Gamoia

7 Comments Add your own

• 1. Ferran - Un que passava  |  31 Març 2008 at 10.51

  Un luxe, sí… mentre funciona! És cert que hem aconseguit una autonomia molt gran, però d’altra banda hem creat també una gran dependència dels mitjans tecnològics. Aconseguir que aquests mitjans estiguin disponibles a tota hora, és un gran repte. I un repte encara més gran és aprendre a utilitzar-los i a treure’n el màxim profit, cosa per a la qual cal molta paciència i molta dedicació, a més de “pedagogia”.

• 2. gamoia  |  31 Març 2008 at 23.46

  Pràcticament tot el que fem depèn avui dia de la tecnologia, si marxa l’electricitat, quedem paralitzats, si no arriba la banda ampla al nostre espai vital, quedem desconnectats. Però aquesta sofisticació és el present de la nostra societat i no tornarà enrere a menys que hi hagi algun desastre molt gran.

  Si tens connexió, tens accés a molts recursos, molts més dels que havíem tingut mai abans. N’hi ha de tota mena i de tota qualitat. Per mi el repte és aprendre a localitzar els més adequats per a cada ocasió quan els necessito. Em resulta molt difícil viure en una tal abundància. És tot un canvi de paradigma. Enlloc d’esprémer recursos limitats cal descartar bons recursos, sabent que ho són, sense pràcticament dedicar-los un cop d’ull, només perquè la capacitat d’atenció és limitada.

  I l’esforç enorme d’aprendre es reduirà en un futur. A mesura que arribin els nadius digitals. A mesura que tot l’entorn tecnològic maduri i s’estabilitzi. Estem a l’inici encara.

• 3. Anònim  |  2 Abril 2008 at 0.37

  Però per gaudir de llibres, diccionaris, revistes… en molts casos (la majoria) algú els ha de comprar. A internet hi ha molt, però molt del que hi ha és (i serà) de compra i de moment qui ho està comprant i posant a les mans dels usuaris són les biblioteques.

• 4. gamoia  |  2 Abril 2008 at 22.46

  Trobo la teva afirmació massa categòrica. Hi ha molts recursos valuosos a internet que no provenen de compres de les biblioteques. I hi ha experiments molt seriosos de canvi en el sistema de producció i distribució del coneixement en totes les seves variants. Els models de negoci estan en un procés de revisió accelerat.

  Les biblioteques estem participant certament a través de compres massives per a determinades comunitats d’usuaris, molt especialment pels investigadors. I fas bé de remarcar-ho perquè tot sovint aquesta funció roman oculta a l’usuari.

• 5. Jaume Julià  |  3 Abril 2008 at 11.34

  Sip, molts dels recursos que s´utilitzen a les biblioteques les podrem trobar aviat i gratuïtament a la xarxa. Qui utilitza avui en dia obres de referència en paper amb la quantitat d´informació que hi ha a Internet? Gairebé ningú…
  Pel que fa a la producció i distribució del coneixement, és cert que actualment està a l´abast de tothom, ja no només d´una èlit. Caldrà veure còm evoluciona aquesta situació (mentrestant jugarem a ser periodistes, editors, filòsofs,… i quins seran els elements que ens permetin discriminar l´interessant del fems.

  salutacions

• 6. Inma  |  5 Abril 2008 at 12.50

  Hola,

  Estoy realizando un trabajo para la universidad sobre blogs personales de ByD en España (5º de Documentación en Valencia). Y tengo en mente empezar a pasar encuestas a bloguers para realizar mi estudio.

  Sólo era por si estás interesada, para que me facilites una dirección de correo electrónico donde poder enviar la encuesta próximamente.

  Gracias por tu atención, un saludo.

• 7. gamoia  |  5 Abril 2008 at 17.33

  Chris Anderson, l’autor de The long tail, està investigant ara sobre l’economia de la gratuïtat i el 25 de febrer passat publicava a Wired l’article Free! Why $0.00 is the future of business.

  L’article i el debat posterior potser ens pot il·luminar una mica sobre el futur que ens espera.

Leave a Comment

Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Trackback this post  |  Subscribe to the comments via RSS Feed