requiem aeternam de Manuel Forcano. Les mans descalces. Barcelona, Columna, 1993.
El meu agraïment al poeta. (Informació a AELC i Lletra)
Les tecnologies de la informació geogràfica i els localitzadors GPS
Moltes de les aplicacions que s’han desenvolupat recentment i que estan relacionades amb la informació territorial es basen en tres conceptes fonamentals: la cartografia digital, els mètodes de localització i els sistemes d’informació geogràfica. En aquesta sessió s’intentarà aclarir aspectes relacionats amb aquestes tecnologies que sovint són objecte de dubtes i polèmiques.
En parlarà Jordi Duch, geògraf dedicat professionalment a l’elaboració de cartografia digital en diversos projectes d’estudi i de planejament territorial. Professor de Cartografia i SIG per a la llicenciatura de Ciències Ambientals a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per informació d’última hora, us podeu subscriure a http://twitter.com/atictes i pels qui no podeu assistir a les sessions presencials a Amposta, aquestes es retransmeten en directe des de http://tv.atic2.cat/
Com que ja és una mica tard per les felicitacions, només desitjar que hagueu gaudit d’una magnífica jornada amb roses, llibres i bona companyia.
