De l’EbreBloc en sabatilles

Ara que ja s’han publicat les cròniques sobre l’EbreBloc vull fer la meva contribució agraïnt als organitzadors la bona pensada i l’esforç realitzat en retransmetre’l a través de Twitter.

Ambdues sessions van comptar amb l’acurada transcripció directa de les frases més significatives que vam poder comentar els seguidors.

Això de tuitejar és un embolic monumental perquè tinc la sensació d’estar amb una colla d’amics, fent petar la xerrada i, de cop, m’adono que els meus comentaris estan apareguent a tota pantalla davant d’una audiència plena de desconeguts o en un bloc d’algú que m’està seguint. I que, a més a més, quedaran gravats per a la posteritat en alguna cerca de Google.

Resulta que com que estic sola davant la meva pantalla, llegint o escoltant, em ve de gust d’interactuar amb qui està escrivint i començo a abocar els pensaments que mai se m’hauria acudit de fer públics quan assisteixo a una conferència. Si ni tan sols m’atreveixo a fer preguntes, com hauria d’anar explicant el meu punt de vista!

Buf, costa de pair tants canvis!

I la frase que em va tocar el cor: “La Gamoia és una “ebrenca digital”… al final t’adoptarem“

[Començo a preparar la prova d'integració: repassaré geografia i posaré a punt l'accent. Ai, ai, ai, quina emoció ]